Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies > Maquinari

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Intel·ligència Artificial

La intel·ligència artificial és una disciplina íntimament relacionada amb la informàtica i la robòtica que porta cinquanta anys intentant dotar de sentit comú a les màquines.

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 20deGenerde2005

La intel·ligència artificial, AI per les seves sigles en anglès, consisteix a simular la intel·ligència humana mitjançant màquines; alguna cosa fàcilment deduïble però no tan senzill de portar a la pràctica. Òbviament, la robòtica -la Intel·ligència Artificial resulta imprescindible per a qualsevol robot que vulgui ser autònom- i la informàtica són els dos camps d’operacions estavella d’aquesta branca del saber tecnològic, que existeix des de fa més de cinquanta anys.

Al principi l’AI es va centrar en la resolució de teoremes, fórmules, problemes geomètrics… però aviat va passar a fixar-se en els anomenats problemes de sentit comú (commonsense reasoning). Curiosament, a les màquines se’ls dona millor jugar als escacs a gran nivell que aprendre i solucionar problemes comuns, com els quals qualsevol home o dona es troben cada dia.

Els tres principals processos de la intel·ligència humana que la intel·ligència artificial ha d’imitar són, en ordre ascendent de dificultat:

  • Aprenentatge. Consisteix a adquirir coneixements i informació, així com les regles per poder aplicar-los. Comprendre que la intel·ligència necessita de coneixement previ va ser un de les primeres troballes de l’AI.

  • Raonament. Es tracta d’emprar aquestes regles i coneixements per aconseguir conclusions aproximades o definitives.

  • Autocorreció. Un ser dotat d’AI ha de finalment ser capaç d’identificar els seus propis errors i rebutjar aquestes formes d’actuació o conclusions en el futur.
  • Abans llests que macos

    Moltes màquines ja són intel·ligents, igual que ho són molts animals, però encara queda molt tros per simular la intel·ligència humana. No diguem ja per crear autòmats tan perfectes com els de pel·lícules com Blade Runner o Intel·ligència Artificial, capaces d’assemblar completament a un ésser humà. No obstant això, resulta curiós que s’hagin fet més avanços en aquest camp que en, per exemple, imitar l’aspecte i els moviments d’un home.

    Tots els experts en intel·ligència artificial coincideixen que serà molt més fàcil i succeirà abans que una màquina ens enganyi fent-se passar per humana en mantenir una conversa aparentment intel·ligent, al fet que ens ho faci creure simulant el nostre aspecte.

    Arribat aquest moment resulta inevitable esmentar el test de Turing. Es tracta d’una prova ideada per jutjar el grau d’intel·ligència d’una màquina i que va ser creada per Alan Turing, considerat el pare de l’AI, en els anys cinquanta. Consisteix a situar a un jutge en una habitació i a un humà i a la màquina a jutjar en una altra. El jutge ha de descobrir qui és l’humà i qui la màquina atenent a les respostes escrites que li facilitin. A la màquina li està permès mentir. Recorda bastant, encara que té poc que veure, al test Voigt-Kampff emprat en Blade Runner per identificar als replicantes.

    Fins avui, ni computadores ni robots han aconseguit passar el test de Turing amb el suficient èxit com per ser confoses de manera definitiva amb humans.

    Els robots de xerrades

    Un altre dels reptes de l’AI ha estat la comprensió del llenguatge natural, un objectiu que encara està molt lluny de superar. N’hi ha prou amb observar com els millors traductors informàtics no poden competir amb la capacitat de comprensió dels traductors humans.

    Com a curiositat conversacional cal esmentar l’existència dels robots de xerrades o chatbots. El més famós és el veterà programa Eliza, que manté xerrades amb humans analitzant estructures i construint respostes a partir de les preguntes, imitant l’actitud d’un psicoanalista. Ni Eliza ni les seves posteriors variants, com Alice, han aconseguit resultar molt convincents.

    És famosa la conversa que va sostenir un vice-president de vendes de l’empresa BNN, que actuo sense saber-ho de conejillo d’índies amb Eliza quan acabava de ser creada:



    Vice-president: Saps si puc utilitzar l’ordinador aquest matí?
    Eliza: Per què m’ho preguntes?

    Vice-president: Perquè potser pot fer algunes vendes més.

    Eliza: Per què no estàs segur de si pots fer-les?

    Vice-president: Els meus futurs clients mai han vist una demostració del sistema.

    Eliza: Importa això molt?

    Vice-president: Per descomptat que importa.

    Eliza: Sembles bastant convençut d’això.

    Vice-president:Això és ridícul!

    Eliza: Què vols dir amb que això és ridícul?

    Vice-president:Hi ha alguna raó per la qual no pugui usar l’ordinador?

    Eliza: Explica’m una mica més sobre els teus futurs clients.

    ENLLAÇOS

    La intel·ligència dels videojocs

    Pocs de nosaltres tenim l’oportunitat de manejar robots autònoms o accedir a supercomputadoras equipades, per exemple, amb programes capaços de fer mossegar la pols al millor jugador d’escacs del món. El tracte que solem tenir amb la intel·ligència artificial és, curiosament, els videojocs.

    L’oci electrònic ha estat un dels primers sectors en els quals s’ha potenciat aquesta disciplina per aconseguir enemics capaços de rivalizar amb els jugadors humans. No obstant això, malgrat els evidents avanços dels últims temps encara avui resulta un repte molt major enfrontar-se a altres éssers humans que lluitar contra la màquina.

    Et pot interessar:

    Infografies | Fotografies | Investigacions