Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Hispalinux reclama una Administració transparent quant a l’ús de programari propietari

El Govern prepara l'aprovació del Reial decret pel qual es regularà l'Esquema Nacional d'Interoperabilitat

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 07deAgostde2009

Davant la propera aprovació del Reial decret pel qual es regularà l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat, l’associació d’usuaris espanyols de GNU/Linux (Hispalinux), ha publicat una carta oberta en la qual defensa una Administració Electrònica “transparent, independent i democràtica”. En aquest document plasmen les seves conclusions sobre el text que va a ratificar el Govern.

En la seva carta, Hispalinux denuncia el secretisme amb el qual ha portat l’Executiu la preparació d’una norma que regularà una sèrie de matèries “que són els pilars mateixos de la nostra societat”. Per a l’associació, l’Administració Electrònica pot assentar “les bases d’una nova era de la nostra democràcia, revaloritzar el paper del ciutadà i reformar -per fi- la funció pública”. Per això, reclama la “màxima informació i participació” en la regulació.

Hispalinux recorda que aquest “indegut secretisme erosiona la confiança en la integritat i imparcialitat dels processos regulatoris, en un àmbit on la transparència hauria de prevaler sobre qualsevol altra consideració en el balanç del resultat normatiu”.

Per trencar aquesta “cadena de silenci” l’associació ha penjat a la seva pàgina web www.hispalinux.es l’esborrany del Reial decret. D’aquesta forma, els internautes poden tenir accés a ell. Després d’analitzar el document, l’organització ha extret una sèrie de conclusions que consideren haurien de portar “a les nostres autoritats a replantejar-se el present projecte” normatiu.

Estàndards privats

Per Hispalinux, l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat plantejat és “extraordinàriament genèric en els seus termes” i “no condueix als sistemes de la nostra infraestructura informàtica pública cap a una plena interoperabilitat, sinó a un mer nivell de coexistència de les conveniències comercials vigents, interessades a mantenir captiu el mercat del futur desenvolupament dels serveis públics electrònics”. L’associació assenyala que si la informatització es realitza amb monopolis o amb estàndards privats, l’Estat no serà és lliure de buscar el seu propi desenvolupament, ni per descomptat, li serà factible desenvolupar el seu propi futur ni el contingut i extensió dels seus serveis digitals.

L’organització considera que el Govern hauria de promoure el desenvolupament d’estàndards oberts, perquè només així la indústria espanyola de programari i serveis informàtics “podrà participar en el desenvolupament de la infraestructura informàtica de les nostres administracions públiques”. Així mateix, es demana garantir la major “interoperabilitat possible” amb la utilització, sempre que existeixin, de fonts obertes, “compatibles amb la seguretat de tràfic i el dret a la intimitat”.

Falta de regulació

Una altra deficiència oposada en l’esborrany del Reial decret és la “inexistència d’un òrgan de control de la interoperabilitat”, la qual cosa contradiu el principi universal de la mateixa. Hispalinux afirma que si es pretén dotar d’efectivitat a l’objectiu estratègic de la interoperabilitat caldrà constituir un organisme, o dotar al Consell Superior d’Administració Electrònica de capacitat arbitral, perquè les seves resolucions siguin d’obligat compliment per totes les administracions. Només així s’aconseguirà una interoperabilitat real i l’aplicació generalitzada dels estàndards.

A la seva declaració final, Hispalinux rebutja la forma en la qual ha portat l’Executiu la preparació de l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat, d’esquena als ciutadans. Per a l’associació, no es pot concebre “la juridicidad de normes susceptibles de crear un sistema que permeti a l’Administració maximitzar la seva poder al marge de qualsevol control, i encara menys supeditar l’Administració a interessos corporatius”. En la seva opinió, recolzar el Reial decret significaria permetre “que el caràcter democràtic i garantista de la futura Administració Electrònica quedi greument compromès”.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions