Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies > Maquinari

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Introducció a la robòtica

Malgrat que pugui sonar a ciència ficció, la veritat és que la robòtica és ja una indústria establerta i els robots ens envolten per onsevulla. El problema és que no són els simpàtics humanoides que ens ha mostrat el cinema, sinó eficaces màquines freturoses de personalitat.

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 20deGenerde2005

L’ésser humà porta segles somiant amb la creació de màquines autònomes i obedients, capaces de dur a terme els treballs més durs. A la fi del segle XX aquest somni va començar a ser real. Els robots ja han demostrat ser excel·lents substituts dels humans per dur a terme tasques repetitives que no requereixin capacitat d’improvisació. Ja hi ha nombrosos robots treballant en mines i excavacions petrolíferes, fabricant béns de consum en cadenes de muntatge, explorant l’espai i combatent en guerres.

Les empreses representades per la Robotic Industries Association (RIA), que suposen el 90% de la indústria robòtica d’Estats Units, van vendre un total d’11.384 robots per un valor de 745,1 milions de dòlars durant els primers nou mesos de 2004, un 13% més que l’any anterior.

Segons un estudi de CEE-ONU, a principis dels noranta amb prou feines hi havia a Espanya vuit robots industrials per cada 10.000 empleats en la indústria manufacturera. A la fi de 2002 ja hi havia 66. La mitjana de la UE aquest any era de més de 80 unitats per cada 10.000 empleats, amb Alemanya ostentant del rècord de gairebé 140 unitats. En la indústria de l’automòbil la mitjana era de 760 robots per cada 10.000 empleats.

Què és un robot?

Segons l’Institut Nord-americà de Robòtica és “un manipulador multifuncional i reprogramable, dissenyat per moure materials, peces, eines o dispositius especials, mitjançant moviments programats i variables que permeten dur a terme diverses tasques”.

Encara que hi ha tal varietat de robots que és molt difícil concretar uns elements comuns a tots, la veritat és que la majoria disposa d’un esquelet o xassís, que pot ser intern o extern, motors, peces que permeten la seva mobilitat, sistemes d’agarri i manipulació i una font d’alimentació, normalment elèctrica.

La paraula robot ve ‘de robotnik’ o ‘robota’, que es podria traduir com a ‘treball tediós’ en txec. Ho va emprar per vegada primera, en 1917, el dramaturg txecoslovac Karel Capek en la seva obra Opilek. Però va anar l’escriptor Isaac Asimov qui va popularitzar el concepte amb els seus molts relats de ciència ficció, dotant-ho d’un component romàntic del que en realitat manquen aquests artefactes.

I què és la robòtica? Senzillament, la ciència que estudia el disseny i la fabricació de robots, així com les peces que els conformen: motors, braços especialitzats o sensors, per exemple.

Per estudiar robòtica a Espanya el més aconsellable és estudiar enginyeria industrial, electrònica, informàtica o telecomunicacions, en universitats com les politècniques de Madrid i Barcelona, la de València o la d’Alcalá d’Henares. Fora de les nostres fronteres les centres més coneguts són la Universitat Carnegie Mellon i l’Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT). Els cursos i masters de robòtica més prestigiosos s’imparteixen a Estats Units i a Japó.

Dues grans famílies de robots

Robots industrials. Els hi ha de diversos tipus segons la seva utilitat:


  • Manipuladors. Aquells que sueldan, pinten, trepen, treballen amb productes perillosos… El 54% dels robots espanyols es dediquen a la soldadura.

  • De control remot. S’utilitzen per localitzar gent soterrada, desactivar explosius o mines antipersona, tendir cables en el fons del mar, prendre mostres de minerals en la lluna… Els hi ha terrestres, submarins, aeris i espacials.

  • Pròtesi i assistents. Aquells que substitueixen membres humans (mans, cames, braços…) i els que presten assistència a persones amb minusvalideses.

  • D’ús domèstic. En constant augment. Són els que ajuden en tasques domèstiques, com aspirant la pols o tallant la gespa.

Robots experimentals. Desenvolupats normalment per universitats, empreses i institucions amb el propòsit d’investigar camps concrets de la robòtica. Aquestes dues últimes divisions tendeixen a solaparse en ocasions. Alguns han arribat a popularitzar-se, com Asimo de Fona, i fins i tot es venen al públic, com els gossets Aibo de Sony.

ENLLAÇOS

La robòtica com a passatemps

Cada vegada són més les persones que tenen com a afició la robòtica. Creen els seus robots, partint de dissenys propis, i en molts casos acaben participant en competicions cada vegada més populars, el nombre de les quals augmenta any rere any. Existeixen de tot tipus, però les dos principals consisteixen en la lluita entre robots i carreres de cotxes autònoms. També s’organitzen campionats nacionals i mundials de futbol protagonitzats per robots. Una bona manera d’iniciar-se en la robòtica són els maons intel·ligents Llec Mindstorms.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions