Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Emissores intel·ligents

Les ràdios semàntiques analitzen els gustos de l'oïdor per a intentar endevinar la música que desitja sentir

Qui no ha somiat en alguna ocasió amb encendre el transistor i donar, al primer cop de dial, amb una emissora en la qual durant hores pogués escoltar la seva música favorita sense interrupcions d’anuncis i sense cap tema que no fos del seu gust? Avui, el desenvolupament de la Internet social permet això i molt més.

'Dj Usuari'

Primer de tot cal distingir entre ràdios semàntiques i ràdios a la carta, perquè no són el mateix. Una ràdio a la carta és aquella que permet a l’usuari triar les cançons que vol escoltar entre totes les de la seva graella. Una ràdio semàntica, en canvi, es complementa amb un programari que estudia i analitza els gustos de l’usuari per a intentar orientar-li en la cerca de noves cançons dins dels seus estils favorits, o bé per a enllaçar, un darrere l’altre, temes del gust de l’oïdor sense sortir-se de les seves preferències.

Una ràdio semàntica estudia i analitza els gustos de l’usuari per a intentar orientar-li en la cerca de noves cançons

La majoria de les ràdios semàntiques són també radis a la carta, però no a l’inrevés. Ara bé, tots dos formats es diferencien de les ràdios tradicionals, que són les que emeten música en diferents blocs d’estils segons les exigències del mercat o d’una programació inamovible. En elles, l’usuari tria un programa concorde als seus gustos i s’ajusta a la programació, que poden ser dues hores diàries o tres dies a la setmana, per exemple.

Una ràdio semàntica segueix el procés contrari i s’ajusta des del principi a les característiques de cada usuari, que va coneixent a mesura que aquest va triant les cançons que li interessa sentir. Així, tema a tema, la ràdio semàntica elabora un perfil de l’usuari i els seus gustos.

Posteriorment, partint dels perfils que ha elaborat de tots els usuaris, la ràdio semàntica agrupa els oïdors de gust similar i elabora un ‘metaperfil’ (un perfil de perfils) per a oferir recomanacions més afinades al gust de cada consumidor. D’aquesta manera, cada client aprofita el criteri de centenars de milers de persones en lloc de conformar-se amb els d’un locutor o els de les grans discogràfiques. L’usuari es converteix en el seu propi ‘punxa discos’.

Els usuaris d’una ràdio semàntica poden, en teoria i sempre que la ràdio endevini les seves preferències, escoltar exactament la música que els agrada les 24 hores del dia i, a més, conèixer grups nous dins dels seus estils musicals favorits.

Launchcast, la ràdio de Yahoo!

Són moltes les ràdios semàntiques que han anat apareixent en els últims anys, especialment a la calor del programari social i la Web 2.0. Tagworld, que actualment no està accessible, és l’últim exemple d’un mercat on s’alternen molts projectes que han caigut en l’oblit amb uns quants que han aconseguit l’èxit i la notorietat.

Les ràdios semàntiques van néixer en 1999 amb Launchcast, una emissora que actualment està integrada dins del reproductor de música de Yahoo!. Per a accedir a l’emissora és necessari estar subscrit en el servei general de Yahoo!, que inclou donar d’alta un compte de correu. Una vegada subscrit, l’usuari pot accedir a una vintena de canals que al seu torn es divideixen en subcanals i que contenen una part del catàleg de Launchcast. També, gràcies a un acord amb Universal Music, l’emissora inclou vídeos dels artistes de la companyia, com Gwen Stefani, Nelly, U2 o Snoop Dog.

/imgs/2006/11/last1.gif

Però segons es pagui o no, Launchcast funciona com una ràdio semàntica, i a la carta, o com una ràdio tradicional. Tant les cançons com els vídeos s’ofereixen en ‘streaming’, no podent ser descarregats al disc dur de l’ordinador. A més, l’usuari no pot determinar quines cançons vol sentir (no és una ràdio a la carta) ni l’emissora personalitza la seva programació segons els seus gustos (no actua com una ràdio semàntica) tret que paguin pel servei ‘Premium’ 2,99 dòlars per mes (amb el bo anual) o 3,99 dòlars al mes si es prefereix pagar mensualment.

El servei ‘Premium’ ofereix accés obert a tot el catàleg de música de Yahoo! i multiplica els canals dels 35 gratuïts a 120. L’emissora, per part seva, elimina els freqüents anuncis publicitaris que apareixen en el servei gratuït, personalitza un canal propi per a l’oïdor i permet que aquest determini el tipus de cançons que vol sentir segons el seu estat d’ànim (més suaus, més alegres, agressives…). D’altra banda, Launchcast funciona malament amb navegadors que no siguin Internet Explorer, especialment amb Firefox presenta nombrosos problemes.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions