Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies > Internet i telecomunicacions

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Enrique Varela Couceiro, director de Tecnologia Accessible i R+D de la Fundació ONZE

Les coses estan dissenyades per al ciutadà perfecte

Accessibilitat?Discapacitats? Tecnologia accessible? “Sempreexplico l’anècdota d’un amb cadira de rodes que quedaamb una amiga a menjar, i ell li pregunta: ‘El lloc ésaccessible?’. Ella li respon: ‘Sí, només costa uns 30euros per persona'”. A Enrique Varela li sembla mésimportant la semàntica que la correcció política.”Accessibilitat o disseny per tots (‘Design For All’),està bé” conclou. Enrique Varela Couceiro és directorde Tecnologia Accessible i R+D de la Fundació ONZE per a lasolidaritat i integració de persones amb discapacitat.Aquesta fundació rep un 3% de les vendes del cupó,que empra en projectes de formació, ocupació i integracióper a discapacitats. Varela porta 25 anys al món de lesnoves tecnologies, va crear el seu lloc web detiflotecnología (de ‘tiflos’, cec en grec) en 1995 i ésmembre del Comitè Directiu del W3C i del comitèExecutiu del WAI (Web Accessibility Iniciative) representant a l’ONZE.A més, Varela administra l’empresa Technosite,pertanyent al Grup Fundosa, de la Fundació ONZE,especialitzada en desenvolupaments per a Internet, i col·labora enpublicacions, congressos i grups de treball sobre discapacitat a tot el món.

Quinarelació hi ha entre usabilitat i accessibilitat?

Tota. Lagent d’usabilitat va començar abans, i bé, apadrinats pelgurú JakobNielsen. Els que treballem en accessibilitat, que noens havíem adonat que les dues coses van juntes, enshem quedat en la cua a arreglar el que faci mancada quan la gentvol tenir responsabilitat social corporativa. Això és el que joresumeixo, amb molt sarcasme, en la frase: “Quan fem la webja arreglarem això dels coixos, no es preocupi”.

Hi hafalta de consciència en les empreses de la necessitat de fer pàginesweb accessibles?

Sí,perquè primer no se sap el que és, i segon, les coses estandissenyades per al ciutadà perfecte, i no només a laweb. Quan dono conferències pregunto a la gent qui téalgun problema, que portin ulleres, o que siguin esquerrans. Al finals’aixeca tot l’auditori i es queden asseguts tres, que han de serels perfectes. Els altres tenim problemes amb els dissenys.Hi ha gent que no té cap discapacitat reconeguda, i no obstant aixòels costa punxar un botó petit, o no veuen bé uneslletres petites en grisa sobre blanc.“Quan dono conferències pregunto a la gent qui téalgun problema, com que portin ulleres o siguin esquerrans; al finals’aixeca tot l’auditori”

Llavors,no fa mancada ser oficialment discapacitat per tenirproblemes?

No, ni ambl’accessibilitat ni amb la usabilitat. En Technosite, per exemple,les venem juntes. Usabilitat es refereix al fet que vagis a un lloc webcom per comprar una entrada per a un espectacle i notrobis la paraula “taquilla”, i ni tan sols “vendad’entrades”. A algú se li ha ocorregut que la venda d’entradess’ha de cridar per motius de màrqueting, quin siguesjo, posem que ‘tikiweb’. Ara, aprèn-t’ho. El dissenyes deixa moltes vegades en mans dels informàtics, que hofem bé, però som només una part de l’equip.

Manenel màrqueting i el disseny?

Internetha passat tres grans eres. Primer va venir la romàntica, enla qual poca gent es ficava, i tots veníem de Fidonet oles BBS. Era alguna cosa per a informàtics, però érem mésrespectuosos amb el mitjà. Després Tim Berners Lee inventa laweb, i arriba la segona època, de la bombolla, on tot val.Va arribar la moda de les coses que es movien, s’animavatot. Per a l’accessibilitat va ser terrible. Se li va donar la web alsdissenyadors i es va armar un sarau, perquè els dissenyadorstampoc sabien com dissenyar per a la web. Deien:”el meu web ha de ser en tons siena, amb aquesta grandària, ique a ningú se li ocorri usar un altre navegador o un mòbil,perquè això ha de veure’s així”. O: “el meu periòdicdigital ha de ser igualito que el periòdic de paper”.Encara queden aquests vicis. “La ‘burbuja.com’ va ser terrible per a l’accessibilitat”

Ila tercera era?

Ara havingut l’època de la reflexió. La web és una qüestiómultidisciplinària. En Technosite fem gestió de portals, ila web no és només la part de sistemes, l’allotjament i lesmàquines, que són molt importants, sinó que desprésestà la gent de continguts, els de disseny, que s’hande pegar amb els de usabilitat i accessibilitat. Tot això es conjugaper produir portals que mereixin la pena. Omplimdisc@pnet,el portal de la discapacitat, o Ciberamérica(el portal iberoamericà). Intentem que siguin mésnavegables, lluny de la idea de portal de l’època de Terra,on t’oferien de tot, però no veies gens.“Flaixes pot fer accessible, només cal pensar”

Comestà la situació de l’accessibilitat a diad’avui?

Com aempresari és boníssim, perquè anem a seguir teninttreball en el mateix camp, però en accessibilitat no s’avança gens, malgratels esforços. La web es va inventar com alguna cosa universal,independentment de la raça, religió i dispositiu. L’HTMLoriginal es podia veure igual en una pantalla gran o en unapetita. Fins que va arribar la bombolla i les empresesvan decidir que cadascuna anava a fer les seves pròpies extensions, la sevapròpia manera de funcionar i que aquest s’inseriria enl’escriptori de l’ordinador, amb el que es va perdre aquest caràcteruniversal. La conseqüència ha estat tot la retahila de judicis permonopoli que ha tingut alguna empresa… I ull que ara estema l’inrevés: amb l’auge de la Web 2.0 i el protocol Ajax lesextensions han migrat de nou cap a la Xarxa, però no han recuperatla seva universalitat. Ara treballem amb estàndards oberts itots anem participar d’aquesta conquesta, per descomptat, però avui estàmalament. No es pensa abans en el disseny. Per exemple, si et fiquesen Gmail [una aplicación que se usa desde la Red y no desde elescritorio], amb els lectors de pantalla dels cecs no es veugens, i que consti que només és un exemple, que hi ha molts més.En usabilitat s’ha pres una mica de consciència, però en accessibilitatno s’ha avançat gens. A Espanya hi ha una norma UNEIX, unatraducció de les pautes WAI (que ja estan antiquadesperquè són de 1999) i una obligació del sector públicde complir-les. El termini acabava el passat 31 de desembre i no s’hacomplert.“L’HTML original es podia veure igual en una pantallagran o en una petita, fins que les empreses van decidir quecadascuna anava a fer les seves pròpies extensions”

Quèfan les institucions a Espanya?

Espanyaés el país amb més normativa en tots els aspectes, ion menys es compleix. Si vas a la BBC pots veure el compromís entrela cadena i l’usuari en matèria d’accessibilitat. Aquí en canvihi ha moltes més lleis. Fundació ONZE és membrede W3C i de WAII, que és un comitè transversal. El W3C partque Tim Berners Lee vol mantenir-se independent, parla amb unasèrie de coneguts i crea un consorci per seguir investigant ielevant la web al seu màxim potencial. Ho compleixen bastant rigorosament.Als acords de W3C s’arriba per consens, i pesa elmateix el que diu Fundació ONZE que el que diu Microsoft.Però el que surt de W3C són recomanacions. Cada país els donaformat a aquestes recomanacions com se li ocorre.

Quinés el cost per a una empresa de fer el seu web accessible?

Cap.Jo crec que començar des de zero i fer alguna cosa accessible no costa méscar. Però és més difícil fer accessible un castelldel segle XIV que començar una obra des dels fonaments. A la web éssemblat.

Isi ja està el dany fet?

Han d’incloureen el seu equip persones o assessors d’accessibilitat, però aixòno és el que més costa. A més, així no nomésaconsegueixen que entrin quatre discapacitats a comprar els seus productes(que són el 10% de la població i no és poc), sinó que a mésvan a aconseguir que el seu web sigui visible en més mitjans. Podràsveure-la amb un mòbil, el teu lloc serà més dinàmic,es descarregarà abans i es veurà millor. És qualitat benentesa.“Ambl’auge de la Web 2.0 i el protocol Ajax les extensions han migratde nou cap a la Xarxa, però no han recuperat la sevauniversalitat”

Elsempresaris solen pensar més en els beneficis que els potreportar.

Enel treball que fem, l’accessibilitat i la usabilitat van juntes.Diem, “t’anem a ordenar el magatzem”. Aquestmagatzem que tens desordenat, amb poca llum, malament indicat, enla caixa no funcionen les targetes de crèdit o on la gentno entra bé perquè la porta era estreta. Tot això l’hi donemresolt, pel 10 % de discapacitats, i per a tothom.

O sigui,que si fas alguna cosa accessible ja ho estàs fent usable.

Això hosigno.

A lagent li costa imaginar-se com accedeixen els cecs a laweb, per exemple.

Hi haexperiments curiosos que qualsevol pot fer. Les estructures d’encapçalatses van crear en les primeres versions d’HTML. Hi ha sistipus d’encapçalats que creen una jerarquia a la pàgina(h1, h2, h3, h4, h5 i h6). Els titulars més importants vanamb el codi h1, els següents amb h2 i aixísuccessivament. Alguns navegadors, com Opera, et presenten l’estructuraen un costat facilitant la navegació. Si vas aun diari que tingui aquesta estructura, veuràs que és més fàcilnavegar per ell amb aquesta vista d’arbre. Per a un cec,quan entres a la pàgina prems H i va directament altitular. No obstant això,això no es fa. Jo, que soc cec parcial, no demano alperiòdic que posi un tipus de lletra a la web. Li demano que hodeixi lliure i d’una forma estructurada. Si jo vull posar elstitulars en vermell per veure’ls millor, haig de poder fer-ho. Però elsperiòdics imposen el tipus de lletra, i ni tan sols utilitzen elsistema d’encapçalats.

Aixòfa que el disseny sigui tant o més important que elsaparells d’ajuda…

Pels qualsno són cecs, la notícia està al centre i la veusde seguida. Però els lectors de pantalla per a cecs llegeixen per ordre.Si vaig a última hora en un periòdic i vull llegir lanotícia, punxo a l’enllaç, i quan arribo a la pàgina haig d’escoltartots els menús i tots els anuncis, i no me’lspuc saltar. Simplement, prova anar al menú del navegador iseleccionar un text més gran. En la majoria delscasos no pots, perquè el dissenyador ha indicat una grandàriafixa de lletra que no es pot canviar. Això mateix es pot ferde forma ordenada i de manera que no afecti a l’aspecte, perquè un lectorde pantalla llegeixi el més important primer. No costa mésdiners i pot facilitar el treball al dissenyador. “Si jo vull posar els titulars d’una notícia en vermell perveure’ls millor, haig de poder fer-ho”

Elsistema de sindicació RSS és una ajuda?

El RSSté parts bones i dolentes. Si aconsegueixes un lector accessible i elmitjà inclou tota la notícia, sí podríem llegir tot.Però als mitjans no els interessa, i posen només una part de lanotícia perquè anem al periòdic i vegem la sevapublicitat. A més no hi ha agregadorsRSS accessibles. Nosaltres estem pensant en això.Ajudaria molt més si s’emprés ben CSS [hojas deestilo para páginas web].

Quèocorre quan s’utilitza Flaix?

Flaix espot fer accessible, només cal pensar. Hem fetpel·lícules amb subtítols i llenguatge de signes, ifins i tot amb descripció d’àudio per als cecs. AbansMacromedia no ho contemplava. Però va sortir la llei a EUA queels obligava a fer-ho accessible si volien vendre-ho i araés possible. D’altra banda, hi ha recursos nous que tenen una granutilitat malgrat no estár pensats expressament per acecs. Per exemple, als cecs ens agrada molt el podcasting.Però no és només per als cecs; hi ha guies de viatge,llibres per escoltar en el cotxe, etc. La gent que veu escolta molt mésdel que pensem els cecs.


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions