Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies > Maquinari

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Hologrames: segells que pesen mil ‘gigues’

Es tracta d'una tecnologia amb aplicacions en l'autenticació de documents que ara passa a competir, en forma de disc, en el mercat de l'emmagatzematge massiu de dades

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 06deDesembrede2006

L’holografia va serconcebuda com una tècnica per a millorar les imatgesdel microscopi electrònic i ràpidament va evolucionarcap a altres usos, des de l’artístic (Dalí va realitzarexposicions hologràfiques) al pràctic. Avui diase l’usa per a verificar l’autenticitat d’alguns bitllets de banci passaports o per a tanques publicitàries. I molt aviat estarandisponibles en el mercat els discos hologràfics, iguals enforma als CD i DVD però capaços d’emmagatzemar fins a 1 Terabyte (milGygabites).

Què és l'holografia?

/imgs/2006/11/holo9.gif

L’holografia ésuna tècnica fotogràfica que consisteix a gravar sobre unsuport sensible a la llum (ja sigui paper, ja siguin superfíciessemiconductores com les memòries flaix, o ben plàsticsfotosensibles com els dels discosòptics) una imatge tridimensional. ‘Holos’ significa engrec antic ‘complet’.

Per a això s’utilitza unraig laser que grava microscòpicament les imatgessobre el suport. De fet, l’holografia va ser inventada pelcientífic hongarès Dennis Gabor en 1947 per a millorar laresolució dels objectes que s’observaven en elsmicroscópios electrònics.

No obstant això, a partir delsanys seixanta la tècnica es va desenvolupar moltràpidament i va passar a aplicar-se a altres usos, com lesmarques d’autenticació d’alguns documents i bitllets, lapublicitat i, molt recientmente, han aparegut els discoshologràfics, amb una gran capacitat d’emmagatzematge de dades..

Com funciona?

La tècnicahologràfica no és senzilla d’explicar, perquè els seus fonamentsbarregen camps com l’òptica, la mecànica quànticai l’electrocinètica. Però pot exemplificar-se comparándol’efecte acústic ‘bufó’ (monoaural) amb l’efecte ‘estèreo'(estereofònic). En aquesta línia, quan el so d’unreproductor d’àudio surt per un sol canal (monoaural) amb tota la sevavarietat de veus i timbres, l’oïda humana l’escolta d’unamanera compacta. És a dir, escolta tota la diversitat del so, peròels timbres, tons i diferents veus li arriben alhora, donant unefecte pla, com a bidimensional.

/imgs/2006/11/holo3.gif

En canvi, si el mateixso es distribueix per dos canals i es procura que un delscanals arribi a cau d’orella amb un cert desfasament de temps (a vegades en cada canal es dóna més potència a uns timbres que a unsaltres per a augmentar l’efecte) la sensació que tindràl’oïdor és de ‘volum’ del so, de realisme itridimensionalidad. Li semblarà (o aquest és l’objectiu) que l’orquestraestà en el seu saló.

De la mateixa manera, però ambones de llum en lloc d’ones acústiques, funciona l’holografia:es llança la imatge d’un objecte sobre una placafotosensible per dos canals, a força de dividir el raig làserque la transmet en dos: el primer arriba de manera directa a la placa,i porta tota la informació sobre l’objecte, mentre que elsegon viatja reflectit des d’un mirall de manera indirecta, amb el quearriba amb cert desfasament (se’l coneix com a ‘raig referencial’).

/imgs/2006/11/holo2.gif

Aquest desfasament fa que en convergir els dos raigs en el mateix punt sobre la placa, es produeixiuna interferència d’ones. Les ones són successions de pics ivalls irregulars: si les ones interferissin en fase, es reforçarien,però en interferir en desfasament, es produeixenefectes variats. D’una banda, quan coincideixin dos pics o duesvalls, les ones reforçaran la imatge. Per un altre, en elsllocs intermedis les ones interfereixen restándo potència a laimatge. Segons a l’altura de l’ona en la qual s’interfereixin,restaran més potència o menys.

Així, quan unapersona veu un holograma (imatge hologràfica), té lasensació d’estar veient un objecte real, en tres dimensions.Això es deu al fet que es produeix una sensació de distància entreels diferents punts de l’objecte que arriben a l’ull. En realitat arribentots alhora, però com varien les seves intensisades en funcióde les interferències que s’hagin produït, es produeix un efecteòptic similar a la perspectiva gràfica (on elllunyà es pinta més petit i el pròxim mésgran).

Paginació dins d’aquest contingut

  •  No hi ha cap pàgina anterior
  • Ets a la pàgina: [Pág. 1 de 3]
  • Ves a la pàgina següent: Per a què serveix? »

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions