Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Entendre els connectors del televisor

Les tradicionals connexions analògiques deixen pas a noves maneres d'enllaç
Per Antonio Delgado 13 de novembre de 2009
Img telebullas portada
Imagen: anthony kelly

Qualsevol televisor actual de pantalla plana té en la part posterior un relleu accidentat amb nombroses ranures de diferents formes i grandàries. Corresponen als diferents estàndards de connexió de les tecnologies multimèdia. A través d’aquestes clavilles, l’aparell es connecta amb càmeres de vídeo i fotografia, reproductors de MP3, ordinadors, reproductors de DVD, videoconsoles i molts altres aparells. Convé saber a quin dispositiu correspon cada esquerda per conèixer les possibilitats dels diferents models. El tipus i la quantitat de connectors disponibles són dos aspectes que s’han de tenir en compte en adquirir una televisió, ja que aquesta funcionalitat limita els diferents usos que es poden fer de l’aparell.

Un televisor d’última generació pot ser un excel·lent centre multimèdia per a la llar, des d’on gestionar tot tipus d’arxius de vídeo, imatges o música, a més de videojocs. Fins i tot és possible navegar per la Xarxa. Si s’adquireix unmodel amb clavilles limitades, amb independència que s’expliquiamb una bona resolució de pantalla i una grandària adequada per lesdimensions de la llar, és possible que la compra no satisfaci. Convé tenir el màxim de connexions paraaugmentar el potencial de l’aparell amb nous accessoris.

Un aparell de televisió d’última generació també pot ser un excel·lent centre multimèdia

Les connexions més comunes en un televisor de prestacions mitjanes són híbrides, és a dir, analògiques i digitals. Aquestes últimes reemplacen cada vegada més a les primeres, a causa delsrequeriments dels nous dispositius multimèdia i al fet que permetenla circulació pel cable de connexió d’una major quantitat deinformació i a més velocitat. Aquest aspecte és fonamental en lareproducció d’imatges en alta definició.

Connectors analògics

Img

  • Connector RCA. Estàcompost per tres cables arrodonits amb un cèrcol platejat en el seuexterior i un pin d’un color diferent per a cada cable. Els connectorsvermell i blanc estan pensats per transmetre el senyal d’àudio deels canals dret i esquerre. La clavilla de vídeo, que el seu pin central és de color groc, transmet senyals de vídeo analògic. La seva qualitat és la mes baixa, ja que l’ample de banda del senyal és molt limitat.

Img

  • S-Video.El connector de vídeo analògic està compost per una clavilla rodona ambquatre pins en el seu interior. La seva qualitat és millor que la del vídeocompost RCA, ja que per cadascun dels seus pins envia unaquantitat major d’informació, com la lluentor, el contrast o elcolor de la imatge. Aquest tipus de connexió és molt comuna en nombrososaparells audiovisuals (per a càmeres de vídeo i fotografia, sobretot) i en ordinadors, com a sortida de vídeo per a la connexió amb unaparell de televisió.

Img

  • Euroconector (SCART). És una de les connexions analògiques més populars, recognoscible per la seva formatrapezoidal. Disposa de 21 pins que envien el senyal d’àudio enestèreo i vídeo en una qualitat molt superior a la dels connectors RCA i S-Video.

Img

  • VGA.Connector analògic molt utilitzat en ordinadors per a la seva unió a monitors,televisors i equips audiovisuals. La clavilla disposa de 15 pinsper transmetre el senyal de vídeo mitjançant canals separats per elstres colors primaris, així com el senyal de sincronia horitzontali vertical.

  • Jacki Mini Jack. Sónconnectors d’àudio clàssics, pensats perquè els reproductors deMP3 més senzills es connectin i passin el seu so alsaltaveus del televisor. Sempre és interessant tenir-los, per si un altre tipus de connexions fallen.

Connectors digitals

Img

  • DVI.És el primer connector digital que va sortir al mercat. Consisteix en una clavilla de 29pins que poden transmetre de forma simultània diferentssenyals que indiquen el color, la posició i la lluentor de cadapíxel. Està pensat per a aparells de televisió en alta definiciói per a ordinadors d’última generació que es connectin amonitors amb una resolució d’alta definició.

Img

  • USB.Aquest protocol que regna en els ordinadors també és habitual en les pantalles planes, encara que com un accessori addicional. Permet connectar memòriesUSB i reproduir els arxius multimèdia que continguin, així com altres reproductors multimèdia i algunes càmeres de vídeo. El principal inconvenient és que solament reconeix determinats aparells ino els sistemes més complexos.

  • HDMI. En l’actualitat, és la manera de connexió més utilitzat pels televisors com a clavilla estàndard per a tot tipus de dispositius externs. Disposar de més d’un port com a est possibilita un ús simultani de la televisió amb diversos aparells. HDMI compta amb 19 pins que transmeten senyals de vídeo dealta definició i so d’alta qualitat surround en els diferentsestàndards del sector, com Dolby o TrueHD.

    Img

    El seu ústambé s’estén a equips informàtics per connectar-se a diferents dispositius i pantalles, tant de televisió com a monitors d’alta definició. La ultima versió disponible és la 1.3, amb una resolució de vídeo de fins a 2.560 x 1.440 píxels. No obstant això, lanova versió de l’estàndard HDMI (1.4) està pensada per dotar de connexió a una xarxa de dades, com a Internet, i per donar una major resolució de la imatge.

    Aquesta pujarà fins a 4.096 x 2.160 píxels, és a dir, el dobleque una imatge en FullHD. La connexió de dades aconseguirà unavelocitat de transferència de 100 Mbps, que podria convertir a HDMI en el substitut del cable de xarxa Ethernet per a la transmissió d’informació. Però la gran novetat de la versió 1.4 delestàndardés que estarà preparada per suportar la transmissió de vídeo en3D, de cara als nous televisors basats en aquesta tecnologia.

  • Thunderbold. Thunderbolt és la denominació comercial de la tecnologia desenvolupada per Intel sota el nom en codi Light Peak -que aspira a ser un cable únic per a tot tipus de connexions-, que ara ha adoptat Apple i que augmenta exponencialment la transmissió de dades, sobretot els multimèdia. Apple l’ha col·locat en els seus nous ordinadors, però l’ha adaptat perquè en el futur sigui compatible amb el protocol de transmissió de dades en entorns domèstics mini DisplayPort. Així es facilita que amb un únic connector els ordinadors siguin compatibles amb les pantalles planes actuals que tinguin clavilles per a això.