Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Estacions meteorològiques digitals

Els aparells electrònics per conèixer el temps sense necessitat de sortir de casa es popularitzen, alhora que amplien les seves prestacions

Per Jordi Sabaté 15 de maig de 2007
Img meteoestp portada
Imagen: Geonaute

Des de temps immemorial, el ritme de les civilitzacions ha estat marcat pel clima. Astrònoms egipcis es dedicavenen exclusiva a preveure les crescudes del Nil segons laposició dels estels i les cultures ibèriquesusaven pastors per a la predicció per‘ cabañuelas‘,que indicaven el temps meteorològic dels mesos següents. Avui qualsevol usuari pot suplir tant al savi com altranshumant per poc més de cent euros, gràcies a l’extensaoferta d’estacions meteorològiques.

Aquest tipus d’instruments no suposenen si mateixos una gran novetat, ja que des de fa segles l’ésserhumà maneja aparells com els termòmetres, elshigròmetres i els baròmetres, basats en principisfísics elementals: dilatació del mercuri, pressió delaire, condensació del vapor d’aigua, etc.

Estacions d’agulles

És així com es fabriquen les estacions meteorològiquestradicionals, que assenyalen amb agulles el temps i permetenconèixer la temperatura, el grau d’humitat i la pressióatmosfèrica. És un aparell dotat de tres esferes ambagulles, que corresponen al termòmetre, higròmetrei baròmetre, respectivament.

Encara que la seva precisió és bona, en l’actualitat, compleixen funcionsmés aviat decoratives. L’exactitud de les sevesdades es limita en exclusiva al lloc on estigui situada laestació, de manera que si està al sol o detecta un corrent deaire fred, els seus valors s’alteren de forma sensible.

Estacions digitals

Altres aparells de mesurament són els termohigròmetres digitals, senzillsd’usar i que indiquen poques dades, com lahumitat, la temperatura i l’hora. Per oferir elsdades d’humitat i temperatura, es basen en sensors que mesuren laconductivitat elèctrica d’un material a diferentstemperatures i humitats.

Img

L’hora, en canvi, està sincronitzada per radiofreqüènciaamb les emissores de ràdio convencionals. Aquestes al seu torn essincronitzen amb un rellotge situat en Mainflingen (Alemanya), que téuna desviació de menys d’un segon en un milió deanys.

Aquest tipus d’estacions simples no serveixen per fer prediccionsdel clima, ni tan sols en les properes hores, ja que no registrenhistòrics ni permeten conèixer les evolucions de la pressióatmosfèrica, però tenen l’avantatge de ser portàtils isenzilles d’usar.

En general, funcionen amb piles i, en ocasions, tenen una segonaestació amb sensors que es pot situar en l’exterior i quees comunica per ones de radi amb l’estació principal, perel que permet conèixer la diferència de temperatures amb l’interiord’un recinte.

Img

Els termohigròmetres s’usen sovint en esportsd’aventura, sobretot en muntanyisme, on abans van destacar marquescom Geonaute, també especialitzada en orientacióper GPS. Encara que manté a la venda alguns productes, com el W 300, la signatura s’ha passat al camp del programari i ha abandonat la fabricació d’aparells.

En l’actualitat, la companyia La Crosse ha pres el relleu, amb una assortida oferta d’estacions per a totes les situacions i ambients. Les estacions d’aquesta companyia tenen sensors exteriors més sofisticats, que emeten per radiofreqüència les dades a l’estació, situada a l’interior. Els preus varien segons les funcionalitats de l’aparell. Oscil·len entre 26 i 99 euros, en el cas dels dispositius més complexos.

Estacions sofisticades

En matèria d’estacions meteorològiques hi ha per tots elsgustos i butxaques, des de dispositius moltcomplets per poc més de 100 euros, fins a uns altres que superen400 euros, sense explicar complements que se’ls puguinincorporar i amb els quals hauran de sincronitzar-se.

Img

Són aparells que no es limiten a mesurar el temps exteriori interior, sinó que registren els històrics de pressionsatmosfèriques i temperatures, que permeten conèixer lespluviométricas d’una zona, la humitat ambiental i, fins i tot, laintensitat lumínica o el règim de vents. Sónmàquines més pensades per a hivernacles professionals que parajardins de cases residencials o d’estiueig, però atès que el seu preués assumible, es poden adquirir per a aquesta fi sense efectuar un gran desemborsament.

En general, l’estació compta amb una pantalla LCDon es reflecteixen les dades, juntament amb un dispositiu deradiofreqüència amb nombrosos canals, de manera que es potsincronitzar amb pluviòmetres sofisticats (pluja), anemòmetres (vent), higròmetres (humitat), baròmetres (pressió atmosfèrica) i termòmetresque se situïn en diferents zones. En sincronitzar cadadispositiu, n’hi ha prou amb triar un canal i prémer el botó parasincronitzar l’estació i el dispositiu alhora.

Els aparells méssofisticats expliquen fins i tot amb connexió per a ordinadors,de manera que es puguin emmagatzemar les dades en arxius de taules.XLS o fer mapes de valors per després imprimir-los. Una de lesmarques especialitzades en estacions sofisticades és OregonScientific. El seu model més complet, l’estació meteorològica WMR100, està equipada amb totes les funcions necessàries per al control de les variacions meteorològiques. Combina funcions clàssiques -com el termòmetre intern i exterior, o els nivells de la calor i humitat- amb funcions més sofisticades com a anemòmetre, un pluviòmetre, alerta de gel, punt de rosada, etc.