Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies > Internet i telecomunicacions

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Els problemes del domini ‘.és’

El nou Pla Nacional de dominis intentarà pal·liar l'escassa presència del '.és' en Internet

La ‘matrícula’ d’Espanya en Internet (‘.és’) brilla per la seva absència. Els preus i les traves burocràtiques han conduït a usuaris i empreses espanyols a registrar molts més dominis genèrics (‘.com’, ‘.org’ i ‘.net’) que nacionals. El Pla Nacional de noms de domini d’Internet, previst per a aquesta primavera, tractarà de rellançar el domini ‘.és’ amb una reducció dràstica de preus i una major facilitat en la tramitació.

Qüestió de domini

Un domini és un nom únic utilitzat per a identificar un lloc web, format per una paraula (o vàries, separades per guions) seguida d’un sufix. Existeixen dos tipus de dominis: genèrics (les terminacions ‘.com’, ‘.org’ i ‘.net’) i de segon nivell o nacionals (‘.és’ per a Espanya, ‘.it’ per a Itàlia, etc.). Els dominis de tercer nivell serien, a Espanya, del tipus ‘.com.es’, ‘.org.es’, ‘.nom.es’, ‘.edu.es’, etc. Qualsevol pot registrar un domini genèric (sempre que estigui lliure), a través de centenars d’entitats autoritzades. Per als nacionals, en cada país existeix un organisme encarregat de la gestió. A Espanya s’ocupa ESNIC, departament l’Entitat Pública Empresarial Red.es, adscrita al Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç.

En realitat, als internautes els preocupa poc quin sigui la ‘matricula’ de la pàgina web; l’important és que sigui fàcil de localitzar. Per tant, que el domini espanyol (‘.és’) sigui un rara avis podria donar exactament igual, perquè no hi ha cap competició internacional en joc. El que ocorre és que els dominis no són gratuïts, i el fet que a Espanya el 88% de les direccions es comprin fora suposa que ESNIC deixa d’ingressar uns 10 milions de dòlars anuals. I per què ocorre això?

El llast que mina l’enlairament del domini ‘.és’ ve des de lluny. Al principi, als alts preus calia unir unes traves burocràtiques difícils de justificar enmig de plans i campanyes per a fomentar la Societat de la Informació. La paperassa, restriccions i retards per a la concessió del ‘.és’ s’han eliminat en part, però els preus continuen sent molt més elevats que el dels dominis genèrics. La direcció més utilitzada (‘.com’) es pot comprar per 10 euros a l’any, mentre que el ‘.és’ costa 110 euros (100 la renovació anual), 40 euros si es tracta d’un nom personal. Només els dominis de tercer nivell tenen un preu més raonable (25 euros).

El ‘.és’ va néixer completament lligat a les marques i els noms comercials. Encara que les limitacions s’han reduït, encara ha d’existir una persona física o jurídica darrere del domini sol·licitat, i així i tot les empreses amb noms genèrics, topònims o gentilicis tenen molt poques possibilitats d’aconseguir el domini espanyol.

Lògicament això es tradueix en què a Espanya s’hagin registrat fins a la data prop de 700.000 dominis genèrics i menys de 90.000 dominis ‘.és’. El mes de gener passat, per exemple, es van registrar 884 nous dominis ‘.és’ (389 dominis del segon nivell i 455 de tercer), mentre que es van comprar 16.843 dominis genèrics, segons xifres recollides per l’Associació d’Internautes (AI). “Això no és estrany si tenim en compte les nul·les traves burocràtiques (només hem de comprovar que no existeixi el domini enfront de múltiples incompatibilitats [del ‘.es’]), la rapidesa (instantània enfront de les mínimes 24 hores de nic’.és’ per a un segon nivell), el preu (110 euros enfront d’una mitjana de 15 dòlars)… en fi, la facilitat d’uns enfront del desesperant dels ‘.és'”, expliquen des de l’AI.

Això no és el que ocorre en altres països del nostre entorn: Espanya té un domini ‘.és’ cada 520 habitants i un domini genèric cada 72 habitants, molt lluny de països com Alemanya, amb un domini .de cada 10 habitants (119.672 nous registres al gener i més de 8.000.000 en total) i un genèric cada 29 habitants, o Regne Unit (un domini ‘.uk’ cada 10 habitants i un genèric cada 31), segons l’AI. Les xifres de dominis genèrics a Espanya no són en absolut baixes (està en el novè lloc mundial), però les de dominis nacionals no apareixen en cap classificació. “Com a mitjana, tant Alemanya com Regne Unit, triguen quatre dies a registrar el mateix nombre de dominis nacionals que Espanya en un any”, diu l’AI. Caldria matisar que qualsevol pot registrar un domini nacional d’Alemanya o Regne Unit.

/imgs/2006/11/dominiosAI-1.gif

Paginació dins d’aquest contingut

Etiquetes:

dominis


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions