Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies > Internet i telecomunicacions

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Gumersindo, ‘Sindo’, Lafuente, director de Soitu.es

Ens dirigim a un lector que està fart de llegir el mateix en tots els llocs

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 14deFebrerde2008

Imatge: CONSUMER EROSKI

Quan, fa set anys, la redacció gairebé al complet d’elmundo.es es va passar a elpais.es (ara elpais.com), ningú apostava perquè aquest primer mitjà arribava a ser una mica més que la mera rèplica digital del diari de paper que dirigeix el periodista Pedro José Ramírez. Però sota l’adreça de ‘Sindo’ Lafuente, Elmundo.es va esdevenir líder en audiència, deixant al seu rival més directe a molta distància. Posteriorment, Lafuente va sortir del projecte de Ramírez per fundar el seu propi, Soitu.es, un mitjà molt recent i fresc, que es caracteritza per la seva innovació en l’enfocament periodístic enfront de la majoria de mitjans digitals que tenen versió en paper.

Soitu sembla ser un producte radicalment diferent a l’anterior periòdic online que vostè dirigia, elmundo.es. Com desglossaria les diferències fonamentals entre tots dos projectes?

“Soitu.es està dissenyat per anar evolucionant a la Xarxa”

Soitu.es viu a la Xarxa, és el seu mitjà natural, i està dissenyat per anar evolucionant en ell. És un lloc que basa el seu atractiu tant en la utilitat informativa com en la capacitat de sorprendre explicant històries que uns altres no expliquen.

Per descomptat, amb la permanent ajuda de la participació activa dels lectors. El Mundo en Internet, en canvi, és un producte hereu de la cultura del paper, evolucionat i adaptat a la Xarxa però amb els avantatges i inconvenients dels seus lligams amb el periodisme tradicional.

Què ha pres dels mitjans que existien per crear Soitu i quins ha volgut expressament que no aparegués en aquest nou projecte?

“No volem ser mers altaveus dels poders polítics o mediàtics”

M’agrada la participació, el contacte amb els lectors. M’ha agradat sempre, però fins a l’arribada de la Xarxa això era gairebé impossible. Crec que la proximitat entre el periodista i el receptor de la informació és un element fonamental a l’hora de fer bon periodisme.

I d’això es tracta, d’ajudar, en la mesura de les nostres possibilitats, a rescatar a l’ofici periodístic de vicis i endogàmies molt lligades als suports tradicionals. No volem ser mers altaveus dels poders polítics o mediàtics.

Volem exercir el nostre treball amb rigor, amb imaginació i al servei dels nostres lectors. T’asseguro que alguna cosa aparentment tan senzill és complicat fer-ho avui dia en un mitjà tradicional.

Per què oferir tres portades diferents?

“Els mitjans online més consolidats són molt endogàmics amb el poder polític i usen algunes eines de la Xarxa com una pura estratègia de màrqueting”

Nosaltres servim d’entrada “la nostra” portada, la que ens sembla més útil, més interessant. En la qual posem tota la nostra capacitat de treball i compromís. En ella la informació flueix com la vida, sense detenir-se.

Oferim altres dues possibilitats, una lligada a la pura actualitat, més convencional, més propera a una categorització tradicional de la informació, que elaborem mitjançant un sistema totalment automatitzat. I també tenim una tercera opció en la qual l’ordre de les notícies ho estableixen les preferències dels lectors.

Per on creu que coixegen els mitjans online ja consolidats? Compleixen les expectatives d’un hipotètic periodisme digital?

“Penso que no cal obsessionar-se massa amb el concepte de periodisme digital”

Creo en el digital i creo en el periodisme, en el bon periodisme. I penso que no cal obsessionar-se massa amb el concepte de periodisme digital. Fem bon periodisme i aprofitem les oportunitats que ens ofereix la Xarxa; que els usuaris, els lectors, sentin que ens tenen del seu costat, que els som útils a l’hora d’entendre el que succeeix o de gaudir més de la vida o de solucionar un dubte o un problema quotidià.

Aquest serà el bon camí. Els mitjans online més consolidats tendeixen a reproduir els mateixos defectes que els seus germans majors de paper, són molt endogàmics amb el poder polític i usen algunes eines de la Xarxa com una pura estratègia de màrqueting, no perquè es creen de debò el que estan fent.

En Soitu es veu molt poca notícia de teletip i, en canvi, molts reportatges, notícies diferents i una mica d’opinió. Creu que el lector s’ha cansat que li repeteixin la mateixa nota d’agència en cada mitjà que llegeix?

“La proximitat entre el periodista i el receptor de la informació és un element fonamental a l’hora de fer bon periodisme”

Estic convençut d’això. Ens dirigim a un lector exigent que està fart de llegir el mateix en tots els llocs, de veure reproduïts enfocaments similars i els mateixos errors d’embalum.

Aquest és un problema que no només afecta als mitjans tradicionals: podem veure com molts blogs es dediquen a copiar i pegar històries d’uns altres, moltes vegades sense citar. Nosaltres apostem per la informació pròpia, per fer les històries que siguem capaces de produir cada dia, però fer-les a la nostra manera, amb el nostre segell personal. És difícil, car i dona molt treball.

El periòdic no es divideix en els grans blocs tradicionals (nacional, internacional, esports, economia…) Creu que aquesta divisió és obsoleta, és una aposta personal o és alguna cosa que té a veure més amb els interessos dels lectors dels mitjans digitals?

Crec que al món digital les notícies es van ordenant elles soles. El nostre sistema per trobar-les es basa en l’etiquetatge de les informacions amb paraules clau, que faciliten la seva localització a tot moment. Hem preferit apostar per nínxols d’informació especialitzada, que aniran augmentant amb el temps. /imgs/2008/01/sindo2.jpg

A pesar que no tenen presència en la portada, en Soitu també s’ofereixen notícies d’agència. Quin sentit té? Hi ha qui addueix que el seu objectiu és únicament obtenir rellevància en Google. Com defensar-se d’aquest argument?

No volíem renunciar a l’oportunitat que ofereix la Xarxa de donar un gran nombre d’informacions de temes molt diversos, en aquest nou escenari l’espai no és un ben escàs, com ocorre en un periòdic de paper.

“És millor tenir rellevància bolcant a la Xarxa informació interessant que acudint a sistemes d’optimització o altres recursos ‘miraculosos’ tan de moda”

Però com no disposem d’una redacció molt nombrosa, l’única possibilitat raonable que existia era automatitzar una sèrie de processos i poder oferir la informació de diverses agències, amb fotos i vídeos, perfectament ordenada mitjançant etiquetes o per comunitats autònomes, per facilitar el seu maneig.

Això dona rellevància en Google? No ho sé, però imagino que és millor tenir rellevància bolcant a la Xarxa informació interessant que acudint a sistemes d’optimització o altres recursos ‘miraculosos’ tan de moda.

Té com a objectiu incorporar un nivell major d’anàlisi? Han notat vostès si els lectors reclamen, en general i en Internet, més nivell d’anàlisi sobre les notícies i menys sobrecàrrega informativa?

Anem a anar introduint a poc a poc, en la mesura de les nostres possibilitats, informacions més elaborades, amb més contextualització i anàlisi. Però aquest és un treball complex i que precisa comptar amb periodistes i col·laboradors molt especialitzats.

Els lectors aprecien la qualitat; pot ser que no tots, però sí suficients com perquè en Internet i en espanyol comenci a haver-hi llocs que treballin amb aquests codis.

Vostès conviden als lectors a enviar les seves notícies i fins i tot els premien si aconsegueixen col·locar-les en portada. Això és una pràctica habitual als països escandinaus, no només en els mitjans online. És això el més proper al periodisme ciutadà que ens atrevim a fer a Espanya o podríem considerar que la seva secció Vida Urbana està en la mateixa línia?

La secció Vida Urbana està en la mateixa línia amb el valor afegit de la localització geogràfica de les informacions. Crec que aquesta particularitat li dona una major fluïdesa a la possibilitat de col·laboració per part d’una persona que no és professional del periodisme. En tot cas, a Espanya, cal recórrer encara bastant camí per poder arribar a tenir un mitjà totalment ciutadà.

Com veu el negoci de la publicitat en Internet? Quant temps caldrà esperar perquè un mitjà rendibilitzi el seu esforç? Tal vegada cal apostar per una mirada radicalment diferent de la publicitat online?

“Un mitjà sense publicitat està una mica fora de la realitat, de les vivències quotidianes de la gent”

Crec que la publicitat en Internet funciona i té present i futur. Ho dic avui i ho deia fa set anys, en plena crisi, quan gairebé ningú donava un duro per la publicitat on line. Hi haurà baners, publicitat contextualitzada i altres escenaris que ens anirà oferint la tecnologia i que avui no podem gairebé ni imaginar-los.

En tot cas, al món en què vivim, la bona publicitat juga un paper important, no només com a sistema econòmic de finançament d’un mitjà; és en certa manera necessària com a complement informatiu. Un mitjà sense publicitat està una mica fora de la realitat, de les vivències quotidianes de la gent.


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions