Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies > Internet i telecomunicacions

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Ignasi Labastida, responsable del projecte Creative Commons a Espanya

És fonamental que l'usuari es fixi en les condicions d'ús dels portals

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 10deMaigde2007

Tal com l’Ignasi Labastida subratlla, les llicències Creative Commons van néixer per atenuar la rigidesa del marc legal en el qual es movien els drets d’autor fins a l’arribada de la ‘era digital’, a partir de la qual es va fer necessària una eina jurídica alternativa, que permetés a les obres amb propietat intel·lectual reconeguda moure’s amb llibertat i poder ser millorades per altres persones alienes a la seva creació. Nascudes a Estats Units amb vocació global, són una alternativa al Copyright, o drets d’autor, més oberta i personalitzable, que està servint de vector fonamental a la difusió de la cultura per Internet i en l’expasión i millora del programari lliure. A Espanya, tal com assenyala Labastida, doctor en Físiques per la Universitat de Barcelona i líder del projecte a nivell estatal, es van adoptar des de l’àmbit universitari per permetre als docents difondre les seves recerques sense perill que no fos reconeguda la seva autoria.

Copyright, Copyleft, Creative Commons… De sobte aquests vocables han cobrat summa importància, però pocs usuaris saben realment definir què implica cada cosa Com se’ls podria explicar?

“El Copyleft neix com una alternativa a l’anomenat Copyright tradicional o restrictiu; és a dir, al de ‘tots els drets reservats'”El Copyright és el marc legal en les jurisdiccions anglosaxones mentre que en les continentals europees parlaríem de drets d’autor. Més o menys el Copyright és una part dels drets d’autor, els anomenats drets d’explotació. En aquests drets s’inclou el de reproducció, distribució, comunicació pública i transformació. L’autor és qui decideix com exercir aquests drets i si vol cedir la seva titularitat a una altra persona o entitat. El Copyleft neix com una alternativa a l’anomenat Copyright tradicional o restrictiu; és a dir, al de ‘tots els drets reservats’. El Copyleft utilitza el Copyright per crear un sistema de cessió menys restrictiu: es permet qualsevol ús de les obres sempre que se citi a l’autor i que quan es transformi l’obra original en una nova obra, aquesta també es distribueixi amb la mateixa llicència. Actualment la paraula Copyleft s’utilitza per designar tots els sistemes de llicències alternatius al clàssic de tots els drets reservats. Creative Commons (CC) és una organització americana que ofereix un sistema de llicències, entre les quals hi ha una purament Copyleft. Creative Commons no ofereix una única llicència sinó que ha desenvolupat uns graus de restricció que van des de només demanar que es reconegui l’autoria fins a la limitació de fer usos comercials i fins i tot no permetre la transformació per crear noves obres.

Perquè es van inventar vostès les llicències Creative Commons?

“En la Universitat de Barcelona adoptem les llicències Creative Commons perquè buscàvem un sistema per difondre els materials docents respectant els drets del professorat” Les llicències Creative Commons es van inventar a Estats Units per tornar a l’equilibri entre els drets d’autor i la llibertat d’accés i ús de la cultura. A Espanya ens apuntem a les llicències Creative Commons des de la Universitat de Barcelona perquè buscàvem un sistema per difondre els materials docents respectant els drets del professorat.

Què implica tenir o usar una llicència d’aquestes?

Un autor ha de decidir en cada cas com divulgar la seva obra. Si considera que no és necessari reservar-se tots els drets pot optar per una d’aquestes llicències i reservar-se només alguns drets.

Són llicències absolutes o l’usuari les hi pot fer al seu gust, és a dir, definir els graus de llibertat que permet sobre les seves creacions?

Qualsevol autor es podria redactar la seva pròpia llicència, però la utilització d’estàndards permet una millor interoperabilitat. Creative Commons ofereix un ventall de llicències amb diferents graus de restriccions i a més ha anat modificant els textos per incloure aquelles modificacions que els autors demanaven. Si algú desitja utilitzar una llicència de Creative Commons i modificar-la, ho podrà fer però haurà d’eliminar qualsevol referència a Creative Commons.

És complicat donar d’alta per a una creació personal una llicència Creative Commons? Cal pagar per això?

“L’ús de llicències Creative Commons és gratuït i no requereix cap tipus de registre” L’ús de llicències Creative Commons és gratuït i no requereix cap tipus de registre. Només cal indicar en l’obra quina tipus de llicència s’utilitza i enllaçar al text original o bé indicar la url, depenent del tipus de format de l’obra.

Permeten els serveis d’Internet com Flickr, Youtube, i uns altres que guarden i comparteixen material de l’usuari, donar d’alta aquest tipus de llicències d’una manera senzilla? És recomanable que l’usuari es fixi ben en pujar material propi als servidors d’aquests serveis en el tipus de llicències que se li dona als arxius emmagatzemats?

“Flickr actualment alberga més de trenta milions de fotografies amb llicències Creative Commons” Cada vegada hi ha més portals que inclouen la possibilitat d’incloure una llicència d’ús. És el cas de Flickr, que actualment alberga més de trenta milions de fotografies amb llicències Creative Commons. També hi ha aplicacions que inclouen aquest sistema. És fonamental que l’usuari es fixi en les condicions d’ús d’un d’aquests portals, no només en aquells que pugui determinar la llicència d’ús sinó també en aquells on li exigeixin que cedeixi tots els drets i per tant hagi de renunciar als seus propis drets. També és important indicar que només podem posar una llicència en aquells materials que hem creat o dels quals posseïm la titularitat dels drets.

Ajuden les llicències Creative Commons a la difusió de les obres dels artistes desconeguts? Pot posar alguns exemples?

“Només podem posar una llicència en aquells materials que hem creat o dels quals posseïm la titularitat dels drets”Les llicències Creative Commons ajuden a qualsevol autor a difondre la seva obra si aquest decideix no reservar-se tots els drets, sinó compartir-los. Hi ha molts exemples d’autors que utilitzen aquest sistema i no seria just citar a uns pocs.

Pot tenir el Copyright algun recorregut en la cultura distribuïda de manera digital o la seva pròpia rigidesa impedeix la difusió de les obres que protegeix?

El Copyright o els drets d’autor és el marc legal en el qual es basen tots els sistemes de cessió de drets, inclòs les llicències Creative Commons. Sense l’existència del Copyright no tindrien sentit. El Copyright restrictiu no té molt sentit en un món obert, perquè no permet reutilitzar lliurement un contingut; sempre cal demanar permís.

Van de la rajo programari lliure i llicències Creative Commons, ajuden aquestes llicències a la difusió dels estàndards oberts?

“Un autor ha de decidir en cada cas com divulgar la seva obra”Les llicències Creative Commons es basen en la filosofia del programari lliure, encara que no són aconsellables per a programari sinó per a qualsevol altre tipus de contingut. La idea de tots dos projectes és oferir a l’autor una eina vàlida per poder cedir alguns drets sobre l’obra perquè tothom pugui reutilitzar-la, compartir-la i fins i tot crear una obra nova a partir d’aquesta.

La SGAE va oferir en 2005 una variant a les llicències Creative Commons perquè la usessin els seus músics associats. Quina valoració pot fer-se d’aquesta llicència?

Desconec els termes de la llicència que ofereixen. L’única informació que tinc és que aquesta entitat ofereix a autors novells unes condicions de difusió especials durant un determinat període de temps, però aquest format no es pot considerar una variant d’una llicència Creative Commons.

Altres persones han criticat alguns aspectes de les llicències Creative Commons. Em refereixo en concret al cas de ColorIURIS, un gabinet jurídic que defensa que les llicències no són vàlides en territori europeu i proposa un format propi i de pagament basat en una escala de colors. Què pot al·legar-se en aquest cas?

“Les llicències són vàlides a Europa com s’ha comprovat en diferents tribunals, especialment a Holanda”Les crítiques, si són fonamentades, sempre són ben rebudes perquè ajuden a millora, però hi ha alguns atacs sense fonament. Les llicències són vàlides a Europa com s’ha comprovat en diferents tribunals, especialment a Holanda, on un autor va guanyar un cas d’ús inadequat d’una fotografia utilitzada comercialment per un periòdic sense permís.

Vostès han creat també un format de llicències per al camp de la ciència anomenat Science Commons. En què consisteix i que repercussió esperen que tingui?

En realitat Science Commons és un projecte que es basa en l’experiència de Creative Commons per aplicar la mateixa filosofia a l’àmbit científic. Ja hi ha diverses revistes científiques de prestigi que utilitzen les llicències de Creative Commons per publicar els seus articles. Però a més es treballa a oferir a la societat tot el coneixement científic en obert, col·laborant amb altres iniciatives i incloent no només articles, sinó dades i altres materials importants en qualsevol procés de recerca. El debat sobre la difusió de la ciència en obert està en discussió a tot el món, ja que els científics busquen principalment la major difusió i el reconeixement, però no un benefici comercial directe.


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions