Impressores 3D

• Autor: Per Antonio Delgado
• Data de publicació: Dilluns, 05deMarçde2012

Imatge: RepRap BCN

Les impressores 3D s’utilitzen des de fa més d’unadècada per a la realització deprototips de peces que després es vulguin fabricar en sèrie: sónhabituals en camps com el disseny industrial, l’enginyeria, l’arquitectura,l’educació o altres relacionats amb les belles arts i la creativitat amb noves tecnologies. Ara nous models adaptats al camp domèstic, i amb preus més assequibles, busquen apropar-se al consumidor amb propostes imaginatives.

Encara que hi ha diferents mètodes de
impressió 3D, un dels més utilitzats, pel seu cost per peça i
velocitat, són les impressores que permeten crear objectes
tridimensionals mitjançant la superposició de capes de materials,
com a plàstics o resines, que es fonen o estoven parar crear les
diferents formes. També s’utilitza el mètode d’impressió per
injecció, mitjançant la superposició de capes de pols o resina que
queden pegades entre elles.

Permeten crear objectes tridimensionals mitjançant la superposició de capes de plàstics i resines que es fonen per crear les diferents formes

En els últims anys, la impressió
tridimensional s’ha estès a diferents activitats i àrees més
allà de l’enginyeria, gràcies als avanços en disseny en tres
dimensions i al descobriment de nous materials que permeten
crear peces de forma més eficient i senzilla. Tot això s’ha
plasmat en models d’impressores que arriben per vegada primera al
usuari convencional. Però a pesar que el seu cost ha baixat en els últims anys -les primeres impressores 3D per a la realització de prototips
ràpids tenien un preu entre 100.000 i 500.000 dòlars-, són
encara una tecnologia solament a l’abast d’empreses i professionals.

/imgs/2012/02/impressores3d2.jpg

El model ZPrinter 150 -u dels més barats del mercat en aquest segment-, que realitza la impressió 3D de peces monocrom, té un cost
benvolgut en 15.000 dòlars, mentre que el model d’impressió de
peces a color d’aquesta mateixa companyia, el ZPrinter
250, té un preu benvolgut que s’eleva a 25.000 dòlars.

L’arribada el consumidor mitjà dels
productes de la impressió 3D es desenvolupa més aviat mitjançant negocis
que li ofereixen a preus assequibles els resultats de la impressió
d’objectes i esbossos o imatges. Algunes tendes a Madrid proposen per preus que oscil·len entre 300 i 600 euros retrats en tres dimensions de persones i
mascotes.

Mercat domèstic d’impressió 3D

No obstant això, des de fa uns anys, per al mercat domèstic conviuen projectes i iniciatives que
permeten disposar d’una impressora adaptada a aquestes característiques,
entre 500 i 1.800 dòlars, un cost més assequible per
part dels usuaris. Són projectes que neixen de l’ajusto hacker o
artístics, basats en la filosofia del “faci-ho vostè mateix”.
És a dir, es venen les impressores per peces i després és el
usuari qui ha de muntar-la al seu domicili. A Espanya hi ha
diferents grups de treball per experimentar amb aquestes tecnologies,
com el Grup
OpenFab, dins de MediaLab-Prado de Madrid.

Per al mercat domèstic conviuen iniciatives que permeten disposar d’una impressora 3D per un preu entre 500 i 1.800 dòlars

Aquestes iniciatives recorden la primera
època de la informàtica personal, quan l’única forma de
disposar d’un ordinador propi era la compra del dispositiu
desmuntat, la qual cosa permetia abaratir el cost d’adquisició. És el cas de l’ordinador personal Altair
8800, venut en forma de joc de muntatge en 1975 per part de
Micro Instrumentation and Telemetry Systems (MITS). A més, algunes
de les iniciatives més populars estan basades en codi obert,
el que permet als usuaris més experts modificar i millorar les
impressores. Aquestes usen un element semblat als polímers
tèrmics, que permeten la seva fusió i modelatge per crear capes
superposades de material.

El projecte RepRap

RepRap
és un projecte per crear una impressora de prototipado -que realitza
prototips- ràpid que sigui capaç d’autoreplicarse a si mateixa, és
dir, que una impressora RepRap sigui capaç d’imprimir totes les
peces necessàries per crear una altra impressora d’iguals
característiques. De moment, els models actuals de RepRap permeten
replicar la majoria de les seves peces, menys alguns suports i
circuits elèctrics necessaris per al control i programació.

Hi ha diverses tendes on line que
venen les peces o kits complets per l’assembli posterior d’est
tipus d’impressores. Un joc complet del model RepRap
Mendel es pot adquirir en Internet per 799 dòlars en aquesta
tenda o bé el model RepRap Prusa, per 795 dòlars en aquesta
una altra tenda australiana. A Espanya, RepRap
BCN compta amb una tenda a Barcelona on es venen peces i
kits d’aquest tipus d’impressores. A més, també compten amb un
servei d’impressió de peces 3D. Printrbot és un altre exemple d’impressora 3D de baix cost, basada en RepRap i que
pot assemblar-se en poques hores. El seu preu és de 500 dòlars.

El projecte MakerBot

MakerBot
Industries és un projecte comercial per a la creació de
impressores 3D que també es venen en kits perquè els usuaris les assemblin. Es dona la circumstància que MakerBot està
basada en els primers desenvolupaments de RepRap, ja que els seus promotors
formaven part del nucli fundacional. L’estiu passat, el fons de
inversió nord-americà Foundry
Group va invertir 10 milions de dòlars en aquesta empresa.

MakerBot disposa en l’actualitat de dues
models comercialitzats mitjançant kits complets d’assemblat. El
model MakerBot
Thing-O-Matic és un dels més venuts i reconeguts dins de
aquest segment i té un cost d’1.099 dòlars. Fa poc, MakerBot
ha posat a la venda el model Replicator,
que permet imprimir a dos colors amb un cost d’1.749 dòlars
per a la versió que compta amb un sol capçal i d’1.999 dòlars,
per al model de dos capçals. Aquesta impressora permet imprimir en plàstic
duro brillant o en material biodegradable de blat de moro.