Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies > Internet i telecomunicacions

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Freenet, la llibertat primer

Malgratles crítiques, Freenet és un monument a la llibertat d'expressió;una xarxa anònima i sense censura a l'abast de

Pothaver-hi una mica més lliure i descentralitzat que Internet? Semblaque sí. Existeix una xarxa on la censura és matemàticamentimpossible. Si un govern repressor controla els continguts a la webi el correu electrònic, vigila als usuaris i censura elsmissatges instantanis, Freenet ofereix una alternativa.

Freenet
és una xarxa P2P descentralitzada a prova de censura. El seu
finalitat no és tant compartir informació com servir de
magatzem de dades anònim. No és possible saber d’on
prové un arxiu ni on es troba localitzat. Si
darrere de l’arxiu no hi ha una persona ni un ordinador, no hi ha
forma de perseguir a ningú.

La
informació en Freenet està distribuïda, la qual cosa la
protegeix d’atacs. La xarxa utilitza l’espai de disc i les
connexions de tots els usuaris connectats a ella com si formessin
un únic i enorme disc dur. I el més important, els
arxius estan xifrats i repartits en fragments per tota la
xarxa.

Una vegada
publicat un arxiu en Freenet, és impossible esborrar-ho. L’usuari de
Freenet no sap què informació es guarda en el seu disc.
Si la policia d’un suposat estat totalitari confisqués el seu
ordinador, només trobaria fragments xifrats. Perquè aquesta
és la principal idea darrere de Freenet: oferir un refugi a
la llibertat d’expressió, combatre la censura i permetre que
les persones es puguin comunicar protegides per un total anonimat.

Història de Freenet

Darrere
de Freenet està Ian Clarke, un irlandès d’amb prou feines 29
anys. El seu projecte de finalització de carrera a la Universitat de
Edimburg en 1999 va ser un “sistema distribuït i descentralitzat
d’emmagatzematge i recuperació d’informació”.
Clarke va alliberar el seu projecte com a programari lliure, i juntament amb
altres desenvolupadors de diversos països va crear Freenet en
2000.


Freenet utilitza l’espai de disc i les connexions de tots els usuaris connectats a ella com si formessin un únic i enorme disc dur

Ian Clarke
va emfatitzar l’ús de la seva xarxa com una solució perquè
els ciutadans de règims totalitaris on es restringeix la
llibertat d’expressió poguessin comunicar-se sense censura. De
fet, un dels grups més actius és Freenet-Xina, que ha
traduït el programa al xinès i ho distribueix en CD.

No
obstante, les aparicions de Freenet en la premsa tenen a veure amb
el seu ús per a la transmissió d’obres protegides per Copyright.
El propi Clarke ha declarat públicament la seva oposició
a la regulació actual dels drets de còpia.

A pesar
del temps transcorregut, Freenet està encara en fase
de proves, ja que no ha arribat a la versió 1.0. L’última
encarnació del projecte és la versió 0.7, que inclou millores en la
seguretat, i que entra dins de la definició de ‘darknet’
(xarxa fosca).

‘Darknets’, xarxes privades

Les xarxes fosques són xarxes privades d’ordinadors que es connecten només amb altres usuaris de confiança, on només es pot entrar per invitació, i que són invisibles des d’Internet. La nova versió de Freenet permet als usuaris decidir amb qui es connecten directament, convertint-la en una ‘darknet’. Però al contrari del que succeeix amb altres xarxes d’aquest tipus (normalment limitades a uns pocs internautes), Freenet pot ampliar-se indefinidament.

Freenet permet als usuaris decidir amb qui es connecten directament

En un informe publicat per quatre empleats de Microsoft, ‘The Darknet and the Future of Content Distribution’ (‘La xarxa fosca i el futur de la distribució de continguts’), els autors parlaven del perill per a la protecció del Copyright que suposen aquestes xarxes fosques, doncs segons ells podrien acabar sent el refugi dels internautes que intercanvien música i vídeos actualment en xarxes P2P com Emuli o BitTorrent, en el cas que aquestes anessin clausurades. A més, en aquestes xarxes seria fàcil intercanviar claus per desxifrar sistemes anticopia (DRM) sense perill de ser detectats.

Les primeres versions del reporductor iTunes permetien als seus usuaris connectar-se a una IP remota d’una subxarxa i des de la mateixa compartir la seva música amb altres usuaris, a l’estil d’una xarxa fosca. Les noves versions ja no funcionen de la mateixa manera, no obstant això la subxarxa segueix existint i hi ha programes com ourTunes (‘Nostre Tunes’) que permeten a l’usuari connectar-se a ella i compartir les cançons que té allotjades en iTunes.

Com funciona Freenet

Instal·lar
Freenet és tan senzill com descarregar el programa de la pàgina
del Projecte Freenet i executar-ho. Hi ha versions per Windows i
Linux. La primera vegada que s’executa es reserva una part del disc
dur perquè serveixi com a magatzem per a arxius de la xarxa. Una
vegada instal·lat, l’ordinador es converteix en un node més de
Freenet.


Les aparicions de Freenet en la premsa tenen a veure amb el seu ús per a la transmissió d’obres protegides per Copyright

Freenet no
disposa d’interfície, ni de sistema de cerca. S’executa en
un segon pla, i tota la informació es localitza a través
de pàgines web lliures, o ‘freesites’. Para
començar, s’obre la pàgina de la passarel·la, en l’adreça
‘http://127.0.0.1:8888/’.

Navegar
per Freenet és igual que fer-ho per la web. Les pàgines són
molt senzilles, amb amb prou feines imatges, i al principi resulta
alguna cosa lent. Totes les adreces estan xifrades amb una clau
i el seu contingut només és visible per als usuaris de Freenet.
Ningú sàpigues quines pàgines s’estan veient.

Malgrat
que no hi ha sistema de cerca propi, es poden trobar
pàgines amb cercadors i directoris de continguts, com The
Freedom Engine. Quan un usuari vol publicar una pàgina
en Freenet disposa d’eines com Fiwiz
(Freesite Insertion Wizard) que faciliten la tasca.

Freenet, territori fosc

Img

Lescrítiques a Freenet provenen precisament de les seves virtuts. Laxarxa és resistent a la censura i anònima. Un santuari, diuenels crítics, per a la pornografia infantil i elsterroristes. Els seus defensors insisteixen que només des de l’anonimatés possible l’autèntica llibertat d’expressió,que els usos negatius són inevitables i que els positius elscompensen.

Altrescrítiques són d’ordre tècnic, que insisteixen queFreenet és una bona aplicació si es busca l’anonimat, peròque presenta fallades com la falta d’eines de cercaadequades, la velocitat de transmissió o la impossibilitat d’eliminararxius.

Unaanàlisi dels continguts de Freenet de l’any dela seva creació (2000) mostrava que un 37% era text, sobretotrelacionat amb drogues, 21% àudio, sobretot rock, i el 14% erenimatges, la majoria pornogràfices.

En aquestsanys, més de dos milions de persones han descarregat elprograma i l’ample de banda mitjà ha augmentat dràsticament.Probablement ara hi hagi més música i vídeo,encara que la pròpia concepció de la xarxa fa difícil l’anàlisi..

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions