Són més ràpids,més sòlids i resistents al cansament. Són insensiblesal dubte i sempre obeeixen ordres… Però la seva millor qualitatés que són reparables i reemplaçables. Fa temps que el governamericà ha fet la gran aposta pels robots en el seu pressupostmilitar perquè, a la llarga, li surt rendible.
Exèrcits per a la guerra global
Un robot resisteix millorles condicions extremes i sobreviu més temps en un foccreuat. I, quan cau, es repara i es mana de tornada. Unes quantesrosques i caragols i un equip d’enginyers de primera classe li surtenmolt més a compte moralment a qualsevol exèrcitque retornar cadàvers amb honors, muntar un bon funeral ipagar pensions de viduïtat.
Segons John Pike,director de GlobalSecurity ,també està la motivació. “Partdel procés de crear soldats”, afirma, “éseliminar les inhibicions a l’hora de matar; el robot no téinhibicions; matarà sense pena ni remordiments”.
Bòsnia i Kosovo van veure arribar els primers avions de reconeixement per control remot
Bòsnia i Kosovo van veurearribar els primers avions de reconeixement per control remot iAfghanistan va ser la posada de llarg del Packbot, un robot de 19 quilosarmat amb GPS, diverses cambres, un llançador de magranes i unfusell. Però la segona Guerra del Golf, que ja està duranttres anys, ha resultat el camp de proves perfecte per a companyiescom Boeing, Northrop Grumman, LockheedMartin o iRobot (MIT), que competeixen per veure qui enviales màquines més complexes a l’Iraq.
Fa un any es vanenviar 18 Swords (Sistemes d’Armament Especials per a l’Observació,Reconeixement i Detecció) equipats ambmetralladores M240 i M249, quatre cambres i un parell de binocularsnocturns, que els permeten moure’s i disparar en lafoscor. Poden travessar murs, aigües poc profundes i caminarentre les flames.
Però del laboratori a Bagdadhi ha un llarg camí i els programadors s’impacienten ambfacilitat. “La tecnologia”, es queixa HelenGreiner, cap executiu d’iRobot, “porta en laboratori molt,massa temps; això no és ciència-ficció ni dibuixosanimats, nosaltres ho tenim aquí”.
L’eixam’: imitar a la naturalesa
JamesMcLurkin té un truc: pot fer que 20 petitsrobots autònoms amb petites rodes s’organitzin engrups, es tornin a dispersar, rodin en cercles perfectes,cantin en harmònics cors el tema de la rendició de StarWars i vagin a recarregar-se a l’endoll més pròxim.James McLurkin treballa per a l’Institut Tecnològic de Massachussetsdissenyant robots capaços de treballar junts iprendre decisions col·lectives com una sola entitat.
El projecte es diu’TheSwarm‘ (‘L’eixam’). Si té èxit, les seves armades de petitsrobots ompliran un dia les cases, l’espaii el camp militar, un núvol intel·ligent i organitzat capaçd’arrasar ciutats per aire, terra i per mar.
Són un núvol intel·ligent i organitzat capaç d’arrasar ciutats per aire, terra i per mar
Com els ocellsd’Alfred Hitchcock, els robots més amenaçadors del nostrefutur més pròxim no són ‘Terminators’ de tres metresarmats fins a les dents, sinó un ens infinit i organitzat queresulta invencible per la seva multiplicitat i la seva condemnada insistència.Estan en tots costats, es colen pertot arreu.
Sempre saben onestà el seu objectiu i no coneixen la por; persistiran enla seva obstinació fins a morir. Cada vegada que un caigui, vindranaltres cent a ocupar el seu lloc. Com diu McLurkin, aquesta tècnicano és nova, té 65 milions d’anys. L’han utilitzat lesformigues, abelles, tèrmits i tot tipus d’insectes fins al diad’avui.
‘Robots-insecte’ i pols intel·ligent
El programa de Robòtica Distribuída del DARPA obeeix els mateixos principis:robots-insecte minúsculs, reconfigurables i organitzatscapaços de funcionar com a intel·ligència col·lectiva però tambéde sobreviure i canviar ràpidament de missió en casde desviar-se del grup i volar, nedar o enterrar-se sota la sorra. Laclau és adaptabilitat: a la situació i al terreny. De totsels projectes en desenvolupament, el més sorprenent i terroríficés l’anomenat Smartdust o Pols Intel·ligent.
La missió de Smartdust és caure sobre el terreny triat i crear un mapa mil·limètric del lloc
Smartdust són milionsde nanorobots, no majors que un gra de sorra. Cadascun d’ellsestà compost de sensors, circuits i un sistema de comunicaciósense fil, així com un generadord’energia o una bateria autorecargable. La seva missióprincipal és caure sobre el terreny triat i, segons aterren,muntar una xarxa de comunicacions capaç de crear un mapa mil·limètricdel lloc. Són capaços d’analitzar i reportar totes les variables delterreny, així com d’accions més precises, comenverinar l’aigua o exterminar qualsevol bestiola vivent allàon van.
Aquests brinsintel·ligents han aparegut en repetides ocasions en el marc de laliteratura de ciència-ficció, on es parla de la ‘plujanegra’ com el principi de la fi.
En el món real,van ser introduïdes per primera vegada fa cinc anys pelprofessor Kristofer Pister en la Universitat de Califòrnia. Hi ha moltslaboratoris desenvolupant Pols Intel·ligent, entre ells la companyiaDust Networksi la Universitat de Berkley,Califòrnia.
El soldat de ferro
Segons lesestadístiques, la taxa d’amputacions en la guerra de l’Iraq ésdues vegades la de conflictes anteriors, degut principalment a l’avançde la tecnologia en dues adreces: la creixentcomplexitat de les bombes antipersones i els avanços de la medicina,que permeten l’existència de ferits on abans només hi haviamorts.
Aquest factor hadisparat l’interès en recanvis biònics dins delcomplex militar, un camp en el qual Hugh Herr, enginyer robòticen el MIT, ha estat treballant amb 7,2 milions de dòlarsdel Departament de Veterans de Guerra. Però ara els seus productessón tan efectius que ha retornat als soldats ferits laposiblidad de mantenir-se en el front.
C-Leg, el seu producteestrella, és un robot la funció del qual és fer de pont entre lamàquina i el cervell del seu portador. Té un xip que llegeix elssenyals enviats pel cervell i les tradueix en ordres,la qual cosa permet a l’usuari caminar amb normalitat de la mateixa manera queho faria amb una cama normal; sense pensar en això. Però C-Legés un producte exclusiu per a l’entorn militar americà. La sevaversió comercial, Rheo Knee, és el principal producte de lacompanyia islandesa Ossur Thearpeutics.
Soldats reciclats
C-Leg i altres productesanàlegs permeten el que fins avui havia estatimpensable: els primers soldats reciclats de la història. “La sevaexperiència tàctica resulta massa valuosa per a deixar-losatras”, explica Franklin Hagenbeck, tinentgeneral i cap de personal en l’armada americana.
George W. Bush: “Quan parlem de retir forçós estem parlant d’una altra època”
I hi ha una altra cosa: la sevamera presència demostra que hi ha vida després d’una bomba,una injecció de moral per a la resta de la tropa. Fins a GeorgeW. Bush va arribar a dir a l’Hospital Militar de Washington:”Quan parlem de retir forçós estem parlant d’una altraèpoca”. Avui dia, aquells membres delservei que han estat ferits en combat poden mantenir l’uniformei el seu lloc de treball. Segons els informes del departament d’amputatsde Walter Reed, el 40% dels amputats prefereixenromandre en el front que tornar a casa.
Un pas encara méslluny, Hami Kazerooni de la universitat de Berkeley ha creat unprojecte més ambiciós amb diners del departament de Defensa:un exoesquelet que, en lloc de substituir extremitats absentsmillora les funcions de les extremitats sanes. L’últimprototip permet als soldats transportar setanta quilos de pessense esforç. Un processador d’Intel, semblança al qual utilitzem enels nostres ordinadors, s’encarrega de processar els moviments de l’usuarii distribuir el pes de manera apropiada. Per al soldat éscom si no portés res.
