Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Impressores 3D

Diferents iniciatives permeten la impressió d'objectes físics en entorns domèstics
Per Antonio Delgado 5 de març de 2012
Img impresoras3d portada
Imagen: RepRap BCN

Les impressores 3D s’utilitzen des de fa més d’unadècada per a la realització deprototips de peces que després es vulguin fabricar en sèrie: sónhabituals en camps com el disseny industrial, l’enginyeria, l’arquitectura,l’educació o altres relacionats amb les belles arts i la creativitat amb noves tecnologies. Ara nous models adaptats al camp domèstic, i amb preus més assequibles, busquen apropar-se al consumidor amb propostes imaginatives.

Encara que hi ha diferents mètodes deimpressió 3D, un dels més utilitzats, pel seu cost per peça ivelocitat, són les impressores que permeten crear objectestridimensionals mitjançant la superposició de capes de materials,com a plàstics o resines, que es fonen o estoven parar crear lesdiferents formes. També s’utilitza el mètode d’impressió perinjecció, mitjançant la superposició de capes de pols o resina quequeden pegades entre elles.

Permeten crear objectes tridimensionals mitjançant la superposició de capes de plàstics i resines que es fonen per crear les diferents formes

En els últims anys, la impressiótridimensional s’ha estès a diferents activitats i àrees mésallà de l’enginyeria, gràcies als avanços en disseny en tresdimensions i al descobriment de nous materials que permetencrear peces de forma més eficient i senzilla. Tot això s’haplasmat en models d’impressores que arriben per vegada primera alusuari convencional. Però a pesar que el seu cost ha baixat en els últims anys -les primeres impressores 3D per a la realització de prototipsràpids tenien un preu entre 100.000 i 500.000 dòlars-, sónencara una tecnologia solament a l’abast d’empreses i professionals.

/imgs/2012/02/impressores3d2.jpg

El model ZPrinter 150 -u dels més barats del mercat en aquest segment-, que realitza la impressió 3D de peces monocrom, té un costbenvolgut en 15.000 dòlars, mentre que el model d’impressió depeces a color d’aquesta mateixa companyia, el ZPrinter250, té un preu benvolgut que s’eleva a 25.000 dòlars.

L’arribada el consumidor mitjà delsproductes de la impressió 3D es desenvolupa més aviat mitjançant negocisque li ofereixen a preus assequibles els resultats de la impressiód’objectes i esbossos o imatges. Algunes tendes a Madrid proposen per preus que oscil·len entre 300 i 600 euros retrats en tres dimensions de persones imascotes.

Mercat domèstic d’impressió 3D

No obstant això, des de fa uns anys, per al mercat domèstic conviuen projectes i iniciatives quepermeten disposar d’una impressora adaptada a aquestes característiques,entre 500 i 1.800 dòlars, un cost més assequible perpart dels usuaris. Són projectes que neixen de l’ajusto hacker oartístics, basats en la filosofia del “faci-ho vostè mateix”.És a dir, es venen les impressores per peces i després és elusuari qui ha de muntar-la al seu domicili. A Espanya hi hadiferents grups de treball per experimentar amb aquestes tecnologies,com el GrupOpenFab, dins de MediaLab-Prado de Madrid.

Per al mercat domèstic conviuen iniciatives que permeten disposar d’una impressora 3D per un preu entre 500 i 1.800 dòlars

Aquestes iniciatives recorden la primeraèpoca de la informàtica personal, quan l’única forma dedisposar d’un ordinador propi era la compra del dispositiudesmuntat, la qual cosa permetia abaratir el cost d’adquisició. És el cas de l’ordinador personal Altair8800, venut en forma de joc de muntatge en 1975 per part deMicro Instrumentation and Telemetry Systems (MITS). A més, algunesde les iniciatives més populars estan basades en codi obert,el que permet als usuaris més experts modificar i millorar lesimpressores. Aquestes usen un element semblat als polímerstèrmics, que permeten la seva fusió i modelatge per crear capessuperposades de material.

El projecte RepRap

RepRapés un projecte per crear una impressora de prototipado -que realitzaprototips- ràpid que sigui capaç d’autoreplicarse a si mateixa, ésdir, que una impressora RepRap sigui capaç d’imprimir totes lespeces necessàries per crear una altra impressora d’igualscaracterístiques. De moment, els models actuals de RepRap permetenreplicar la majoria de les seves peces, menys alguns suports icircuits elèctrics necessaris per al control i programació.

Img
Imatge: Thingiverse

Hi ha diverses tendes on line quevenen les peces o kits complets per l’assembli posterior d’esttipus d’impressores. Un joc complet del model RepRapMendel es pot adquirir en Internet per 799 dòlars en aquestatenda o bé el model RepRap Prusa, per 795 dòlars en aquestauna altra tenda australiana. A Espanya, RepRapBCN compta amb una tenda a Barcelona on es venen peces ikits d’aquest tipus d’impressores. A més, també compten amb unservei d’impressió de peces 3D. Printrbot és un altre exemple d’impressora 3D de baix cost, basada en RepRap i quepot assemblar-se en poques hores. El seu preu és de 500 dòlars.

El projecte MakerBot

MakerBotIndustries és un projecte comercial per a la creació deimpressores 3D que també es venen en kits perquè els usuaris les assemblin. Es dona la circumstància que MakerBot estàbasada en els primers desenvolupaments de RepRap, ja que els seus promotorsformaven part del nucli fundacional. L’estiu passat, el fons deinversió nord-americà FoundryGroup va invertir 10 milions de dòlars en aquesta empresa.

MakerBot disposa en l’actualitat de duesmodels comercialitzats mitjançant kits complets d’assemblat. Elmodel MakerBotThing-O-Matic és un dels més venuts i reconeguts dins deaquest segment i té un cost d’1.099 dòlars. Fa poc, MakerBotha posat a la venda el model Replicator,que permet imprimir a dos colors amb un cost d’1.749 dòlarsper a la versió que compta amb un sol capçal i d’1.999 dòlars,per al model de dos capçals. Aquesta impressora permet imprimir en plàsticduro brillant o en material biodegradable de blat de moro.

Catàlegs d’impressores 3D

L’ús d’impressores 3D porta amb sila realització del modelatge de les diferents peces per ala seva posterior impressió. Per a això, hi ha aplicacions com 123Dd’Autodesk, orientada a la creació de models tridimensionalsper a la seva impressió. A més, a la Xarxa hi ha diferents repositorison localitzar models de peces i productes realitzats per altresusuaris. MakerBot manté el lloc Thingiverse,on els usuaris d’aquestes impressores poden buscar tot tipusde peces i objectes per a la seva impressió.

The Pirate Bay vol promoure l’intercanvi d’obres en format físic, la qual cosa obre una nova frontera en el camp del maquinari lliure

En dates recents, el cercador d’enllaçosP2P The Pirate Bay ha inclòs unanova categoria destinada a models 3D de peces físiques. SegonsThe Pirate Bay, amb aquesta nova categoria fan el pas de fomentar l’intercanvi digital d’obres per promoure l’intercanvifísic, la qual cosa obreuna nova frontera de l’anomenada pirateria o distribucióil·lícita d’obres amb drets de propietat intel·lectual, però també el foment del maquinari lliure.

Per la seva banda, Shapewaysés una tenda virtual on els usuaris poden crear, personalitzar ivendre peces realitzades en 3D, com a articles de joieria,dispositius o peces artístiques. Aquestes peces, confeccionades endiferents tipus de material, com a plàstic o metall, són impresespel servei de Shapeways i enviades entre deu i catorze diesdesprés a l’adreça del comprador.