Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies > Internet i telecomunicacions

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Hernán Casciari, bloguero, periodista i escriptor

El blog és més fàcil i ràpid que el paper, però gairebé mai millor

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 25deSetembrede2008

Hernán Casciari és un escriptor, periodista i bloguero que resideix a Barcelona des de 2000, quan va abandonar la seva Argentina natal deixant després de sí una ocupació com a cap de redacció de la revista La Finestra i diversos premis en certàmens literaris. Des de llavors ha combinat en la seva carrera el blog (Weblog d’una dona grossa, Orsai, Espoiler) i la novel·la (“Més respecte que soc la teva mare”, “Espanya vas perdre”) creant-se un gran nombre de seguidors i admiradors que han vist en les seves entrades i contes curts cròniques i opinions sobre la vida digital, l’exili espanyol dels argentins o les sèries de televisió. Segons els seus seguidors, Casciari malbarata ironia i mordacidad, apropant-se a la realitat des d’una perspectiva molt personal i sorprenent.

Què feia abans de dedicar-se als blogs?

Soc periodista des dels tretze anys. El meu primer treball, cobrir les lligues juvenils de bàsquet per al diari del poble. Vaig arribar a temps per veure els últims anys del linotipista, el tipógrafo i l’estereotipista, els que componien a mà cada pàgina del periòdic abans de l’arribada dels primers programari PageMaker, els primers escáneres de mà, els ordinadors i les càmeres digitals. Els de la meva generació tenim el privilegi d’haver viscut aquesta transició. La tecnologia va arribar lenta, màgicament a les redaccions.

L’escriptor té una sensació de pau especial quan veu una de les seves obres publicades en paper, com a de finalització d’una llarga batalla. En canvi, al món digital podria dir-se que per publicar una obra n’hi ha prou amb donar-li al botó de “post” del servei de blogs que un usa. Se sent la mateixa pau quan es prem aquest botó?

“La forma en què un text arriba als ulls del meu lector no és un tema que em produeixi sensacions”Tant abans (en l’era analògica) com ara (en la digital), la pau m’arriba quan escolto que algú ha gaudit amb el que vaig escriure, quan rebo devolucions grates, quan l’emoció de l’altre, o el divertimento de l’altre, justifiquen el meu treball. La forma en què un text arriba als ulls del meu lector no és un tema que em produeixi sensacions. Ni bones ni dolentes.

Cal editar molt abans de donar-li al botó perquè no es ressenti la qualitat?

Si parlem de textos en línia, cal cuidar sobretot tres flancs: l’argumental (creativitat i correcció), l’estètic (navegabilitat i simpleza gràfica) i el “anfitrionazgo” (fer sentir-se còmode al visitant, a l’usuari).

Els blogs són el fenomen més polèmic de la dècada entre aquells que es dediquen a les arts de l’escriptura: uns diuen que són periodisme, uns altres que pura egolatría, alguns que una expressió artística i molts que un exercici d’exhibicionisme…

“Un blog és un quadern intel·ligent, però sense una mà que escrigui en ell, no és gens”A hores d’ara hauria de quedar clar que un blog és una eina de treball. Ningú discuteix sobre si una màquina de fotos és periodisme, egolatría o exhibicionisme. És una eina per treure fotos, i punt. Un blog és una eina per publicar continguts que usa tothom: el periodista, l’ególatra i l’exhibicionista. Un blog és un quadern intel·ligent, però sense una mà que escrigui en ell, no és gens.

Què té el blog que no tingui el paper?

“La tecnologia va arribar lenta, màgicament a les redaccions dels periòdics”Podem fer altres preguntes similars: Què té el microones que no tingui el forn; què té la masturbació que no tingui el coit? Les respostes són la mateixa: és més ràpid, és més fàcil, gairebé mai és millor.

Estan els escriptors del futur immediat refugiats en els blogs?

Sí, els futurs escriptors estan escrivint un blog; i també els futurs fotògrafs, els futurs xef de cuina, els futurs comediants, els futurs mediocres, els futurs cirurgians…

Però els escriptors, quan aconsegueixin l’èxit es passaran al paper?

“Els autors usem sempre 27 lletres i un teclat”Jo crec que no es tracta d’opcions diferenciades. No és una cosa o l’altra. Jo ja he publicat diversos llibres, i publicaré molts més si el temps i les ganes m’ho permeten, però no tinc previst deixar d’escriure “online”. I tampoc vaig tenir la sensació d’estar “passant-me” a paper. Els textos, les històries, són adaptables a diversos formats. Els autors usem sempre 27 lletres i un teclat.

És diferent una novel·la escrita “online” a una pensada per anar sobre paper?

Si un vol utilitzar totes les eines que ofereix la tecnologia, és necessàriament diferent. En el paper només és possible explicar la trama amb paraules. En el tapet digital hi ha moltes altres opcions: la fotografia, el video, la navegació [el hipertexto].

Encara les seves obres de manera diferent segons a quin suport estiguin destinades?

“Caperucita rosa” ha d’explicar-se diferent per a cinema que per a teatre. Per a paper que per a pantalla. Fins i tot ha d’explicar-se diferent si el teu auditori són nens o adolescents. Sempre el context, el mecanisme de difusió, els recursos i les possibilitats canvien la perspectiva de l’autor. No només amb l’arribada d’Internet: sempre ha estat així.

Hi haurà algun dia un premi Nobel que hagi escrit exclusivament “online”?

“No crec que a la Fundació Nobel li importi el mètode d’escriptura d’un autor a l’hora de lliurar el seu premi”No crec que a la Fundació Nobel li importi el mètode d’escriptura d’un autor a l’hora de lliurar el seu premi. Hemingway escrivia dempeus, i amb un sol dit en la màquina. No li van donar per això el Nobel, sinó per les seves històries. Si hi haurà algun Nobel que hagi escrit en línia, o disfressat de dona, o només amb tinta verda? Sí és possible que els hi hagi. A qui li importa.

L’èxit comercial dels lectors electrònics, com el Kindle d’Amazon, afavoriria una major difusió de la literatura “online”?

No, afavoriria sobretot la difusió de la literatura analògica.

Creu que el bloguero professional corre el risc de perdre la frescor?

“Les paraules ‘bloguero professional’ no em semblen correctes: no existeix tal cosa”Tot professional que deixa de tenir passió corre aquest risc. I les paraules “bloguero professional” no em semblen correctes: no existeix tal cosa, com tampoc existeix “twitero professional” ni “utilizador de bolígraf professional”.

Deixarà d’usar el P2P el dia en què les productores tinguin un servei de descàrrega lliure i gratuïta de les seves sèries favorites?

Usaré sempre l’opció més veloç i de millor qualitat.

Creu que l’acte d’usar programes com emuli encarna cert romanticisme?

“Jo no descàrrec continguts perquè és gratis, sinó perquè l’opció tradicional està corrupta”No, jo crec que és vital. No hi ha una altra manera d’accedir a la cultura. Jo no descàrrec continguts perquè és gratis, descàrrec continguts perquè l’opció tradicional està corrupta i m’ofereix aquests continguts tallats, doblegats, fragmentats i en horaris impossibles. No soc romàntic: soc perfeccionista.

En algunes entrades dels seus blogs ha fet apologia del subtitulat de les sèries estrangeres, considera que aquesta tasca és un art?

És una necessitat. Veure obres d’art amb un so aliè em sembla estúpid.


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions