Internet canvia els hàbits del consumidor de moltes maneres. Li permet accedir als productes i serveis de forma immediata, però també li deixa parar-se un moment i reflexionar amb dades a la mà, així com comparar entre diverses ofertes o buscar noves alternatives amb facilitat. Es diu que abans que es popularitzés la Xarxa l’economia es basava a explotar la necessitat dels altres, la impossibilitat d’arribar a determinats llocs i informacions, mentre que ara sembla estar en transició cap a un model on és rendible organitzar la sobreabundancia, facilitar-li les decisions al consumidor entre l’enorme oferta. Els membres de la consultora The Cocktail Analysis porten anys dedicats a l’estudi d’aquestes tendències, que reflecteixen cada any en els seus informes Televident 2.0. En ells s’observa l’evolució dels hàbits de consum, del poder de les marques o dels canvis que provoquen la integració de noves tecnologies i aparells. Felipe Romero, soci director de l’empresa, és un dels responsables d’aquests estudis.
Som una agència de recerca especialitzada en noves tecnologies, tendències de consum i comunicació. El nostre treball habitual són enquestes, entrevistes, “focus-groups”, anàlisis del discurs en Internet sobre les marques, etc.
En general, per a grans organitzacions, mitjans de comunicació, actors específics d’Internet com Google, Telefónica o Microsoft, així com per a agències de publicitat.
És un estudi que realitzem cada any des de 2006. Va néixer centrat en com es consumia en el que en 2006 eren noves finestres: Internet, mòbil, les descàrregues, etc. A poc a poc vam veure que era necessari replantejar-ho per parlar de l’ecosistema audiovisual, ja que el consumit en una plataforma determinada tenia relació amb les restants. D’aquesta manera, ara mateix és un estudi que analitza, entre els internautes, el consum audiovisual sobre qualsevol finestra i plataforma: Internet, TDT, televisió de pagament, descàrregues, streaming, etc.
“La tecnologia dona motiu/dóna motiu a un consum ‘barat’ enfront d’altres alternatives d’oci”
Per ser exactes, ocorre que creix la “infraestructura” tecnològica que dona motiu/dóna motiu al consum audiovisual. És a dir, ordinadors, mòbils, etc. Hi hauria diverses claus. El primer és que sembla -i això ho veiem en altres estudis- que excepte en els casos en què t’afecta de forma molt directa, és difícil renunciar a hàbits instal·lats, com navegar, manar missatges o accedir a música des de l’ordinador. En segon lloc, l’àmbit de la tecnologia s’ha establert com molt atractiu per al consumidor i s’ha entrat des de fa anys en una dinàmica de substitució de l’equipament que resulta difícil d’ignorar fins i tot dins d’un context de crisi. L’accés a telèfons de gamma alta continua en creixement malgrat el context, mentre que l’interès per accedir a Televisió HD o 3D és molt elevat.
En tercer lloc, la tecnologia dona motiu/dóna motiu a un consum “barat” enfront d’altres alternatives d’oci i, finalment, la pròpia oferta millora. En la mesura en què els continguts són millors, els dispositius proporcionen una millor experiència d’ús i, en conseqüència, s’incrementa el consum.
Caldria diferenciar en termes de “infraestructura” i d’ús una vegada que es disposa d’accés. En el primer aspecte, és possible que en efecte ens trobem bastant retardats, però quan hi ha possibilitat d’accés, es realitza una utilització intensiva: diversos estudis ens han posat entre els països més usuaris de Second Life, Twitter o les descàrregues.
Encara que nosaltres manquem de dades internacionals, diversos estudis que manegem corroboren aquesta idea. De totes maneres, no crec que l’ús de les xarxes socials depengui de condicions climàtiques, sinó de pautes de socialització.
“Diversos estudis ens han posat entre els països més usuaris de Second Life, Twitter o les descàrregues”En termes de quota, Facebook és líder indiscutible (usada pel 64% dels internautes espanyols), seguida a considerable distància per Tuenti (33%). Si en lloc de parlar de xarxes parlem de “plataformes de comunicació”, el líder és Messenger, amb un 68% dels usuaris. Les dades s’extreuen d’un estudi que publiquem al febrer d’aquest any, denominat Observatori de Xarxes Socials.
Ara mateix Facebook és universal, ja que gairebé el 90% dels internautes que estan en xarxes tenen compte en Facebook. Dit d’una altra forma: si estàs en xarxes, estàs en Facebook. No obstant això, a dia d’avui, Twitter és una xarxa de nínxol. S’associa, en particular, a homes d’entre 26 i 35 anys.
El gran desafiament d’Internet per a l’usuari, i el gran negoci, és aconseguir un “dotador de sentit” entre l’abundància d’informació. Al seu moment, van anar els grans portals, després es van desenvolupar els cercadors i ara s’afegeixen els nostres iguals com a filtre que ens indica què consumir. Ara mateix, els cercadors parteixen d’una situació de centralitat gairebé absoluta i la qüestió resideix a veure com atorgaran “capa social” rellevant a les seves cerques.
No sé si entenc bé la pregunta o potser no comparteixi del tot la idea implícita. L’economia de serveis al voltant del mòbil ha estat molt rica en aquests anys recents. Un dels grans negocis dels últims anys ha estat tot el relacionat amb descàrregues, tons, politonos, etc. I de forma encara més propera en el temps, el fenomen de les aplicacions per a terminals (sobretot iPhone) ha estat impressionant.
“El gran desafiament d’Internet per a l’usuari, i el gran negoci, és aconseguir un ‘dotador de sentit’ entre l’abundància d’informació”
En tot cas, és cert, referit a la Internet en mobilitat, que hi ha hagut una barrera de preu -que amb freqüència, i segons els nostres estudis, era més el resultat de males experiències prèvies que de saber amb exactitud el cost d’accés- i experiència d’usuari bastant rellevant. De la mà dels “smartphones”, que donen millor experiència i actitud de “aprofitament”, sembla que ens trobem ja prop d’aquesta eclosió de la Internet mòbil tantes vegades anunciada.
D’altra banda, hem vist en els nostres estudis que certes activitats tenen millor recepció que unes altres. Hem constatat que veure televisió en el mòbil no “mola”: no és un consum del que pugui “presumir-se”, més aviat al contrari. En els estudis preguntem a la gent com qualificaria a algú que veu la televisió en el mòbil i apareixen descripcions com “un trist”, un solitari, sense amics, etc. Altres utilitzacions estan molt més normalitzades i ben vistes, com usar xarxes socials o consultar Google.
Per descomptat, és una condició que ajudaria amb força, però encara avui el desenvolupament té lloc amb la diversitat de sistemes. Si ens sortim de l’àmbit de Televident 2.0 i ens basem en altres estudis, sabem que a les agències de publicitat, als anunciants, als desenvolupadors, els diversos sistemes operatius els dificulta el desenvolupament, però acaben per dur-ho a terme: potser, això sí, a força de limitar-se a un sol sistema operatiu.
En els resultats hem parlat que creix la reproducció en streaming, però no per força des de pàgines autoritzades. De fet, els usuaris preguntats ens parlaven de llocs “polèmics” com seriesyonkis o megavideo.
L’experiència d’ús és rellevant, però no és garantia suficient per desplaçar el consum: la disponibilitat de contingut i el preu són variables crítiques. Sempre explico l’exemple d’algun client nostre que, quan va començar a consolidar-se Youtube, va retardar el llançament del seu nou lloc perquè anava a treure un sistema de visualització molt potent, en considerar que l’avantatge competitiu de la seva experiència d’usuari justificaria que el consum tingués lloc en el seu lloc i no en Youtube -que per aquell moment es pixelaba amb freqüència-. Para quan va llançar el seu lloc, el consumidor ja havia desenvolupat l’hàbit d’acudir a Youtube. No va ser l’únic motiu, però va ajudar al fet que perdessin possibilitats.
“Creix la reproducció en streaming, però no per força des de pàgines autoritzades”
D’altra banda, és cert que el streaming, almenys enfront del consum de descàrregues en l’ordinador, té els avantatges d’immediatesa, no “amenaçar” el disc dur, etc., però la seva integració amb el consum en el propi televisor, alguna cosa bastant habitual en les descàrregues, amb prou feines té lloc. La meva sensació és que tots dos models van a conviure durant un temps, encara que mentre un (descàrrega) s’estanca, l’altre (streaming) creix. Qüestió aparti és que la reproducció en streaming que creixi sigui d’espais “legals”, alguna cosa que no sembla ocórrer de forma decisiva en l’actualitat.
És una pregunta complexa. Dependrà de l’oferta i, en menor mesura, del marc regulador. El consumidor té clar el seu model de consum: immediat i, si no gratis, a preu molt fitat. La pilota està en la teulada de la indústria, de la seva capacitat per reconvertir-se amb uns marges menors als actuals: si oferta millor experiència de consum a un preu raonable, potser tingui cert marge per aconseguir desplaçar aquests hàbits. A Estats Units, es parla del cas d’Hulu com a exemple de relatiu èxit en aquest sentit.
