Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies > Internet i telecomunicacions

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Gratis en Internet

Els opcions bàsiques de la majoria de serveis de la Xarxa continuen sent gratuïts

A pesar que la urgència per aconseguir la rendibilitat ha portat a molts llocs web a començar a cobrar per serveis que abans oferien sense cost, Internet continua sent una font gairebé inesgotable de recursos i eines gratuïtes que poden convertir el preu de la connexió en una bona inversió.

Varietat de serveis

Sense pagar un sol euro és possible accedir a una ingent quantitat d’informació, utilitzar tot tipus de serveis (correu electrònic, xat, trucades telefòniques, disc dur virtual…), recursos per a crear i mantenir pàgines web (allotjament, comptadors, estadístiques, promoció, etc.) i descarregar programes, música i fins i tot llibres.

Per a començar, és possible connectar-se a Internet sense abonar cap tarifa pel propi accés, pagant, això sí, la trucada telefònica. Els proveïdors, com Terra, Ya.com o Tiscali mantenen entre la seva variada oferta de tarifes planes i alta velocitat un servei bàsic pel qual només cal abonar l’import de la crida metropolitana (0,024?/min. de dilluns a divendres entre les 8.00 i les 18.00 i 0,0099 ?/min. entre 18.00 i 8.00 hores i caps de setmana).

Fins i tot en aquests accés gratuïts, l’usuari rep a més de la connexió alguns serveis, com un compte de correu o espai per a la pàgina personal (30 Mb en Jazzfree i 10Mb en Tiscali, per exemple). Aquests serveis són el ganxo fins que l’usuari requereixi més prestacions i li interessi pagar una quota per navegar amb tarifa plana o necessiti més comptes de correu o espai web.

El mateix ocorre amb una altra mena de serveis, com els d’allotjament i manteniment de pàgines web, que compten amb una oferta gratuïta elemental que es va fent més interessant a mesura que l’usuari s’avé a abonar una mensualitat. En Internet també val això de “ningú regala res”: a l’usuari sempre se li demana alguna cosa a canvi, encara que no sigui diners.

La fórmula més habitual de ‘rendibilitzar’ els regals és mitjançant la publicitat. Des dels mitjans de comunicació fins als programes que es descarreguen des de la Xarxa utilitzen la publicitat com a moneda de canvi: l’usuari que no vulgui ser bombardejat amb bàners o pop-ups haurà de subscriure’s. Igual que ocorre amb els anunciants que patrocinen en televisió pel·lícules sense talls publicitaris (els posen, això sí, abans i després de la pel·lícula), la revista online Salon regala una passada de 18 hores al seu contingut premium a l’internauta que vegi un anunci determinat.

Un altre model molt utilitzat pels mitjans online és canviar contingut gratuït per dades personals. L’usuari no haurà de pagar res, però sí que subscriure’s oferint la seva informació personal perquè pugui ser emprada per a col·locar publicitat més dirigida, precisa i suposadament efectiva.

El shareware representa una sèrie de programes, en principi gratuïts, amb funcions limitades o que deixen de funcionar al d’una sèrie de dies. Si l’usuari desitja la versió completa haurà d’abonar el seu preu. En qualsevol cas, i enfront d’altres programes informàtics que s’adquireixen a cegues, el shareware és una fórmula molt interessant: permet provar un producte sense pagar abans d’adquirir-lo, encara que els cal continuen funcionant a canvi de tenir sempre visible una finestra de publicitat. Altres venedors amb menys escrúpols utilitzen l’spyware, programes encoberts que registren els hàbits de navegació dels usuaris per a vendre’ls al millor postor.

Paginació dins d’aquest contingut

  •  No hi ha cap pàgina anterior
  • Ets a la pàgina: [Pág. 1 de 3]
  • Ves a la pàgina següent: El més bàsic »

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions