Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Fotografies aèries en Internet

Internet també serveix per a veure el món des del cel
Per jordi 17 de febrer de 2005

Contemplar fotografies de la terra a vista d’ocell era una qüestió complicada o, si més no, cara. Gràcies a la imatge digital, a la proliferació d’eines informàtiques específiques i a noves tècniques que abarateixen els costos -es prenen fotos amb un petit globus aerostàtic, cometes o un helicòpter radio controlat-, les fotos aèries són molt més comunes i accessibles. A través d’Internet és possible adquirir una fotografia aèria de gairebé qualsevol lloc del planeta o, la qual cosa és millor, utilitzar gratuïtament Sistemes d’Informació Geogràfica d’alguna entitat o organisme públic que han digitalitzat el país sencer des de l’aire.

GIS i ortofotos

Les fotografies aèries i les imatges de satèl·lit són una eina essencial per a l’estudi de la superfície terrestre. Aquestes imatges són corregides per mitjà de diversos processos per a complir les especificacions geomètriques i geogràfiques necessàries per a mostrar informació cartogràfica, del que resulten imatges satèl·lit corregides geomètricament i ortofotos digitals, base per a les cartografies, però amb una infinitat d’aplicacions.

Algunes empreses i entitats que empren fotografies aèries per a obtenir informació cartogràfica, urbanística, cadastral, mediambiental, etc. ofereixen en les seves pàgines web des d’imatges satèl·lit i ortofotografies -bàsicament, fotos aèries en les quals s’han corregit les distorsions del relleu- fins a sistemes d’informació geogràfica (GIS, per les seves sigles en anglès), que l’usuari pot manejar per a localitzar qualsevol zona del seu interès a una resolució més que acceptable. Els GIS són aplicacions per a presentar i interpretar la superfície terrestre i també fan referència al conjunt de programes o equips que permeten emmagatzemar, modificar i relacionar qualsevol tipus de dades relacionades amb informació espacial.

Fins fa un parell de dècades no es comptava amb els programes i els ordinadors apropiats per a manejar còmodament elements gràfics, i quan es van començar a desenvolupar només unes poques empreses podien afrontar l’elevat cost de personal i equip d’uns sistemes que funcionaven connectats a un gran ordinador (mainframe). Però en els 90 els PCs comencen a comptar amb la potència suficient per a gestionar gràfics.

Com a compte Alfonso Casado, director comercial de Getmapping España, “l’avanç dels equips informàtics, el programari dedicat i la proliferació d’eines GIS ha permès afrontar de manera eficaç múltiples projectes que abans eren inviables per la seva complexitat i cost”. Alhora, es multipliquen les àrees on els Sistemes d’Informació Geogràfica es mostren com una eina eficaç i econòmica que “facilita les tasques de planificació, prestació de serveis municipals, serveis d’emergències, estat de recursos naturals, manteniment de carreteres, estudis econòmics i demogràfics, etc., i en general qualsevol tipus d’informació que sigui susceptible de residir en una base de dades i estar associada a la seva representació gràfica dins d’un mapa”, afegeix Casat.

La bona notícia per als internautes és que existeixen en la Xarxa llocs on es poden encarregar fotografies aèries de pràcticament qualsevol lloc del món (per descomptat, també d’Espanya) a un preu assequible, alhora que hi ha pàgines amb visors GIS d’accés públic amb els quals, mitjançant una lupa o indicant coordenades, és possible acostar-se a vista d’ocell al lloc desitjat a bona resolució.

Per exemple, a través de la pàgina del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) s’accedeix al Sistema d’Informació Geogràfica de dades Agràries (SEGUEIXI) i al SIG Oleícola espanyol. El primer ofereix informació geogràfica a través de dues aplicacions: SIGCH, amb Cartografia general, mapes temàtics, etc., i MCA (Mapa de Cultius i Aprofitaments d’Espanya); el segon és més interessant per al comú dels usuaris, doncs a la imatge dels contorns de les parcel·les cadastrals superposa una ortofoto (en blanc i negre) resultant d’un vol aeri. Però sens dubte el projecte més interessant és el recentment estrenat Visor Gràfic SIGPAC del MAPA.

SIGPAC: Tota Espanya des del cel

El SIGPAC, o Sistema d’Informació Geogràfica de Parcel·les Agrícoles, és un projecte elaborat durant els últims quatre anys per a complir un mandat de la UE que estableix la necessitat de disposar d’un instrument tècnic que permeti localitzar i identificar, amb total precisió, les parcel·les declarades pels agricultors i ramaders per a acollir-se a ajudes basades en la superfície. El seu objectiu inicial, doncs, és facilitar la presentació de sol·licituds d’ajudes, però l’aplicació és d’accés públic a través de l’adreça http://sigpac.mapa.es/fega/visor/ i qualsevol usuari li pot trobar utilitat.

Com s’ha elaborat?

Per a la seva elaboració s’han emprat fotografies aèries de tota Espanya i plànols parcel·laris del Cadastre de Rústica. Totes dues informacions se superposen gràcies a la informàtica per a fer possible localitzar i identificar 50 milions de parcel·les. A la informació gràfica proporcionada per les ortofotos s’afegeixen dades sobre les parcel·les. El SIGPAC conté:

  • Una base de dades d’imatges que cobreix tot el territori nacional, composta per mapes topogràfics de diferents escales i ortofotos aèries.
  • Una base de dades vectorial que descriu la forma geomètrica de les parcel·les, que es projecta sobre l’anterior.
  • Una base de dades amb informació sobre les referències de les parcel·les, les seves dimensions, usos, etc.

Com funciona?

L’aplicació es connecta via Internet als servidors del SIGPAC, que contenen les dades gràfiques vectorials (parcel·les, recintes i oliveres) i la informació associada als recintes (usos, superfícies…). També es connecta amb el servidor d’imatges del MAPA, que serveix els mapes de l’Institut Geogràfic Nacional (a escales de 1:2.000.000 a 1.25.000) on apareix informació sobre vials, paratges, punts quilomètrics, i les ortofotografies dels vols recents realitzades per a SIGPAC.

Es pot accedir directament a la zona desitjada si es coneixen les seves referències cadastrals, o fer una cerca progressiva des de CCAA, província i municipi fins al polígon i parcel·la. També és possible utilitzar la lupa per a accedir als mapes topogràfics i anar fitant la superfície que es desitja ampliar. A major escala el que es visualitza són mapes escanejats, i només en fer zoom es veuen les ortofotos.

A més d’acostar, allunyar o moure la imatge, disposa d’una eina de selecció que mostra tota la informació relacionada amb la parcel·la seleccionada, i una altra per a mesurar distàncies o àrees. Al contrari que altres sistemes GIS, no necessita la instal·lació d’un programa addicional, només un plug-in (Macromedia Flaix) que solen tenir els navegadors per defecte (en qualsevol cas, la seva instal·lació és gratuïta).

L’únic ‘però’ de l’aplicació és que apareix el logo (Sigpac) enmig de les fotografies aèries, encara que movent la imatge es pot desplaçar al lloc que molesti menys. En el següent exemple, s’ha anat fent zoom sobre el mapa d’Espanya fins a trobar una vista aèria de la Catedral de Santiago de Compostel·la.

Santiago

Utilitats i recursos

Si les empreses públiques i privades utilitzen la fotografia aèria per a nombroses aplicacions, qualsevol ciutadà pot també trobar suggeridors motius per a consultar ortofotos i sistemes d’informació geogràfica, per exemple:

  • Veure des d’una perspectiva nova llocs coneguts (la casa del poble, per exemple) i situar-los en el seu entorn.
  • Localitzar una zona on ha ocorregut qualsevol esdeveniment d’interès.
  • Situar un habitatge que es vol llogar o investigar la zona on es pensa viatjar

Per a aprofitar realment les possibilitats d’ortofotos i sistemes GIS és necessari comptar amb una connexió de banda ampla, perquè en cas contrari el temps d’espera per a cada acció resulta excessiu. A més d’Internet, les noves generacions de dispositius mòbils obren noves possibilitats: una PDA o un telèfon mòbil poden mostrar una fotografia aèria integrada amb un mapa vectorial que li digui a l’usuari on està o on trobar llocs del seu interès.

Recursos

A través del SIGPAC és possible veure mapes o ortofotos de qualsevol zona d’Espanya -excepte Ceuta i Melilla i zones censurades per seguretat, com a casernes militars i La Zarzuela-, però moltes comunitats autònomes, ajuntaments i institucions ofereixen les seves pròpies fotografia aèries i sistemes GIS. Alguns exemples:

Per descomptat, no sols els organismes públics utilitzen GIS i fotografies aèries. Getmapping té en el seu arxiu fotografies aèries de tot el territori espanyol, encara que en Internet encara no està tot disponible. A través de la seva pàgina web es pot encarregar una fotografia impresa per a rebre en el domicili o descarregar una digital a l’ordinador. Per a combatre un dels problemes dels projectes d’informació geogràfica, l’actualització o no existència d’algunes dades i fotografies, Getmapping té previst realitzar un ortofotomapa continu (realitza vols des d’octubre de 2001) del 100% del territori espanyol a escales 1:2000 per a zones urbanes i litoral de costa i 1:5000 per a les zones rústiques.

En TerraServer es poden localitzar fotografies de tot el planeta proporcionades per diversos proveïdors (DigitalGlobe, GeoComm, GlobeXplorer, EarthSat i diversos més). També des de la llista de carrers mappy és possible contemplar fotografies aèries de 40 ciutats europees (vuit espanyoles). Altres pàgines interessants es troben gràcies a les recopilacions de la Universitat d’Oviedo, la Biblioteca Complutense, el Directori Cartogràfic d’Espanya o la National Weather Association (NWA).

Volar des d’Internet

Una de les últimes adquisicions de Google, Keyhole, té coberta la Terra sencera amb imatges satèl·lit, encara que de moment les fotografies d’alta resolució només es troben als EUA i altres poques capitals importants (d’Espanya només cobreix la zona nord-oest de Barcelona). Amb el programa KeyHole 2 és possible volar en 3D pel globus a cop de ratolí. Després de la compra de Keyhole, Google ha llançat Google Maps, un mapa-de carrer només dels EUA que segur que s’ampliarà a més països i es combinarà amb vista aèries.

Un altre magnífic programa per a volar sobre diverses ciutats és TerraExplorer de Skyline , per a veure en 3D des de l’aire una desena de ciutats (encara que en Internet, en llocs com Geocart, podem trobar més vols per a aquest programa).