El Ministeri d’Indústria va decidir a la fi del passat any que l’accés a Internet per banda ampla, amb un mínim d’un megabit per segon en descàrrega, passés a ser un servei universal al que tots els espanyols tinguin dret. Aquest servei és fàcil d’atorgar en poblacions grans, però no així en zones rurals. En el camp, on l’orografia és complexa i les distàncies entre zones habitades augmenta, l’única solució són les tecnologies d’accés sense fil, del tipus 3G i WiMax, en la banda dels 900 megahertz. Però aquesta part de l’espectre, alliberada per la fi de la televisió analògica, també l’ambicionen les operadores per millorar la seva oferta de serveis de banda ampla.
Imagen: Montuno
Les zones rurals són una mala inversió per a qualsevol companyia de telecomunicacions per diverses raons. La primera és que no compten amb suficients clients com per compensar una hipotètica inversió. La segona és que aquesta, si es pensa en una instal·lació de cable per terra, pot resultar faraònica, ja que no només s’han desortejar en moltes ocasionis muntanyes i valls de difícil accés,sinó que les distàncies a les quals s’ha de portar el cablejat podenser molt grans. A més, les operacions de manteniment impliquendesplaçaments freqüents amb els consegüents costos decombustible.
No obstant això, hi ha alternatives que poden portar al mitjà rural l’accés a la Xarxa amb un ample de bandaacceptable i a un cost que les empreses poden assumir. Una d’ellesés la telefonia 3G en la banda dels 900 megahertz i l’altra ésla tecnologia WiMax. Ambdues impliquen una bona cobertura en zones moltextenses, es veuen poc afectades pels accidents orogràfics i,fins i tot, milloren l’accés en interiors d’edificis respecte a unes altresfreqüències de l’espectre. A més, suposen un estalvi considerable, ja que eviten les grans obres estructurals. No en va la televisió analògica utilitzava la banda de 900 megahertz.
Vigent durant trenta anys
La telefonia mòbil es va implantar a Espanya abans de la data benvolguda per la majoria dels usuaris. Des de començaments dela dècada dels vuitanta del segle passat, en moltes comarques rurals amb accessos complicats i difícil desplegament infraestructural, es va instaurar un sistema d’accés al telèfon basat a les xarxes sense fils. Va ser el conegut com TRAC (Telefonia Rural per Accés Cel·lular).
Des de començaments de la dècada dels vuitanta del segle passat, en moltes comarques rurals es va instaurar un sistema d’accés al telèfon basat en xarxes sense fils
Els habitants de les zones amb accésTRAC tenien a les seves cases unes caixes blanques amb antena negra quees connectaven a un telèfon convencional. Les caixes eren en realitat telèfons mòbils adaptats, que recollien el senyal de les antenes situades en zones estratègiques. Com utilitzaven la zona de les ones de radi i UHT, es precisava de poques antenes per cobrir una gran extensió, la qual cosa era un avantatge.
Amb TRAC, Telefónica va facilitar durant anysconnexió a nombrosos pobles d’Espanya, que malgratutilitzar una xarxa mòbil pagaven les trucades com si anessin de fix afix. Fins i tot el TRAC es va emprar a principis de segle com a manera defer arribar l’accés a la Xarxa a aquestes zones en forma de mòdem, si ben l’accés era lent, amb nombroses interferències i, a més, es tallava en rebre una trucada telefònica.
Aquest sistema es va suspendre en 2007 i es va substituir per telèfon de cable a les zones on encara noarribava, però l’accés a la Xarxa no ha millorat des de llavors.Encara que de manera proporcional no són molts habitants, en extenses zones de la península no es pot accedir a Internet per banda ampla amb un mínim de fiabilitat. Aquesta situació impedeix l’accés a les noves tecnologies per part de moltes persones que viuen en zones rurals i amplia el desfasament de coneixement entre les zones urbanes i la resta, que queda aïllat de l’entorn globalitzat en què es viu avui dia.
3G i l’espai “en blanc”
Quan la televisióanalògica va deixar de funcionar a Europa, va quedar lliure un espai de l’espectre electromagnètic: la banda d’UHF que va dels 300 megahertz als els tres gigahercios, coneguda com a “espai enblanc”. La part més baixa d’aquest rang de freqüències tégran interès per establir un accés d’Internet mòbil rural, per lescaracterístiques abans explicades de cobertura i estabilitat enfront deels accidents del terreny. En principi, el Ministeri deIndústria desitja que parteix d’aquest rang s’usi per a tals finalitats.Fins i tot la Comissió Europea va determinar al maig d’aquest any que la banda dels 800 megahertz es destinés al desenvolupament de la telefonia mòbil rural.
La Comissió Europea va determinar al maig d’aquest any que la banda de 800 megahertz es destinés al desenvolupament de la telefonia mòbil rural
Però no són pocs els grups que també ho ambicionen per desenvolupar els seus negocis propis. Un d’ells és el grup de les cadenes televisives, que volenllançar programes de televisió digital per a mòbils en aquestesfreqüències o bé ampliar els seus canals d’emissió. Un altre grup detelecomunicacions que desitja fer-se amb “l’espai en blanc”són les operadores de telefonia, que podrien augmentar l’amplede banda dels seus serveis 3G i arribar a més clients.
Tant un sector com elun altre pressionenal ministeri perquè es pronunciï i reasigne l’espai lliure alsdiferents usos possibles, la qual cosa es coneix com “refarming“.Amb la intenció de constrènyer la decisió delministeri, representants dels operadors de telefonia esvan queixar fa poques setmanes que les línies detelefonia mòbil actuals amenaçaven amb el col·lapse si seguiaen creixement el consum de dades per part dels usuaris.
Mentre les operadores reclamen l’entorn dels 900 megahertz, el ministeri s’inclinava al principi per la zona dels 2,5 gigahercios
En principi, el ministeriestaria d’acorda atorgar part del rang lliure a les operadores, sempre queaquestes es comprometin a desenvolupar l’accés mòbil a la Xarxa a leszones rurals. D’altra banda, les mateixes es beneficiarien al seu torn de les ajudes que el Govern atorga a les empreses quefaciliten el compliment del servei universal d’accés a Internet. Elproblema està en la freqüència que s’ha d’assignar. Mentre lesoperadores reclamen l’entorn dels 900 megahertz, el ministeris’inclinava al principi per la zona dels 2,5 gigahercios. Les ones de l’entorn dels 900 megahertz compten amb l’avantatge de la seva amplitud de cobertura, la qual cosa estalviaria a les empreses molt diners en antenes en haver de col·locar menys per a una mateixa zona. No obstant això, el ministeri considera que just pels seus baixos costos són idònies per a projectes ciutadans i lliures.
Ara falta que es decideixi areasignarles freqüències perquè comenci el desenvolupament d’aquests serveisper part dels operadors. De moment, Vodafone va emetre endates recents un comunicat en el qual assegurava haver començatla instal·lació d’infraestructura de desenvolupament de la seva xarxa mòbilrural 3G a la franja dels 900 megahertz, si bé esperava el permís del ministeri per activar-la.
