La realitat virtual és un delsfenòmens sobre els quals més s’ha parlat enels últims 50 anys. Nombroses novel·les de ciènciaficció han descrit mons de “quitació i posa” creatsa partir de representacions en entorns gràfics detres dimensions, alguna cosa que ha saltat des de la literatura a la realitattecnològica amb l’arribada d’Internet i elsnavegadors. Ara, diversos llocs de la Xarxa permeten desenvoluparentorns virtuals al servei dels més variats objectius:des de propiciar el bon ambient en reunions d’empresa a facilitarl’ensenyament a distància o millorar les característiquesd’una determinada xarxa social.
Tradicionalment la realitatvirtual ha estat supeditada a la creació d’objectes i monsen tres dimensions (3D), com la xarxa social SecondLife i altres metaversos.Aquests van tenir el seu auge fa dos anys, però handesaparegut sobtadament de la Xarxa, ja sigui perquè per moure’s perells calia tenir o bé coneixements avançats enprogramació o bé diners, ja perquè fenòmens comFacebook o Tuenti han atret la total atenció delsusuaris. No obstant això, les noves plataformes 3D van d’altra banda.Aquestes iniciatives es coneixen com a realitat virtual no immersiva; ésdir, l’usuari no se situa de forma completa dins d’unambient tridimensional, sinó que accedeix a través d’unafinestra en el navegador o l’escriptori.
En aquestes iniciatives l’usuari no se situa de forma completa dins d’un ambient tridimensional
Entitats com l’Institut Geològic Miner d’Espanya utilitzen aquestes tecnologies per crear simulacions de jaciments en el subsol i els seus mètodes d’extracció. També la pàgina de l’Institut Cervantes està experimentant amb metaversos no immersius, i l’empresa Sun Microsystems ha creat un món virtual per afavorir els negocis. Es diu “Project Wonderland” i és un prototip d’entorn virtual on els membres d’empreses poden reunir-se i interactuar, encara que de moment l’entorn és una mica pobre en gràfics. La plataforma permet als usuaris comunicar-se de diferents formes com vídeoconferencia, cridades i amb avatars on line. Es poden compartir documents, powerpoints, etc. El Govern basc i Caixa Galícia són altres entitats que també experimenten amb aquests entorns.
Tecnologies 3D
Undels primers sistemes per aconseguir una interacció entres dimensions en Internet és l’estàndard per a la creacióde mons virtuals VRML (sigles en anglès de Llenguatgeper a Modelatge de Realitat Virtual).Aquesta tecnologia, nascuda en 1995, disposa d’una sèrie deinstruccions per al modelatge de forma primitiva d’objectestridimensionals al mateix temps que els dota de comportament o diversesaccions predefinides.
Aquests sistemes encara manquen d’algunes característiques per poder introduir-se en xarxes socials i altres aplicacions 2.0 en Internet
No obstant això, es tracta d’unatecnologia molt limitada i s’ha utilitzat més com a baseper a un posterior desenvolupament, el X3D(Extensible 3D). X3D és un llenguatge de programació basat enVRML i XML per a la creació de gràfics vectorials.Permet ampliar les capacitats de VRML en poder-se modelar escenes entemps real. En els últims anys ha ressorgit ambforça en convertir-se en un estàndard obert per lacomunicació en tres dimensions en temps real.
Noés l’únic. Altres tecnologies per a la generacióde mons virtuals cada vegada més realistes han seguit elmateix camí. Destaquen OpenSim,OpenCroqueti QwaqForums. Aquest últim permet crear un espai de treballvirtual per a la col·laboració empresarial i aplicacions deensenyament on line (e-learning). D’aquesta forma, els empleats isocis d’una empresa poden col·laborar a distància.
Perla seva part, OpenSim és un simulador on és possible donar vida a un avatarsimple, així com crear o modificar objectes i afegir-lostextures. OpenCroquet és un entorn de desenvolupament per a la creaciód’espais tridimensionals en un entorn col·laboratiu multiusuario(on interactuen alhora més d’un internauta). Unade les possibilitats d’OpenCroquet és la seva utilització en laeducació, mitjançant la sevaús en pissarres electròniques (vídeo).
Lluita per un estàndarden l’entorn web
Aquests sistemes encaramanquen d’algunes característiques per poder introduir-se enxarxes socials i altres aplicacions 2.0 en Internet. Per solucionar aquest problema, Google va proposar el passat mes d’abril un formatestàndard en tres dimensions per a Internet anomenat O3D. O3Dés un conjunt d’instruccions de programació (API)basat en Javascript que permet crear aplicacions en 3D per la sevavisualització en navegadors web. Per a això, Google ha creatuna extensiódisponible per als sistemes operatius Windows i Mac Us X, aixícom para diversos navegadors web, on poder executar aquestesaplicacions.
Google va proposar el passat mes d’abril un format estàndard en tres dimensions per a Internet anomenat O3D
Google vol comptar amb laajuda de la comunitat de desenvolupadors per crear una plataformalliure en l’elaboració d’un estàndard d’entorns 3D.Sobre aquesta tecnologia, Google serà capaç de distribuirinformació i servir publicitat, utilitzant el seu motor decerca i mitjançant la plataforma publicitària Adwords. De talsort, aplicacions com Google Earth podrien executar-semitjançant el navegador i servir publicitat contextual personalitzada aels usuaris amb compte en Google.
Mozilla no recolza a Google
Imagen: CONSUMER EROSKIMozilla, l’empresa que liderael desenvolupament del navegador Firefox, també ha pres cartesen l’assumpte, però no precisament en favor de Google. Ha apostatper l’estàndard OpenGL, una altra tecnologia per lacreació d’un entorns 3D. D’aquesta forma es podenrenderizar objectes i entorns 3D des de la finestra del navegador web.
Amb aquesta aposta Mozillavol llançar un entorn gràfic web en 3D que aprofiti lavelocitat d’accés a Internet i la millora en els motors decerca dels navegadors per manejar aplicacionsrealitzades en Javacript. L’objectiu és recrear entornstridimensionals en temps real sense retards o amb un consumexcessiu de recursos en l’ordinador dels usuaris.
Per aconseguir convertir aquestestecnologies en un estàndard acceptat pel sector,tant Google com Mozilla s’han recolzat en el GrupKhronos, un consorci d’empreses dedicat a la creaciód’estàndards oberts i lliures de royalties per a plataformesmultimèdia.
