Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies > Internet i telecomunicacions

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Internet per satèl·lit

La connexió satelital a la Xarxa és ideal per tenir accés en zones remotes on no arriba la banda ampla

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 16deDesembrede2005

Img

La connexió per satèl·lit és una més de les múltiples tecnologies de banda ampla que permeten tenir accés a Internet a alta velocitat. No és la més coneguda ni la més usada; tampoc la més barata ni la més senzilla, però és el millor sistema d’accés ràpid en aquells llocs remots, especialment en l’àmbit rural i les zones d’alta muntanya, on no arriba l’ADSL o el cable, les dues formes de connectar-se a la Xarxa per banda ampla més esteses entre els usuaris.

Què és i com funciona una connexió a Internet via satèl·lit

Es denomina així una connexió a Internet utilitzant com a mitjà de comunicació un satèl·lit artificial. Els satèl·lits poden rebre i transmetre senyals de radi, de televisió, de telefonia o qualsevol altre tipus de dades. En principi, el satèl·lit és un suport tan vàlid per connectar-se a Internet com qualsevol un altre ample de banda: ADSL, cable, la xarxa elèctrica (PLC) o la tecnologia UMTS.

El principi de funcionament és molt semblat a l’emissió i recepció de les plataformes de televisió digitals: tots dos utilitzen el mateix estàndard, el DVB (Digital Video Broadcasting), un protocol que s’usa per a la transmissió des de satèl·lits. L’usuari que vulgui tenir una connexió a Internet per satèl·lit haurà de disposar d’una antena parabòlica, un descodificador, un mòdem per a satèl·lit i, per descomptat, donar-se d’alta en un proveïdor. El senyal del satèl·lit és captada per l’antena, que la porta fins al descodificador i d’aquest passa a través d’un cable al mòdem de l’ordinador.

No obstant això, hi ha una diferència pel que fa a la televisió per satèl·lit: Internet és interactiu i no es tracta només de rebre dades, sinó també que l’usuari els enviï. Per això, hi ha dues formes de tenir connexió a Internet a través d’un satèl·lit:


  • Accés unidireccional: En aquest cas només es poden rebre dades. El canal de lliurament de continguts (el que es baixa de la Xarxa) es realitza via satèl·lit i la tornada (el que pugem a la Xarxa) a través de xarxes terrestres. Així, per enviar i rebre dades des d’Internet es necessita a més una connexió terrestre (telefònica, per cable…).


  • Accés bidireccional: L’usuari haurà de disposar d’un mòdem capaç de rebre i enviar dades. El canal de lliurament de continguts i el canal de tornada es transmeten via satèl·lit.

Avantatges i inconvenients

Encara que aquest tipus de connexió existeix des de fa anys, el seu ús a Espanya és gairebé inapreciable entre els usuaris privats: no aconsegueix ni tan sols el 0,5% de les connexions de banda ampla al país.

Són les administracions públiques i algunes grans empreses les que més recorren al satèl·lit per connectar-se a la Xarxa. Els diversos organismes públics, en la seva aposta per expandir Internet en tot el territori nacional i d’aquesta forma reduir la bretxa digital, han optat per la connexió a través del satèl·lit com la millor solució en aquelles zones on no arriba cap altre tipus d’ample de banda (ADSL, per exemple) per la seva total cobertura del territori nacional. L’organisme públic Red.es disposa ja de molts telecentres on l’única possibilitat de connexió a la banda ampla és a través d’un satèl·lit.

A més, connectar-se a Internet a través d’un satèl·lit ofereix altres avantatges:


  • Àmplia cobertura i ubiqüitat. A més d’arribar a totes parts, la connexió per satèl·lit permet tenir accés a Internet fins i tot quan s’està viatjant. A Estats Units ja es comercialitza una antena mòbil d’amb prou feines dues polzades (uns cinc centímetres) que dona accés a la Xarxa i a canals de televisió des d’un vehicle, un tren o fins i tot un avió


  • Alta velocitat. La connexió satelital ofereix un ample de banda molt major que l’ADSL o el cable, per la qual cosa la velocitat de recepció de dades també és major.


  • Fiabilitat i seguretat. No són pocs els defensors d’aquest tipus de connexió que diuen que els riscos d’interrupció del servei o de fallades en el sistema són sensiblement menors que amb altres connexions de banda ampla.


  • Servei de televisió afegit. En gaudir d’aquesta connexió, l’usuari no només tindrà accés a la Xarxa, sinó que a més disposarà d’una àmplia oferta de televisió per satèl·lit.

No obstant això, i a pesar que en els últims anys ha crescut de forma molt important la demanda de connexió per satèl·lit (segons assegura Hispasat, una de les dues companyies propietàries dels satèl·lits que ofereixen cobertura a Espanya), a priori pesen més els inconvenients que els avantatges. De moment, la connexió per satèl·lit no està en condicions de competir amb altres formes d’accés. Això es deu a diverses raons:


  • Preu. Usar un satèl·lit per connectar-se a Internet resulta molt més car. Es requereix una forta inversió inicial: fer-se amb l’equip necessari (antena, descodificador, mòdem i ordinador) i instal·lar-ho no baixa dels 2.000 euros. Les quotes mensuals (entre 30 i 100 euros al mes, depenent de la velocitat d’accés que es contracti) també són més cares que l’ADSL, sobretot ara que els operadors de banda ampla estan embarcats en una guerra de preus. Alguns operadors especialitzats a comercialitzar aquest servei, com Neo-Sky, del grup Iberdrola, subministren tot l’equip, antena inclosa, i ho instal·len, però uns altres com Ya.com no aporten l’antena, que corre per compte del client.


  • Complexitat. Instal·lar una antena parabòlica no és senzill per a un profà en la matèria i sempre necessitarà l’ajuda d’un tècnic. El preu per la instal·lació pot aconseguir els 750 euros. Instal·lar una connexió per ADSL és senzill, sobretot des que tots els operadors ofereixen ‘kits’ autoinstalables.


  • Vulnerabilitat. La connexió per satèl·lit utilitza l’espai radioelèctric, per la qual cosa alguns experts asseguren que aquest tipus de connexió és vulnerable a les escoltes i que no és recomanable per a aplicacions de veu. A la fi de 2004 científics alemanys van descobrir algunes fallades de seguretat en les connexions dels satèl·lits Astra i Eutelsat i van ser capaços d’accedir a dades personals dels usuaris com els comptes de correu o els nombres de les seves targetes de crèdit. Per evitar que això succeeixi, és necessari xifrar totes les dades enviades a la Xarxa a través del denominat Performance Enhancement Proxy, un servidor que xifra la comunicació digital.


  • Retard. A causa de connexions llargues per satèl·lit, el retard en la transmissió pot ser major que amb altres alternatives, si bé es tracta només de mig segon, alguna cosa gairebé inapreciable per als sentits humans.


  • Incidències atmosfèriques. Encara que no sol ocórrer amb freqüència, en condicions de climatologia adversa (tempestes, huracans, etc) existeix greu risc d’interrupció del servei.

Cobertura gairebé total per a un món globalitzat

Img

Malgrat el seu preu poc competitiu i del seu caràcter minoritari, les connexions a Internet a través del satèl·lit van a seguir creixent, segons apunten els experts. Inmarsat, una important companyia via satèl·lit, va anunciar el passat mes d’octubre un projecte ambiciós: llançar en 2006 un satèl·lit d’última generació capaç de donar cobertura de veu i banda ampla a gairebé qualsevol lloc de la terra.

La idea és crear una xarxa global de banda ampla (Broadband Global Area Network, BGAN) amb una cobertura del 88% de la superfície terrestre. A través d’un dispositiu de la grandària aproximada d’un ordinador portàtil serà possible connectar-se a la xarxa, que aconseguirà velocitats de fins a 492 Kbps. L’aparell permetrà accedir a serveis de telèfon, fax i Internet sense restriccions. A Espanya són Comitas Comunicacions i Satlink les dues companyies que comercialitzen la xarxa de satèl·lits d’Inmarsat, i entre els seus clients es troben des de ministeris fins a ONG.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions