Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies > Imatge i so

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Entendre els connectors del televisor

Les tradicionals connexions analògiques deixen pas a noves maneres d'enllaç

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 13deNovembrede2009
Img telebullas portada Imatge: anthony kelly

Qualsevol televisor actual de pantalla plana té en la part posterior un relleu accidentat amb nombroses ranures de diferents formes i grandàries. Corresponen als diferents estàndards de connexió de les tecnologies multimèdia. A través d’aquestes clavilles, l’aparell es connecta amb càmeres de vídeo i fotografia, reproductors de MP3, ordinadors, reproductors de DVD, videoconsoles i molts altres aparells. Convé saber a quin dispositiu correspon cada esquerda per conèixer les possibilitats dels diferents models. El tipus i la quantitat de connectors disponibles són dos aspectes que s’han de tenir en compte en adquirir una televisió, ja que aquesta funcionalitat limita els diferents usos que es poden fer de l’aparell.

Img telebullasn

Un televisor d’última generació pot ser un excel·lent centre multimèdia per a la llar, des d’on gestionar tot tipus d’arxius de vídeo, imatges o música, a més de videojocs. Fins i tot és possible navegar per la Xarxa. Si s’adquireix un
model amb clavilles limitades, amb independència que s’expliqui
amb una bona resolució de pantalla i una grandària adequada per les
dimensions de la llar, és possible que la compra no satisfaci. Convé tenir el màxim de connexions para
augmentar el potencial de l’aparell amb nous accessoris.

Un aparell de televisió d’última generació també pot ser un excel·lent centre multimèdia

Les connexions més comunes en un televisor de prestacions mitjanes són híbrides, és a dir, analògiques i digitals. Aquestes últimes reemplacen cada vegada més a les primeres, a causa dels
requeriments dels nous dispositius multimèdia i al fet que permeten
la circulació pel cable de connexió d’una major quantitat de
informació i a més velocitat. Aquest aspecte és fonamental en la
reproducció d’imatges en alta definició.

Connectors analògics

Img

  • Connector RCA. Està
    compost per tres cables arrodonits amb un cèrcol platejat en el seu
    exterior i un pin d’un color diferent per a cada cable. Els connectors
    vermell i blanc estan pensats per transmetre el senyal d’àudio de
    els canals dret i esquerre. La clavilla de vídeo, que el seu pin central és de color groc, transmet senyals de vídeo analògic. La seva qualitat és la mes baixa, ja que l’ample de banda del senyal és molt limitat.

Img

  • S-Video.
    El connector de vídeo analògic està compost per una clavilla rodona amb
    quatre pins en el seu interior. La seva qualitat és millor que la del vídeo
    compost RCA, ja que per cadascun dels seus pins envia una
    quantitat major d’informació, com la lluentor, el contrast o el
    color de la imatge. Aquest tipus de connexió és molt comuna en nombrosos
    aparells audiovisuals (per a càmeres de vídeo i fotografia, sobretot) i en ordinadors, com a sortida de vídeo per a la connexió amb un
    aparell de televisió.

Img

  • Euroconector (SCART). És una de les connexions analògiques més populars, recognoscible per la seva forma
    trapezoidal. Disposa de 21 pins que envien el senyal d’àudio en
    estèreo i vídeo en una qualitat molt superior a la dels connectors RCA i S-Video.

Img

  • VGA.
    Connector analògic molt utilitzat en ordinadors per a la seva unió a monitors,
    televisors i equips audiovisuals. La clavilla disposa de 15 pins
    per transmetre el senyal de vídeo mitjançant canals separats per els
    tres colors primaris, així com el senyal de sincronia horitzontal
    i vertical.

  • Jack
    i Mini Jack
    . Són
    connectors d’àudio clàssics, pensats perquè els reproductors de
    MP3 més senzills es connectin i passin el seu so als
    altaveus del televisor. Sempre és interessant tenir-los, per si un altre tipus de connexions fallen.

Connectors digitals
Img

  • DVI.
    És el primer connector digital que va sortir al mercat. Consisteix en una clavilla de 29
    pins que poden transmetre de forma simultània diferents
    senyals que indiquen el color, la posició i la lluentor de cada
    píxel. Està pensat per a aparells de televisió en alta definició
    i per a ordinadors d’última generació que es connectin a
    monitors amb una resolució d’alta definició.

Img

  • USB.
    Aquest protocol que regna en els ordinadors també és habitual en les pantalles planes, encara que com un accessori addicional. Permet connectar memòries
    USB i reproduir els arxius multimèdia que continguin, així com altres reproductors multimèdia i algunes càmeres de vídeo. El principal inconvenient és que solament reconeix determinats aparells i
    no els sistemes més complexos.

  • HDMI. En l’actualitat, és la manera de connexió més utilitzat pels televisors com a clavilla estàndard per a tot tipus de dispositius externs. Disposar de més d’un port com a est possibilita un ús simultani de la televisió amb diversos aparells. HDMI compta amb 19 pins que transmeten senyals de vídeo de
    alta definició i so d’alta qualitat surround en els diferents
    estàndards del sector, com Dolby o TrueHD.

    Img

    El seu ús
    també s’estén a equips informàtics per connectar-se a diferents dispositius i pantalles, tant de televisió com a monitors d’alta definició. La ultima versió disponible és la 1.3, amb una resolució de vídeo de fins a 2.560 x 1.440 píxels. No obstant això, la
    nova versió de l’estàndard HDMI (1.4) està pensada per dotar de connexió a una xarxa de dades, com a Internet, i per donar una major resolució de la imatge.

    Aquesta pujarà fins a 4.096 x 2.160 píxels, és a dir, el doble
    que una imatge en Full
    HD
    . La connexió de dades aconseguirà una
    velocitat de transferència de 100 Mbps, que podria convertir a HDMI en el substitut del cable de xarxa Ethernet per a la transmissió d’informació. Però la gran novetat de la versió 1.4 del
    estàndard
    és que estarà preparada per suportar la transmissió de vídeo en
    3D, de cara als nous televisors basats en aquesta tecnologia.

  • Thunderbold. Thunderbolt és la denominació comercial de la tecnologia desenvolupada per Intel sota el nom en codi Light Peak -que aspira a ser un cable únic per a tot tipus de connexions-, que ara ha adoptat Apple i que augmenta exponencialment la transmissió de dades, sobretot els multimèdia. Apple l’ha col·locat en els seus nous ordinadors, però l’ha adaptat perquè en el futur sigui compatible amb el protocol de transmissió de dades en entorns domèstics mini DisplayPort. Així es facilita que amb un únic connector els ordinadors siguin compatibles amb les pantalles planes actuals que tinguin clavilles per a això.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions