Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies > Internet i telecomunicacions

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Emusic: música sense restriccions

La segona botiga en nombre de descàrregues, després de ''iTunes Music Store'', ofereix dos milions de cançons lliures de restriccions i sistemes anticopia

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 07deFebrerde2007

Hace dues setmanes a Cannes, les quatremultinacionals de la indústria de la música (Sony, EMI,Warner i Universal) van reconèixer que les vendes de discos van caure, unany més, durant 2006. I això a pesar que l’èxitde ”iTunes Music Store” no minva. De nou, els seus representantsvan tirar la culpa a la gratuïtat de l’intercanvi en les xarxes P2P. No obstant això, un empresari anomenat David Pakman els va portar lacontrària assegurant que la culpa la tenen els sistemes anticopiaque s’apliquen a les botigues digitals (DRM). El seu argument: 85milions de descàrregues de cançons lliures de restriccions als Estats Units i el recent desembarcament de la seva empresa, Emusic, a Europa.

Emusic i iTunes, David contra Goliat?

/imgs/2006/11/emusic1.gif

David Pakman és el creador d’Emusic,la segona botiga online del planeta en nombre de descàrreguesdesprés de la qual proveeix als iPods, ‘iTunes Music Store’. La botiga delfabricant d’Apple ostenta el primer lloc amb gran avantatge, ja queté el 60% del mercat, amb gairebé 500 milions de descàrregues. Enfront de ella, Emusic només posseeix una quota de mercat del 12%, a moltadistància de la ‘iTunes Music Store’, però també molt més consolidada que qualsevol altra competidora.

Emusic posseeix una quota de mercat del 12%, a molta distància de la ‘iTunes Music Store’

No obstant això, aquestes dades per si solsno expliquen absolutament res, perquè totes dues botigues juguen en lliguesdiferents, amb condicions i ideologies molt diferents i ambsocis de desigual poder. Mentre ‘iTunes Music Store’ ésla gran banderera de la venda de música digital amb sistemesque limiten les còpies (DRM), o que directament les impedeixen, i ambun format d’arxiu particular (MPEG-4) que només pot serreproduccido en els iPod (propietat d’Apple, igual que labotiga), Emusic ven cançons en MP3, reproduïbles en qualsevolaparell (inclosos els iPod), copiables en qualsevol suport (ja siguiCD, DVD…) i archivables en tants discos durs com es vulgui.

Model tancat

Aquesta diferència de filosofies es tradueixen suports molt diferents per part de la indústria musical.Les grans multinacionals, receloses de posar-li-ho encaramés fàcil als ‘muleros’ (usuaris que intercanvienarxius en les xarxes P2P), aposten pel model tancat irestrictiu d’Apple, que els assegura que les seves cançons no sortirandel circuit tancat dels iPod i el seu programa de gestió de músicaiTunes.

/imgs/2006/11/emusic2.gif

El que aquest circuit és realmenttancat el testifiquen les nombroses denúncies que ha rebut endiversos països de la Unió Europea per pràctiquesmonopolístiques; arribant en el cas de Noruega a declarar-seil·legal la botiga d’iTunes, i a França a proposar el seu tancament. Elcas és que per a poder escoltar la música que s’embeni en la ‘iTunesMusic Store’ cal comprar-se primer un iPod.

Per a poder escoltar la música que s’embeni en la ‘iTunes Music Store’ cal comprar-se primer un iPod

Enfront del model creat per Appleexisteixen diverses opcions que gradualment van des de la venda de músicareproduïble en tota mena d’aparells però amb DRM quelimita el nombre de còpies (Rapsody), o la música ambDRM que es baixa gratuïtament a canvi de veure publicitat durant ladescàrrega (Napster), fins al model que proposa Emusic.

Model obert/imgs/2006/11/emusic3.gif

Aquest en essència parteix de lapremissa que l’usuari que compra una cançó digital nodifereix en res del qual la compra en un disc compacte. Per tant,per què no haurien de tenir tots dos els mateixosdrets?

L’usuari que compra música ensuport de disc no té cap restricció per a copiar elsarxius que conté i reproduir-los en qualsevol mena d’aparell,entre altres coses perquè ja paga un cànon pel dret a poderreplicar els arxius que ha comprat. Ha d’aplicar-se la mateixa llei als compradors de música digital? Emusic creu quesí, i per tant deixa total llibertat a l’usuari respecte a lescançons que li embeni.

Com assegura Chris Anderson, redactorcap de la revista Wired, cal tolerar un llindar de pirateriasi amb això se simplifica la vida del comprador online; el que no es potés amargar la vida a l’usuari amb centenars de claus i cadenatsquan l’única cosa que aquest vol és escoltar unacançó, no fer saltar els fonaments de la indústriamusical.

L’usuari que compra música en suport de disc no té cap restricció per a copiar els arxius que conté i reproduir-los en qualsevol mena d’aparell

Però el gruix de la indústria musicalcontinua sorda a aquests arguments i li nega el seu catàleg a Emusic.És així que els discos de les quatre multinacionals,les mateixes que reconeixen que baixen les seves vendes sense pressa però sensepausa, no estan en Emusic. En total, dos terços del mercatmusical. Sí que està, en canvi, una bona part de l’altreterç; és a dir la música no comercial: les discogràfiquesespecialitzades en jazz, música clàssica, pop i rockindependent, soul, electrònica o hip hop alternatiu entrealtres estils de culte.

En Emusic es pot trobar tant a Mozarti Beethoven com a Dj Vadim o a Tricky; a Milers Davis o elsúltims discos de Paul Weller o Tom Waits. El catálagoaconsegueix els dos milones de cançons. Fins i tot figura en el mateix elsegell Portal Llatí, creat per la SGAE (Societat General d’Autorsi Editors) per a promocionar a artistes llatinoamericans.

Paginació dins d’aquest contingut

  •  No hi ha cap pàgina anterior
  • Ets a la pàgina: [Pág. 1 de 3]
  • Ves a la pàgina següent: Com funciona? »

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions