Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Freenet, la llibertat primer

Malgratles crítiques, Freenet és un monument a la llibertat d'expressió;una xarxa anònima i sense censura a l'abast de
Per Darío Pescador Albiach 15 de maig de 2006

Pothaver-hi una mica més lliure i descentralitzat que Internet? Semblaque sí. Existeix una xarxa on la censura és matemàticamentimpossible. Si un govern repressor controla els continguts a la webi el correu electrònic, vigila als usuaris i censura elsmissatges instantanis, Freenet ofereix una alternativa.

Freenetés una xarxa P2P descentralitzada a prova de censura. El seufinalitat no és tant compartir informació com servir demagatzem de dades anònim. No és possible saber d’onprové un arxiu ni on es troba localitzat. Sidarrere de l’arxiu no hi ha una persona ni un ordinador, no hi haforma de perseguir a ningú.

Lainformació en Freenet està distribuïda, la qual cosa laprotegeix d’atacs. La xarxa utilitza l’espai de disc i lesconnexions de tots els usuaris connectats a ella com si formessinun únic i enorme disc dur. I el més important, elsarxius estan xifrats i repartits en fragments per tota laxarxa.

Una vegadapublicat un arxiu en Freenet, és impossible esborrar-ho. L’usuari deFreenet no sap què informació es guarda en el seu disc.Si la policia d’un suposat estat totalitari confisqués el seuordinador, només trobaria fragments xifrats. Perquè aquestaés la principal idea darrere de Freenet: oferir un refugi ala llibertat d’expressió, combatre la censura i permetre queles persones es puguin comunicar protegides per un total anonimat.

Història de Freenet

Darrerede Freenet està Ian Clarke, un irlandès d’amb prou feines 29anys. El seu projecte de finalització de carrera a la Universitat deEdimburg en 1999 va ser un “sistema distribuït i descentralitzatd’emmagatzematge i recuperació d’informació”.Clarke va alliberar el seu projecte com a programari lliure, i juntament ambaltres desenvolupadors de diversos països va crear Freenet en2000.

Freenet utilitza l’espai de disc i les connexions de tots els usuaris connectats a ella com si formessin un únic i enorme disc dur

Ian Clarkeva emfatitzar l’ús de la seva xarxa com una solució perquèels ciutadans de règims totalitaris on es restringeix lallibertat d’expressió poguessin comunicar-se sense censura. Defet, un dels grups més actius és Freenet-Xina, que hatraduït el programa al xinès i ho distribueix en CD.

Noobstante, les aparicions de Freenet en la premsa tenen a veure ambel seu ús per a la transmissió d’obres protegides per Copyright.El propi Clarke ha declarat públicament la seva oposicióa la regulació actual dels drets de còpia.

A pesardel temps transcorregut, Freenet està encara en fasede proves, ja que no ha arribat a la versió 1.0. L’últimaencarnació del projecte és la versió 0.7, que inclou millores en laseguretat, i que entra dins de la definició de ‘darknet’(xarxa fosca).

‘Darknets’, xarxes privades

Les xarxes fosques són xarxes privades d’ordinadors que es connecten només amb altres usuaris de confiança, on només es pot entrar per invitació, i que són invisibles des d’Internet. La nova versió de Freenet permet als usuaris decidir amb qui es connecten directament, convertint-la en una ‘darknet’. Però al contrari del que succeeix amb altres xarxes d’aquest tipus (normalment limitades a uns pocs internautes), Freenet pot ampliar-se indefinidament.

Freenet permet als usuaris decidir amb qui es connecten directament

En un informe publicat per quatre empleats de Microsoft, ‘The Darknet and the Future of Content Distribution’ (‘La xarxa fosca i el futur de la distribució de continguts’), els autors parlaven del perill per a la protecció del Copyright que suposen aquestes xarxes fosques, doncs segons ells podrien acabar sent el refugi dels internautes que intercanvien música i vídeos actualment en xarxes P2P com Emuli o BitTorrent, en el cas que aquestes anessin clausurades. A més, en aquestes xarxes seria fàcil intercanviar claus per desxifrar sistemes anticopia (DRM) sense perill de ser detectats.

Les primeres versions del reporductor iTunes permetien als seus usuaris connectar-se a una IP remota d’una subxarxa i des de la mateixa compartir la seva música amb altres usuaris, a l’estil d’una xarxa fosca. Les noves versions ja no funcionen de la mateixa manera, no obstant això la subxarxa segueix existint i hi ha programes com ourTunes (‘Nostre Tunes’) que permeten a l’usuari connectar-se a ella i compartir les cançons que té allotjades en iTunes.

Com funciona Freenet

Instal·larFreenet és tan senzill com descarregar el programa de la pàginadel Projecte Freenet i executar-ho. Hi ha versions per Windows iLinux. La primera vegada que s’executa es reserva una part del discdur perquè serveixi com a magatzem per a arxius de la xarxa. Unavegada instal·lat, l’ordinador es converteix en un node més deFreenet.

Les aparicions de Freenet en la premsa tenen a veure amb el seu ús per a la transmissió d’obres protegides per Copyright

Freenet nodisposa d’interfície, ni de sistema de cerca. S’executa enun segon pla, i tota la informació es localitza a travésde pàgines web lliures, o ‘freesites’. Paracomençar, s’obre la pàgina de la passarel·la, en l’adreça‘http://127.0.0.1:8888/’.

Navegarper Freenet és igual que fer-ho per la web. Les pàgines sónmolt senzilles, amb amb prou feines imatges, i al principi resultaalguna cosa lent. Totes les adreces estan xifrades amb una claui el seu contingut només és visible per als usuaris de Freenet.Ningú sàpigues quines pàgines s’estan veient.

Malgratque no hi ha sistema de cerca propi, es poden trobarpàgines amb cercadors i directoris de continguts, com TheFreedom Engine. Quan un usuari vol publicar una pàginaen Freenet disposa d’eines com Fiwiz(Freesite Insertion Wizard) que faciliten la tasca.

Freenet, territori fosc

Img

Lescrítiques a Freenet provenen precisament de les seves virtuts. Laxarxa és resistent a la censura i anònima. Un santuari, diuenels crítics, per a la pornografia infantil i elsterroristes. Els seus defensors insisteixen que només des de l’anonimatés possible l’autèntica llibertat d’expressió,que els usos negatius són inevitables i que els positius elscompensen.

Altrescrítiques són d’ordre tècnic, que insisteixen queFreenet és una bona aplicació si es busca l’anonimat, peròque presenta fallades com la falta d’eines de cercaadequades, la velocitat de transmissió o la impossibilitat d’eliminararxius.

Unaanàlisi dels continguts de Freenet de l’any dela seva creació (2000) mostrava que un 37% era text, sobretotrelacionat amb drogues, 21% àudio, sobretot rock, i el 14% erenimatges, la majoria pornogràfices.

En aquestsanys, més de dos milions de persones han descarregat elprograma i l’ample de banda mitjà ha augmentat dràsticament.Probablement ara hi hagi més música i vídeo,encara que la pròpia concepció de la xarxa fa difícil l’anàlisi..