Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

‘Gnash’: tecnologia ‘flaix’ lliure

Estracta d'un projecte que pretén donar una alternativa oberta igratuïta al programa Macromedia Flaix Player

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 26deGenerde2007

Al gener de 2006, laFundació pel Programari Lliure (FreeProgramari Foundation) va afegir alguna cosa anomenat ‘Gnash’ ala seva llista de projectes prioritaris. Des de llavors, ‘Gnash’ hadespertat un interès creixent al mercat delsdispositius electrònics hagut de, entre altres coses, al preuprohibitiu de les llicències d’Adobe Flash.

Sense ‘flaix’ no es poden veure la majoria de les webs dedicades a la cultura digital ni moltes de les revistes digitals més interessants del moment

Avui dia, navegar
sense tenir l’última versió de Macromedia Flaix Player
és perdre’s la meitat de la festa. Sense ‘flaix’ no es poden veure la
majoria de les webs dedicades a la cultura digital, a les
arts visuals, als museus públics o moltes de les revistes
digitals més interessants del moment. Tampoc es poden veure
els vídeos de Google o Youtube.

Això dona una idea de la
importància que ha cobrat aquesta tecnologia per la
comunicació visual i el disseny en l’era de la Web 2.0
i l’accés a generalitzat Internet amb gran ample de banda. Però
per a les empreses, que paguen a Tova per utilitzar un producte tan
imprescindible a les seves pàgines Web, l’ús de ‘flaix’ s’ha
convertit en un problema de nombres; per a la comunitat de
programari lliure, no obstant això, el problema no és financer, sinó de
monopoli i de privadesa. Per això existeix ‘Gnash’, el reproductor
‘flaix’ GNU, per assegurar-se que tot això no queda en mans d’un
només jugador.


Buscant alternatives a un èxit incontestable

Encara que sembli que ha
existit sempre, Flaix va arribar a Internet en 1995 sota el
nom de ‘FutureSlashAnimator’. Futurewave, l’empresa que ho va llançar,
resulta poc familiar perquè en només un any va ser
adquirida per Macromedia, qui va convertir l’aplicació
estel en la seva primera versió de Macromedia Flaix Player, en
1997.

En aquests deu anys, i malgrat detractors com Jakob
Nielsen
(famós per assegurar que el ‘flaix’ és en un 99% dolent
per a l’accessibilitat a la Xarxa), s’ha convertit en el líder
del disseny multimèdia, colonitzant gran part d’Internet i influint decisivament en l’estètica de la indústria del
entreteniment.

Fa dos anys,
hi havia diverses propostes alternatives al programari de creació
i animació ‘flaix’ de Macromedia; totes a mitjà coure, com
el Ktoon Animation Toolkit, de
Toonka Films (una espècie de programa Illustrator de funcionalitat
limitada i que sobreviu amb prou feines amb diners d’institucions
colombianes) o F4L (‘Flaix For Linux’), que va començar amb molta
força però es desinfló als pocs mesos.
En deu anys Macromedia Flaix Player s’ha convertit en el líder del disseny multimèdia i ha colonitzant gran part d’Internet

‘Gnash’ va començar
per aquella època com GameSWF,
un més dels projectes desenvolupats, on Rob Savoye
treballava com a programador. Savoye és un històric de la
comunitat de programari lliure: és part activa del projecte GNU, ha
treballat com a programador per Debian,
Xarxa Hat i
altres dotzenes de projectes.

Fa un any, el seu
amic John
Gillmore
(cap de l’EFF )
li va suggerir que escrivís una extensió per el
navegador Firefox
i Savoye es va embarcar en el projecte. “Vaig haver de reescriure
la major part del codi de GameSWF per afegir noves
característiques i millores, però era un codi excente
per començar”, va declarar més tard. Va ser
llavors quan “el flaix lliure” va adoptar el seu nou
nom, ‘Gnash’. Des de llavors, ‘Gnash’ ha rebut diners pel seu
desenvolupament de les companyies més populars de
dispositius mòbils.


Com funciona
‘Gnash’

El reproductor lliure
funciona en ‘manera standalone’, la qual cosa significa que encara que treballi
com ‘plugin’ (extensió) para Firefox i Mozilla, pugues
obrir-se com una aplicació independent del navegador.
‘Gnash’ usa OpenGL pel renderizado gràfic (la traducció
en imatges de les ordenis del processador), la qual cosa garanteix
una qualitat de reproducció excel·lent. Es pot descarregar de
la seva pàgina del
projecte GNU
o de la.
pàgina oficial
.

És compatible amb totes
les variants de BSD (‘Berkeley
Programari Distribution
‘), la major part de les
distribucions GNU/Linux, i és a punt de ser inclosa
en els discos d’instal·lació de Fedora i Ubuntu.


“Aviat veurem els primers dispositius mòbils amb ‘Gnash’”, assegura John Gillmore, el seu desenvolupador

Savoye no considera que
el seu projecte estigui en competència amb en de Tova. “‘Gnash’
és un excel·lent entorn gràfic per a desenvolupament d’interfícies
i la comunitat de programari lliure necessitava un”, assegura. A més, cada
vegada que Adobi actualitza la seva versió de Flaix, els usuaris de
Linux i Firefox han d’esperar diversos mesos fins que l’última
versió està disponible.

“Dediquem molt temps a
millorar ‘Gnash’ perquè pugui reproduir qualsevol de les
animacions ‘flaix’ que hi ha per tota la Xarxa”, explica Savoye, que espera que,
en poc temps, el seu programari estigui al nivell de Flaix 9, que és
la versió més recent de Macromedia Flaix Player. De
moment estan en el 7.

La infusió de
recursos dels últims mesos ha permès a Savoye emprar a
cinc programadors a jornada completa i viatjar per Europa para
fitxar a altres membres de l’equip. “Aviat veurem els primers
dispositius mòbils amb ‘Gnash’”, va comentar
Gillmore recentment a Berlín.

És possible que aquest any
les principals companyies de mòbils donin el gran
pas cap al programari lliure: els permet invertir en desenvolupament i
innovació els diners que normalment gasten en llicències,
a més d’aprofitar les aportacions de la comunitat, que són
la veritable renovació del mercat del programari. La majoria
ja han començat.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions