Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies > Internet i telecomunicacions

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Entorns en tres dimensions

Diverses plataformes permeten crear entorns virtuals que simulen sales de reunions, escoles o locals socials amb la finalitat de propiciar la comunicació

La realitat virtual és un delsfenòmens sobre els quals més s’ha parlat enels últims 50 anys. Nombroses novel·les de ciènciaficció han descrit mons de “quitació i posa” creatsa partir de representacions en entorns gràfics detres dimensions, alguna cosa que ha saltat des de la literatura a la realitattecnològica amb l’arribada d’Internet i elsnavegadors. Ara, diversos llocs de la Xarxa permeten desenvoluparentorns virtuals al servei dels més variats objectius:des de propiciar el bon ambient en reunions d’empresa a facilitarl’ensenyament a distància o millorar les característiquesd’una determinada xarxa social.

Img

Tradicionalment la realitat
virtual ha estat supeditada a la creació d’objectes i mons
en tres dimensions (3D), com la xarxa social Second
Life
i altres metaversos.
Aquests van tenir el seu auge fa dos anys, però han
desaparegut sobtadament de la Xarxa, ja sigui perquè per moure’s per
ells calia tenir o bé coneixements avançats en
programació o bé diners, ja perquè fenòmens com
Facebook o Tuenti han atret la total atenció dels
usuaris. No obstant això, les noves plataformes 3D van d’altra banda.
Aquestes iniciatives es coneixen com a realitat virtual no immersiva; és
dir, l’usuari no se situa de forma completa dins d’un
ambient tridimensional, sinó que accedeix a través d’una
finestra en el navegador o l’escriptori.


En aquestes iniciatives l’usuari no se situa de forma completa dins d’un ambient tridimensional

Entitats com l’Institut Geològic Miner d’Espanya utilitzen aquestes tecnologies per crear simulacions de jaciments en el subsol i els seus mètodes d’extracció. També la pàgina de l’Institut Cervantes està experimentant amb metaversos no immersius, i l’empresa Sun Microsystems ha creat un món virtual per afavorir els negocis. Es diu “Project Wonderland” i és un prototip d’entorn virtual on els membres d’empreses poden reunir-se i interactuar, encara que de moment l’entorn és una mica pobre en gràfics. La plataforma permet als usuaris comunicar-se de diferents formes com vídeoconferencia, cridades i amb avatars on line. Es poden compartir documents, powerpoints, etc. El Govern basc i Caixa Galícia són altres entitats que també experimenten amb aquests entorns.

Tecnologies 3D

Un
dels primers sistemes per aconseguir una interacció en
tres dimensions en Internet és l’estàndard per a la creació
de mons virtuals VRML (sigles en anglès de Llenguatge
per a Modelatge de Realitat Virtual).
Aquesta tecnologia, nascuda en 1995, disposa d’una sèrie de
instruccions per al modelatge de forma primitiva d’objectes
tridimensionals al mateix temps que els dota de comportament o diverses
accions predefinides.


Aquests sistemes encara manquen d’algunes característiques per poder introduir-se en xarxes socials i altres aplicacions 2.0 en Internet

No obstant això, es tracta d’una
tecnologia molt limitada i s’ha utilitzat més com a base
per a un posterior desenvolupament, el X3D
(Extensible 3D). X3D és un llenguatge de programació basat en
VRML i XML per a la creació de gràfics vectorials.
Permet ampliar les capacitats de VRML en poder-se modelar escenes en
temps real. En els últims anys ha ressorgit amb
força en convertir-se en un estàndard obert per la
comunicació en tres dimensions en temps real.


No
és l’únic. Altres tecnologies per a la generació
de mons virtuals cada vegada més realistes han seguit el
mateix camí. Destaquen OpenSim,
OpenCroquet
i Qwaq
Forums
. Aquest últim permet crear un espai de treball
virtual per a la col·laboració empresarial i aplicacions de
ensenyament on line (e-learning). D’aquesta forma, els empleats i
socis d’una empresa poden col·laborar a distància.


Per
la seva part, OpenSim és un simulador on és possible donar vida a un avatar
simple, així com crear o modificar objectes i afegir-los
textures. OpenCroquet és un entorn de desenvolupament per a la creació
d’espais tridimensionals en un entorn col·laboratiu multiusuario
(on interactuen alhora més d’un internauta). Una
de les possibilitats d’OpenCroquet és la seva utilització en la
educació, mitjançant la seva
ús en pissarres electròniques
(vídeo).


Lluita per un estàndard
en l’entorn web

Aquests sistemes encara
manquen d’algunes característiques per poder introduir-se en
xarxes socials i altres aplicacions 2.0 en Internet. Per solucionar aquest problema, Google va proposar el passat mes d’abril un format
estàndard en tres dimensions per a Internet anomenat O3D. O3D
és un conjunt d’instruccions de programació (API)
basat en Javascript que permet crear aplicacions en 3D per la seva
visualització en navegadors web. Per a això, Google ha creat
una extensió
disponible per als sistemes operatius Windows i Mac Us X, així
com para diversos navegadors web, on poder executar aquestes
aplicacions.


Google va proposar el passat mes d’abril un format estàndard en tres dimensions per a Internet anomenat O3D

Google vol comptar amb la
ajuda de la comunitat de desenvolupadors per crear una plataforma
lliure en l’elaboració d’un estàndard d’entorns 3D.
Sobre aquesta tecnologia, Google serà capaç de distribuir
informació i servir publicitat, utilitzant el seu motor de
cerca i mitjançant la plataforma publicitària Adwords. De tal
sort, aplicacions com Google Earth podrien executar-se
mitjançant el navegador i servir publicitat contextual personalitzada a
els usuaris amb compte en Google.


Mozilla no recolza a Google
ImgImagen: CONSUMER EROSKI

Mozilla, l’empresa que lidera
el desenvolupament del navegador Firefox, també ha pres cartes
en l’assumpte, però no precisament en favor de Google. Ha apostat
per l’estàndard OpenGL, una altra tecnologia per la
creació d’un entorns 3D. D’aquesta forma es poden
renderizar objectes i entorns 3D des de la finestra del navegador web.


Amb aquesta aposta Mozilla
vol llançar un entorn gràfic web en 3D que aprofiti la
velocitat d’accés a Internet i la millora en els motors de
cerca dels navegadors per manejar aplicacions
realitzades en Javacript. L’objectiu és recrear entorns
tridimensionals en temps real sense retards o amb un consum
excessiu de recursos en l’ordinador dels usuaris.


Per aconseguir convertir aquestes
tecnologies en un estàndard acceptat pel sector,
tant Google com Mozilla s’han recolzat en el Grup
Khronos
, un consorci d’empreses dedicat a la creació
d’estàndards oberts i lliures de royalties per a plataformes
multimèdia.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions