Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Holofónico i binaural, so en tres dimensions

Es tracta d'una tècnica d'enregistrament que permet dotar al so, escoltat a través d'uns senzills auriculars, de coordenades espacials
Per José Antonio Gelado 31 de juliol de 2007

Els primersenregistraments de so es realitzaven en una sola pista i amb unmicròfon, eren per tant monoaurales,o simplement mico. El so estereofònic,o estèreo, es va aconseguir mitjançant l’enregistrament endues pistes per diversos micròfons. Però si aquests micròfonsse situen de forma molt similar a com perceben el so elséssers humans, aquest enregistrament es denomina binaural,fent sentir a l’oïdor immers en l’ambient i lloc de l’enregistramentamb una nitidesa sorprenent. Ara, gràcies aInternet, els enregistraments binaurals i holofónicas tornenestar d’actualitat.

L’objectiu és captar el so de la mateixa forma que ho fa l’oïda humana, amb una distància similar entre els punts de recepció

Com s’aconsegueix el so binaural?

Existeixen vàriesformes de captar el so binaural. La més freqüent ésutilitzarel bust d’un maniquí que té col·locats uns micròfonsa l’interior, en una reproducció el més fidel possiblede la forma de l’oïda. L’objectiu és captar el so de lamateixa forma que ho fa l’oïda humana, amb una distànciasimilar entre els punts de recepció i a través de lescavitats i canals que formen l’oïda.

En reproduir elso gravat mitjançant aquest sistema, la sensació és similara la qual es tindria en estar en el lloc on es realitza laenregistrament, percebent per tant els canvis en la posicióde l’emissor en 360º a mesura que s’apropen o allunyen, o es mouena esquerra o dreta.

Un efecte que esdona en escoltar aquests enregistraments és la sensació de queel so es produeix a l’interior del cap de l’oïdor, en lapart posterior, restant presència a la part frontal.

Un efecte que es dona en escoltar aquests enregistraments és la sensació de que el so es produeix a l’interior del cap de l’oïdor

Una alternativaeconòmica als caps de maniquís a l’hora derealitzar un enregistrament binaural, encara que no obté idènticsresultats, és la utilització de micròfonsespecíficament pensatsper inserir en l’oïda externa d’una persona. Tambéés possible aconseguir un efecte tridimensional en el so mitjançantdiferents programes informàtics, com Spinaudioi Qsound.

El grup PearlJam va utilitzar aquest sistema en l’enregistrament d’alguns deels temes del seu àlbum ‘Binaural’, publicat l’any2000. També es va utilitzar aquest mètode per feruna demostració en el DVD dels continguts extra de lapel·lícula Monstres, S.A.

Hologrames sónicos

A principis dela dècada dels vuitanta van aparèixer nous treballs en elcamp del so en tres dimensions que pretenien superarels resultats del sistema binaural. És llavors quan l’enginyerHugo Zuccarelli va presentar l’Holophonic. ‘sound‘, o so holofónico.

El so, en arribar a l’interior de l’oïda, es barreja amb un senyal que emet la pròpia oïda a manera de patró de referència per formar un holograma sonor

En 1983 esvan publicar uns enregistraments que portaven per títol‘Zuccarelli Holophonics (The Matchbox Shaker)’, on es podienapreciar els avanços respecte a so binaural. Aquest mateix any,en un article de la revista News Scientist, Zuccarelli va exposaruna teoria, en la qual explicava que el so, en arribar alinterior de l’oïda, es barreja amb un senyal que emet elpròpia oïda a manera de patró de referència.

D’aquesta forma escrearia un holograma sonor que permet al cervell localitzarl’orientació i distància de l’emissor. En reproduir aquestesquema, Zucarelli aconseguia el so en tres dimensions de les sevesenregistraments, que va batejar com holofónico.

Un invent amb més d’un pare

Els detractorsde Zuccarelli, no obstant això, assenyalen que el so holofónicono és sinó una forma millorada d’enregistrament binaural. Per una altrapart, els germans Maggi també van assegurar haver-hiinventat en 1983 el so holofónico.

A Canadà es comercialitza un micròfon denominat Holophone que es presenta com a idoni per realitzar enregistraments binaurals

Umberto GabrieleMaggi (músic) seria l’inventor i Maurizzio Maggi,(enginyer de so) el primer a posar a prova el sistema deenregistrament, i a inventar el primer prototip de micròfonholofónico, en el disc de Pink Floyd ‘The Final Cut’ i enenregistraments de Peter Gabriel, Karajan i altres artistes.

Actualment, enCanadà, es comercialitza un micròfon denominatHolophone, senserelació aparent amb els anteriors, que es presenta comidoni per realitzar enregistraments binaurals i que ha estatutilitzat per coneguts grups de música, institucionsuniversitàries i nombrosos esdeveniments.

El salt a la Xarxa

No obstant això, és en Internet on aquest so, ja es vulgui cridarholofónico o binaural, està tenint major acolliment;on més es parla d’ell i més s’especula ambles seves possibilitats d’ús, tant en vídeos com en Podcasts iblogs multimèdia.

Existeixen nombrosos llocs web en els quals s’escoltar enregistraments en format binaural i holofónico

Existeixen nombrosos llocs web en els quals es poden escoltarenregistraments en format binaural i holofónico. Tambéhi ha comunitats d’usuaris que graven i comparteixen enregistraments enaquests formats. Un exemple és una comparativa molt il·lustrativa entricom es percep un enregistramentholofónica d’una altra que noho és.

Una altra mostra és aquesta ‘barberiavirtual‘, i una altra el sod’un paper. A més existeixen sons enviats per elsinternautes, que han experimentat amb els enregistraments, com a est,aquest i est.

Podcasts binaurals