Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

EULA: compromisos i drets enfront dels programes informàtics

És important conèixer quines obligacions s'assumeixen en acceptar les clàusules dels contractes de les llicències de programari
Per María Raquel Rojo 9 de juny de 2005

La majoria de les vegades que s’adquireix un programa, l’usuari es troba amb un acord que ha d’acceptar per a poder utilitzar el producte. Ho compri en una botiga o ho descarregui d’Internet, en algun pas del procés apareix aquest document carregat de termes legals, que moltes vegades no es llegeix, a pesar que estableix les normes que regiran l’ús del programari.

Els EULA

L’acord que s’accepta en utilitzar un programa es coneix com “EULA”, abreviatura de “End-User License Agreement” (Acord de Llicència amb l’Usuari Final). Com indica el seu nom, un EULA és un contracte entre el fabricant i/o autor del programari, i l’usuari final d’aquest.

Els EULA

Igual que tot acord, els EULA protegeixen i comprometen a totes dues parts (usuari i productor i/o autor, en aquest cas). En general delimiten tant els drets i els deures que té l’usuari sobre el producte informàtic que ha adquirit

En general delimiten tant els drets i els deures que té l’usuari sobre el producte informàtic que ha adquirit

-per al que inclou clàusules que tracten assumptes relacionats amb lleis de Propietat Intel·lectual i Industrial-, com els temes relacionats amb la responsabilitat que assumeixen l’empresa i/o l’autor pel producte (sobretot en cas que tingui algun defecte).

Els EULA tenen diferents presentacions. Les més comunes són el document de paper que ve dins de la caixa del programa, generalment embolicat en un sobre plàstic transparent (en anglès es coneixen com “shrinkwrap contracts”), o el text que es desplega en la pantalla de l’ordinador durant el procés d’instal·lació del programari.

També varia la forma en què l’usuari pot acceptar aquest tipus d’acord. Quan es tracta d’un document de paper, el fet de trencar el seu embolcall de plàstic sol implicar la seva aprovació. Els acords que es despleguen en l’ordinador es consenten fent clic en la paraula “Acceptar” (o la seva traducció, per exemple “I Agree”) o en el quadre que l’acompanya. En aquest últim cas, típic en descarregar aplicacions d’Internet, a vegades ja apareix triada l’opció “Accepto” i l’usuari es compromet pel només fet de no canviar aquesta opció.

Algunes formes menys comunes d’acceptar un EULA consisteixen a signar contractes impresos (a vegades, en forma de targetes de consentiment) que han de ser enviats per correu postal o electrònic (després de ser escanejats); o emplenar els formularis que apareixen en la pantalla de l’ordinador i sol·liciten més dades del consumidor (per exemple, nom complet i número d’identificació) que un simple clic.

L’usuari sempre té el poder d’acceptar o rebutjar els compromisos de l’EULA. No obstant això, en la gran majoria dels casos, la instal·lació del programa està condicionada a la conformitat de l’usuari amb els termes i condicions de l’acord de llicència. És a dir, si el consumidor no accepta, es queda sense el programa desitjat. Fins i tot, quan es tracta de “shrinkwrap contracts”, no es té l’oportunitat de llegir l’EULA abans d’obrir la caixa del producte i, en algunes oportunitats, ni tan sols abans de trencar la bossa que embolica el contracte. Aquest condicionament és un dels motius pels quals habitualment s’acata el contracte sense haver-lo llegit.

Una altra raó que porta a obviar la lectura de l’EULA és que la terminologia del seu text és molt tècnica i, en alguns casos, la seva redacció és confusa. D’altra banda, com no se signa amb un bolígraf, sol desestimar-se la validesa d’aquest acord.

Per què llegir l’EULA?

És recomanable que l’usuari sigui conscient de quins compromisos i drets adquireix en acceptar un EULA. Així sabrà com procedir en el cas que el programa falli o causi algun mal inesperat al sistema en el qual s’instal·la.

Per què llegir l'EULA?

Així ho confirma Valeria Linder, advocada del Departament de Propietat Intel·lectual i Industrial i de Protecció de Dades del despatx Cuatrecasas: “No és convenient acceptar un EULA sense llegir-ho prèviament, ja que no sabríem quines són les característiques del que estem adquirint, les condicions de venda o llicència, els usos als quals pot o no destinar-se el producte. L’usuari podria incórrer en una eventual responsabilitat per ús indegut del producte, o bé no tenir cobertes les garanties en cas de defectes del producte adquirit”.

Al no conèixer els compromisos que adquireix, és més probable que el consumidor del programari no compleixi el contracte que ha acceptat. “En efecte, el fabricant o autor podria demandar a l’usuari per incompliment de les condicions pactades en l’EULA o per qualsevol responsabilitat en què es pogués incórrer per un ús indegut del producte. Les sancions hauria de determinar-les un jutge”, assenyala Linder.

L’usuari es troba protegit per drets bàsics, entre els quals es pot citar el següent, que l’Oficina Espanyola del Centre Europeu del Consumidor inclou en la seva pàgina web: “el suport electrònic en què consti un contracte celebrat per via electrònica serà admissible com a prova documental en cas de judici”. Encara que aquest dret demostra que, a pesar que no se signi amb un bolígraf i sobre un paper, l’esmentat contracte pot usar-se pel consumidor com a prova legítima en un procés legal, també implica que pot ser emprat pel fabricant per a denunciar a l’usuari.

Els fabricants de molts programes són conscients que, en general, els usuaris no llegeixen els EULA, a pesar que es tracta d’acords que tenen el valor de provaEls fabricants de molts programes són conscients que, en general, els usuaris no llegeixen els EULA, a pesar que es tracta d’acords que tenen el valor de prova. Per això moltes de les llicències d’usuari contenen restriccions il·legals i en alguns casos abusives.

“Per a un consumidor no és tasca fàcil saber si un EULA és correcte o no des del punt de vista legal, atès que no té per què conèixer la normativa aplicable”, explica Linder, qui afegeix que perquè un consumidor estigui al corrent dels seus drets respecte als programes informàtics, “la qüestió principal consisteix a verificar que l’EULA contingui les disposicions corresponents a preu del producte, lliurament, garanties, forma d’ús, etc.”.

Així mateix, en la pàgina web de l’Oficina Espanyola del Centre Europeu del Consumidor s’assenyala que abans d’iniciar el procés de contractació l’usuari ha d’haver estat informat per l’altra part sobre els procediments a seguir per a la contractació, sobre la forma d’emmagatzematge del document electrònic corresponent a l’esmentat acord, sobre els mitjans disponibles per a corregir els possibles errors en introduir les seves dades en el document, així com sobre les indicacions relatives a l’idioma en el qual es farà el mateix.

La validesa d’un EULA, igual que la dels altres contractes electrònics, té la durada que el fabricant estipuli dins de les condicions de l’acord. Si no es fixa una durada, un acord de llicència ben elaborat estaria vigent mentre el programa sigui utilitzat per l’usuari.

Clàusules abusives

Fins i tot en els acords corresponents als programes més difosos es poden identificar algunes clàusules que podrien perjudicar el consumidor, i que en general són, justament per això, legalment invàlides. Els termes abusius són encara més comuns en els EULA dels programes shareware (versions d’avaluació, limitades en prestacions o en temps d’ús) i especialment entre els freeware (gratuïts), en els quals no és estrany que s’instal·li algun programa addicional per a, per exemple, presentar publicitat o registrar hàbits de l’usuari.

Clàusules abusives

Entre aquestes clàusules es poden esmentar les següents:

  • Clàusules que limiten la llibertat d’expressió: les més comunes són aquelles que prohibeixen criticar públicament un programa sense autorització del fabricant. Aquest tipus de restriccions podrien ser interpretades en un procés judicial com a incitadores a la competència deslleial i obstaculitzadores d’estudis de mercat que afavoreixin al consumidor.
  • Clàusules que prohibeixen la utilització del programa conjuntament amb productes d’altres fabricants: això impedeix que el consumidor instal·li altres programes que avaluïn o millorin el funcionament del programari.
  • Clàusules que veden l’anàlisi i estudi dels programes per a entendre el seu funcionament: en acceptar aquest tipus de clàusula, l’usuari renúncia al seu dret d’analitzar el programa per a desactivar o anul·lar alguna característica del mateix que no desitgi. Encara que aquest tipus de clàusula no causa a curt termini més que aquest mal, no deixa d’obstaculitzar el desenvolupament d’innovacions, la creativitat i la recerca, per la qual cosa pot ser considerada com un incentiu que generi, a llarg termini, la competència deslleial i el retard en les tecnologies.
  • Clàusules en les quals s’accepten les futures actualitzacions de l’EULA: impliquen l’aprovació per part de l’usuari de noves clàusules o termes contractuals, així com de modificacions o supressions de les existents, encara que no hagi estat informat d’aquests ajustos. El consentiment d’aquestes actualitzacions pot també significar que s’accepta que un tercer programa (com per exemple, els coneguts com spyware o programari espia) es pugui descarregar en la màquina sense previ consentiment de l’usuari. Eventualment, això podria atemptar contra la privacitat i seguretat de l’usuari.
  • Clàusules per les quals el fabricadora renúncia a alguna de les seves responsabilitats legals:amb elles pretén que el consumidor no li faci responsable pel mal funcionament del programari o pels possibles danys que pugui ocasionar en el sistema, al seu usuari o al seu entorn. Aquestes clàusules violen els drets del consumidor.

Protecció del consumidor

Els consumidors no estan desemparats enfront dels acords de llicència d’usuari

Els consumidors no estan desemparats enfront dels acords de llicència d’usuari

. Segons Linder, “la majoria de les clàusules d’aquest tipus [que atentan contra los derechos del consumidor] serien nul·les, i per tant no farien efecte algun. Els consumidors estan així mateix protegits enfront de les condicions ‘abusives’ dels contractes en virtut de la normativa aplicable. Aquesta normativa té caràcter irrenunciable, és a dir, que el consumidor o usuari final del producte no pot, encara que ferm un EULA en concret, renunciar a determinats drets i garanties que li corresponen com a part feble de la relació contractual”.

En la Llei General per a la Defensa de Consumidors i Usuaris (Llei 26/1984) pot confirmar-se aquesta afirmació, ja que en ella es consideren com a nul·les “les clàusules abusives, entenent per tals les que perjudiquen de manera desproporcionada o no equitativa al consumidor, o comportin en el contracte una posició de desequilibri entre els drets i les obligacions de les parts en perjudici dels consumidors o usuaris”.

Així, per exemple, l’Article 2 d’aquesta Llei considera il·legals els estatuts pels quals el fabricadora renúncia a alguna de les seves responsabilitats, i inclou dins dels drets bàsics del consumidor “la indemnització o reparació dels danys o perjudicis soferts” per l’ús d’un producte o servei determinat. A més, assenyala que el consumidor té dret a “la reparació totalment gratuïta dels vicis o defectes originaris i dels danys i perjudicis per ells ocasionats” durant el temps de vigència de la garantia del producte.

D’altra banda, l’Article 10 de la Llei 26/1984 indica que “les clàusules, condicions o estipulacions que, amb caràcter general, s’apliquin a l’oferta, promoció o venda de productes o serveis” han de comptar amb “concreció, claredat i senzillesa en la redacció, amb possibilitat de comprensió directa”.

Les clàusules mitjançant les quals s’acceptin futures actualitzacions de l’EULA poden ser considerades il·legals, ja que en la Llei de Condicions Generals de Contractació (7/1998) s’estipula que “tindran el caràcter d’abusives” totes aquelles que impliquin “la imposició al consumidor de béns i serveis complementaris o accessoris no sol·licitats”. Finalment, segons aquesta Llei, són també il·legals les clàusules que impliquin “renúncies als drets del consumidor i usuari”.

Quan l’altra part no compleix amb l’EULA

A més de les lleis anteriorment citades, l’usuari d’un programa està protegit per unes altres, com per exemple “la Directiva 374/85, sobre Responsabilitat per Productes Defectuosos, i el Codi Civil, entre altres”, segons cita Linder. No obstant això, l’advocada adverteix que és prudent que el consumidor sàpiga que en cas que un programa incompleixi amb els compromisos estipulats en el seu EULA, o que aquesta contingui clàusules que el perjudiquin, pot dirigir-se a l’Oficina de Consumidors i Usuaris, o als jutjats i tribunals.

Entre les recomanacions a l’hora d’assegurar-se els drets com a consumidor o fer una reclamació, es pot afegir el consell que en el seu lloc web dóna l’Oficina Espanyola del Centre Europeu del Consumidor: “Abans de fer una compra a través d’Internet, comprovi que en la pàgina web apareguin les dades d’ubicació de la botiga virtual: nom, direcció i població, i altres dades que permetin contactar amb l’empresa d’una manera ràpida, directa i efectiva. Aquesta informació li serà molt útil en cas de voler fer una reclamació. Si l’empresa no facilita aquestes dades, no compri!”.

Per a més informació sobre els drets del consumidor, així com sobre el procediment general per a fer reclamacions o denúncies en cas que aquests siguin violats, els usuaris de telecomunicacions també poden visitar www.usuariosteleco de la Secretaria d’Estat de Telecomunicacions i per a la Societat de la Informació.