Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Invertir en Borsa a través d’Internet

La majoria de les entitats en línia cobra una comissió d'intermediació que se situa entre el 0,15% i el 0,35% per a valors espanyols i entorn d'un 0,50% per negociar valors estrangers
Per Gracia Terrón 3 de agost de 2006

La contractació borsària a través d’Internet ha experimentat en els últims anys un important auge a Espanya. En l’actualitat, entorn d’un 15% de les persones que inverteixen en Borsa ho fan a través dels anomenats “brokers on-line” (entitats que permeten comprar i vendre accions per Internet). A tancament de l’any 2005, existien a Espanya més de 900.000 inversors “on-line”. Les tarifes més baixes que apliquen aquestes entitats, la comoditat i senzillesa de les operacions són algunes dels avantatges que persuadeixen als inversors espanyols a utilitzar aquest canal. Per contra, la seguretat i els atacs de “phising” (suplantació d’identitat que realitzen alguns pirates informàtics per a aconseguir les claus dels clients) són els temes que més reticències generen.

Què són els “brokers en línia”

Què són els La majoria de les entitats financeres espanyoles ofereixen als seus clients la possibilitat de comprar i vendre accions en l’anomenada ‘xarxa en temps real’. Aquesta activitat és el que es denomina com “brokerage” o intermediació “on-line”. Ho desenvolupen, per tant, els batejats com “brokers on-line”. El significatiu augment del nombre d’internautes explica en part el creixement que han experimentat en els últims anys aquests “brokers” a Espanya, que han passat de tenir 50.000 usuaris l’any 2001 a superar els 900.000 a tancament de 2005. Això suposa un 6% dels usuaris que tenen Internet a Espanya i un 5% dels inversors totals.

A tancament de 2005, al nostre país hi havia més de 15 milions d’internautes, la qual cosa representa una penetració d’Internet del 41,1% de la població major de 14 anys, un 9% més que l’any anterior, segons el Baròmetre de Consum 2005Així, amb el 65,6% dels internautes totals s’ha consolidat com el lloc d’accés preferit, per davant del treball (32,7%) i del centre d’estudis (12,3%).

La gran penetració d’Internet en les llars espanyoles explica en certa manera que fins als bancs i caixes més tradicionals hagin decidit apostar clarament per crear divisions específiques centrades en la intermediació borsària “on-line”. Per part seva, la majoria de les societats i agències de valors també han desenvolupat serveis d’intermediació per Internet.

On permeten invertir

Els “brokers on-line”, ja siguin creats per bancs, caixes o societats i agències de valors, permeten invertir en els mercats financers, en borsa i productes derivats, com a opcions, futurs i “warrants”. Quant a la bossa, els “brokers” permeten comprar i vendre accions i, també, acudir a OPV´s (ofertes pública de venda d’accions, per exemple, quan sali un nou valor a borsa), OPES (ofertes públiques d’adquisició d’accions) i ampliacions de capital (quan una empresa posa noves accions en circulació en el mercat). “A través d’un “broker on-line” es pot accedir a la mateixa oferta que a través d’una societat o agència de valors tradicional”, afirma David Gómez, director general del “broker on-line” Renta4.com.

Fins fa a penes tres anys, l’operativa borsària per Internet es limitava a valors nacionals. Actualment, no obstant això, l’oferta de valors estrangers que es poden negociar a través de la xarxa és molt àmplia. No es limita tan sols als títols cotitzats en els mercats més importants (Wall Street, Frankfort, París, Londres, Milà, etc.) sinó que cada vegada és més fàcil accedir a molts altres mercats de menor tradició (Viena, Dublín, Estocolm, Hèlsinki, etc.) També es poden negociar a través de la xarxa productes derivats com a futurs (sobre índexs, l’or, el petroli) o «warrants».

També es poden negociar a través de la xarxa productes derivats com a futurs (sobre índexs, l’or, el petroli) o «warrants»

“Per a poder operar a través d’Internet, només és necessari obrir un compte de valors en l’entitat. A continuació, el client rep unes claus d’usuari i altres claus operatives que li permetran introduir les seves ordres a través d’Internet”, assegura Ramón Castells, director comercial i de màrqueting del “broker on-line” Agenbolsa. “El client pot decidir en quin moment de la sessió comprar, veient en temps real les cotitzacions dels valors. A més, com a Internet està obert les 24 hores del dia, es pot introduir la compra o venda d’un determinat valor amb el mercat tancat. Si no s’han posat condicions de preu, l’ordre s’executarà segons comenci l’activitat de la Borsa de l’endemà”, assegura Castells. “Els usuaris també poden consultar carteres i extractes dels seus comptes amb actualització automàtica en temps real”, assenyala. (Convé aclarir que el terme “en temps real” és relatiu: la majoria d’aquests serveis tenen una demora d’uns segons o minuts que fan al broker domèstic estar en desavantatge enfront dels professionals).

El negoci bàsic i més important dels “brokers on-line” està centrat en la Borsa. No obstant això, en els últims anys, cada vegada són més les entitats que han anat afegint altres productes i serveis com l’operativa en renda fixa, en actius dels mercats MEFF i AIAF, i la compra-venda de fons d’inversió.

Avantatges d’operar per Internet

L’operativa a través de la xarxa ofereix certs avantatges a l’inversor. Sobretot, una major rapidesa a l’hora de prendre decisions d’inversió i unes comissions per intermediació més baixes. A més, nombroses entitats financeres ofereixen a través de la xarxa interessants serveis de notícies i anàlisis, que permeten a l’inversor, d’una banda, estar informat sobre el que esdevé en el mercat i, per un altre, tenir les eines necessàries per a prendre decisions d’inversió. “Internet ha aconseguit fer més transparent el mercat, ajudant als inversors amb menys possibilitats d’informació a operar en condicions més semblants a les dels experts en els mercats financers”, assegura Ramón Blanco, director de Self Trade a Espanya.

Quant a les comissions, la majoria de les entitats “on-line” cobra una comissió d’intermediació que se situa entre el 0,15% i el 0,35% per a valors espanyols i entorn d’un 0,50% per negociar valors estrangers. En els últims temps algunes entitats han optat per cobrar comissions “a l’americana”, és a dir, amb un cost fix, que sol oscil·lar entre els 3 i els 9 euros per operació,

Algunes entitats han optat per cobrar comissions “a l’americana”, amb un cost fix que sol oscil·lar entre els 3 i els 9 euros per operació

depenent de l’operador, del mercat i del volum de l’operació que es desitja realitzar. També les cal tenen tarifes diferents depenent de si es fa un ús freqüent de l’operativa o no. En general, les tarifes que apliquen els brokers on-line” són entre un 5% i un 20% més barates que les que presenten els intermediaris tradicionals, amb oficines físiques. Ramón Castells, d’Agenbolsa, cita, precisament, la facilitat d’operar i el baix cost de les operacions com les majors virtuts dels intermediaris “on-line”.

Quant als serveis afegits que es poden localitzar en Internet, destaquen els gràfics dels valors, informes d’anàlisis d’experts en Borsa, anàlisi tècnica actualitzada, serveis de notícies, cotitzacions dels valors en temps real… Un altre dels serveis més valorats són les ordres “stop”. Aquest servei permet al client introduir una ordre amb un preu màxim o mínim al qual vulgui vendre o comprar les seves accions. “En el moment en el qual el seu valor aconsegueixi aquest nivell marcat, s’executa directament l’ordre en el mercat”, afirma Ramón Blanco, de Self Trade. “Per exemple, puc comprar Telefónica avui a 12 euros i voler vendre-la quan arribi a 15. Amb una ordre “stop” aquesta operació es realitzarà directament en el mercat quan el valor aconsegueixi aquest preu”, afegeix Blanco.

Els inconvenients

Una de les majors preocupacions dels “brokers on-line” i, també, dels inversors és la seguretat de la Xarxa. Malgrat que s’ha avançat molt en aquest aspecte, els múltiples atacs de “phising” (correus electrònics enviats per pirates informàtics que crear falses pàgines web d’entitats financeres per a sol·licitar les claus als clients i poder entrar en els seus comptes) continuen sent una amenaça per al correcte funcionament d’aquest canal. Miguel Pérez Subías, president de l’Associació d’Usuaris d’Internet (AUI), confirma que “els dos grans reptes a resoldre en el món d’Internet són el correu no desitjat o “spam” i la falsificació o suplantació d’identitats i equips. Aquest tema té una importància transcendental perquè aplicacions com el comerç, la banca, els intermediaris “on-line” o l’administració electrònica, avancin amb pas ferm”. “Per a això és necessari que s’instal·lin dispositius com el DNI digital que faciliten l’accés a la signatura electrònica i que la comunitat s’organitzi i de resposta als abusos que s’estan produint a través del correu electrònic”, afegeix.

Pérez Subías recomana a tots els usuaris de serveis financers per Internet no donar a mai a ningú les seves claus d’usuari ni operatives si són sol·licitades a través d’un correu electrònic i amb l’excusa de comprovar o actualitzar dades. “Els clients només han de donar les seves claus quan estan realitzant una operació”,

“Els clients només han de donar les seves claus quan estan realitzant una operació”

assenyala.

Per a no emportar-se a enganys, el consell més recomanable és aprendre’s la pàgina del “broker on-line” de memòria i introduir-la a mà, mai com a favorits per a evitar l’entrada de virus.

“En qualsevol cas, si se segueixen aquests consells, no és probable sofrir irregularitats. Les entitats financeres, pel seu propi interès, han avançat molt en el tema de la seguretat”, afegeix Pérez Subías. Entre altres mecanismes, les pàgines financeres utilitzen el sistema “https” (en lloc del comú http). Aquest sistema “https” (localitzat en la barra d’adreces, davant de les www) indica que es tracta d’una pàgina web especialment protegida.

Un altre dels aspectes que convé tenir en compte és que l’operativa “on-line” obliga l’usuari a ser autodidacta, és a dir, a estar amb els ulls ben oberts de tots els moviments que realitza. Convé assegurar-se bé que les quantitats que es volen invertir i que s’introdueixen per mitjà d’una ordre de compra són les correctes ja que una vegada enviada l’operació és impossible corregir-la. Un altre advertiment que convé tenir present és que depenent de com s’utilitzin i, per descomptat, de cada persona, el seu funcionament és similar al d’un joc d’atzar, arribant a crear certa dependència.