Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

EULA: compromisos i drets enfront dels programes informàtics

És important conèixer quines obligacions s'assumeixen en acceptar les clàusules dels contractes de les llicències de programari

La majoria de les vegades que s’adquireix un programa, l’usuari es troba amb un acord que ha d’acceptar per a poder utilitzar el producte. Ho compri en una botiga o ho descarregui d’Internet, en algun pas del procés apareix aquest document carregat de termes legals, que moltes vegades no es llegeix, a pesar que estableix les normes que regiran l’ús del programari.

Els EULA

L’acord que s’accepta en utilitzar un programa es coneix com “EULA”, abreviatura de “End-User License Agreement” (Acord de Llicència amb l’Usuari Final). Com indica el seu nom, un EULA és un contracte entre el fabricant i/o autor del programari, i l’usuari final d’aquest.

/imgs/2006/11/eula1.jpg

Igual que tot acord, els EULA protegeixen i comprometen a totes dues parts (usuari i productor i/o autor, en aquest cas). En general delimiten tant els drets i els deures que té l’usuari sobre el producte informàtic que ha adquiritEn general delimiten tant els drets i els deures que té l’usuari sobre el producte informàtic que ha adquirit -per al que inclou clàusules que tracten assumptes relacionats amb lleis de Propietat Intel·lectual i Industrial-, com els temes relacionats amb la responsabilitat que assumeixen l’empresa i/o l’autor pel producte (sobretot en cas que tingui algun defecte).

Els EULA tenen diferents presentacions. Les més comunes són el document de paper que ve dins de la caixa del programa, generalment embolicat en un sobre plàstic transparent (en anglès es coneixen com “shrinkwrap contracts”), o el text que es desplega en la pantalla de l’ordinador durant el procés d’instal·lació del programari.

També varia la forma en què l’usuari pot acceptar aquest tipus d’acord. Quan es tracta d’un document de paper, el fet de trencar el seu embolcall de plàstic sol implicar la seva aprovació. Els acords que es despleguen en l’ordinador es consenten fent clic en la paraula “Acceptar” (o la seva traducció, per exemple “I Agree”) o en el quadre que l’acompanya. En aquest últim cas, típic en descarregar aplicacions d’Internet, a vegades ja apareix triada l’opció “Accepto” i l’usuari es compromet pel només fet de no canviar aquesta opció.

Algunes formes menys comunes d’acceptar un EULA consisteixen a signar contractes impresos (a vegades, en forma de targetes de consentiment) que han de ser enviats per correu postal o electrònic (després de ser escanejats); o emplenar els formularis que apareixen en la pantalla de l’ordinador i sol·liciten més dades del consumidor (per exemple, nom complet i número d’identificació) que un simple clic.

L’usuari sempre té el poder d’acceptar o rebutjar els compromisos de l’EULA. No obstant això, en la gran majoria dels casos, la instal·lació del programa està condicionada a la conformitat de l’usuari amb els termes i condicions de l’acord de llicència. És a dir, si el consumidor no accepta, es queda sense el programa desitjat. Fins i tot, quan es tracta de “shrinkwrap contracts”, no es té l’oportunitat de llegir l’EULA abans d’obrir la caixa del producte i, en algunes oportunitats, ni tan sols abans de trencar la bossa que embolica el contracte. Aquest condicionament és un dels motius pels quals habitualment s’acata el contracte sense haver-lo llegit.

Una altra raó que porta a obviar la lectura de l’EULA és que la terminologia del seu text és molt tècnica i, en alguns casos, la seva redacció és confusa. D’altra banda, com no se signa amb un bolígraf, sol desestimar-se la validesa d’aquest acord.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions