Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies > Internet i telecomunicacions

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Ismael Nafría, periodista, consultor de mitjans de comunicació digitals i autor de “Internet és útil”

Els periòdics que vulguin sobreviure a Internet hauran de redefinir-se i oferir un producte de molta qualitat

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 30deOctubrede2008

Imatge: CONSUMER EROSKI

Internet s’accelera cada dia més. Als més avançats els costa seguir el gran ritme d’innovació tecnològica de la Xarxa i els neòfits es perden amb facilitat, quan no tiren la tovallola i es limiten a navegar pels quatre llocs que coneixen. Davant aquesta perspectiva, la recuperació de l’hàbit d’escriure llibres de recomanació de pàgines web no sembla una mala idea. Ja es va fer en les albors de la Web, però la seva utilitat es va veure reduïda gràcies al boom de la Internet social, on tot es propaga i es comenta amb gran rapidesa. Ara, els nous usuaris que s’incorporen a la societat digital segueixen reclamant alguna cosa semblat a un manual d’instruccions per començar a navegar amb un mínim de recorregut. Això és, en paraules d’Ismael Nafría, el seu autor, la qual cosa ve a aportar el llibre “Internet és útil”. Ismael Nafría té una trajectòria prominent en els mitjans digitals espanyols com a redactor cap de Lavanguardia.es, sotsdirector de continguts de Prisacom i delegat a Miami de la revista Baquía. Actualment és director de continguts digitals de La Vanguardia, que acaba de posar la seva Hemeroteca a la Xarxa.

Els llibres i publicacions d’adreces útils d’Internet van ser un producte de la primera època que aviat es va quedar obsolet. Per què tornar a publicar un?

“No tothom té temps per estar moltes hores navegant per la Xarxa i descobrir els millors recursos”Per diverses raons. Crec que segueix existint un percentatge molt important d’usuaris que agrairà un producte com aquest, en el qual poden localitzar d’una manera molt fàcil, en un suport que coneixen perfectament, informació que els pot resultar molt útil. La meva experiència personal (entre familiars, amics, coneguts i, ara, lectors del llibre) em diu que això és així. No tothom té temps per invertir moltes hores navegant per la Xarxa i descobrir els millors recursos. Amb el llibre pretenc estalviar hores de cerca als lectors.

No se suposa que fa deu anys que deixem de ser ignorants en temes digitals?

A Espanya, la meitat de la població segueix sense estar connectada a Internet. I dels ciutadans connectats, un percentatge important porta pocs anys com a usuari d’Internet. Per tant, crec que es pot afirmar que fa deu anys només un molt petit tant per cent de la població va deixar de ser “ignorant en temes digitals”.

“Internet és útil” és una espècie de manual d’instruccions bàsic?

En part sí, encara que crec que no es queda només en això. Un usuari que estigui iniciant-se en Internet trobarà en el llibre i a la seva web complementària, Internetesutil.com, un bon grapat d’eines bàsiques que li serviran per moure’s amb més solvència i poder treure molt més partit a Internet. En aquest sentit sí pot considerar-se un manual bàsic.

De debò és còmode copiar d’un llibre una adreça URL i escriure-la en un navegador? No seria millor donar el nom de la pàgina i que els usuaris la busquin en Google?

Segur que és útil donar l’adreça URL. Facilita les coses. Qui vulgui sempre pot fer la cerca en Google, però escrivint-la directament s’estalviarà un petit pas. En qualsevol cas, el valor del llibre, la qual cosa aporta als lectors, no és només la selecció de les pàgines sinó l’explicació bàsica del que ofereixen.

Quins criteris ha seguit per establir les webs que recomana? S’organitzen d’alguna manera?

“El que aporta el meu llibre als lectors no és només la selecció de les pàgines, sinó l’explicació bàsica del que ofereixen”He volgut organitzar les webs per àrees temàtiques (fotografia, vídeo, aplicacions ofimàtiques, publicacions en Internet, cercadors, referències i consultes, viatges, notícies…), tenint molt en compte quins són les activitats que els usuaris realitzem d’una manera més freqüent en Internet. Tant el llibre com la web pretenen donar resposta a tres interrogants: què, on i com. Què podem fer en Internet, on (quins són les millors webs) i com (trucs i consells).

Quan Google va presentar el seu navegador Chrome, els seus creadors van deixar clar que el nombre de serveis i aplicacions web va a créixer molt en els propers deu anys. Serà llavors més necessari que mai un llibre? S’imagina quantes pàgines tindrà aquest manual?

És possible que dins de deu anys un llibre, que possiblement llegirem de manera majoritària en format digital, segueixi sent una molt bona manera d’orientar-nos en un món que cada dia ofereix més possibilitats.

“Internet és útil” està prologat per Vinton Cerf, un dels pares d’Internet i “ambaixador evangèlic” de Google. Cerf va escriure un interessant article en el desè aniversari del cercador on anunciava la ubiqüitat de la Xarxa i deia que aviat el marginal, el rar, serà estar “desconnectat”. Tant ens condicionarà Internet en el futur?

“Si a una persona poc habituada a usar Internet la deixes sola, és molt difícil que aconsegueixi treure partit a les grans possibilitats que ens ofereix la Xarxa”Crec que sí. El que estem vivint és una revolució que amb prou feines acaba d’iniciar-se. És una revolució perquè està canviant la nostra manera de viure, de treballar, d’aprendre, de relacionar-nos amb els altres, de viatjar, d’informar-nos… Gairebé totes les activitats de la nostra vida diària s’estan veient afectades per la irrupció d’Internet.

Assumint que Vinton Cerf té raó i que la societat digital es dispara, la veritat és que els majors no s’enganxen a ella, o no prou ràpid. Estem fent marginats digitals als nostres pares i avis?

En part sí. I aquest és, clarament, un dels principals motius que m’ha impulsat a escriure aquest llibre. Si a una persona poc habituada a usar Internet la deixes sola, és molt difícil que aconsegueixi treure partit a les grans possibilitats que ens ofereix la Xarxa. No em sembla just. En canvi, amb aquest llibre, estic convençut que podrà recórrer un bon tros del camí d’una manera senzilla i ràpid. Després li seguirà quedant un llarg trajecte, però almenys haurà pogut avançar. Aquesta és la il·lusió que tinc.

S’imagina el salt abismal de punts de vista entre la seva filla Clara, a qui dedica el llibre per ser la primera “nadiva digital” de la família, i algun dels seus avis? Hi haurà conflictes generacionals aguts?

Els hi hauria en qualsevol cas perquè sempre els hi ha hagut. Però, encara que sembli curiós, molts avis estan més en contacte amb els seus nets gràcies a Internet. Aquesta necessitat de comunicació és, en molts casos, la raó més poderosa que impulsa a alguns majors a connectar-se a la Xarxa.

Creu que en el futur hi haurà persones amb problemes d’integració digital en el nostre entorn immediat?

Sí, per desgràcia crec que estem ara mateix bastant lluny d’aconseguir aquesta integració digital, per raons diverses: educatives, econòmiques, culturals…

Com es pot evitar un fenomen tan indesitjable?

Crec que la principal arma que tenim és l’educativa. Hem de formar a la gent de la manera més amigable i efectiu possible en aquest nou entorn digital. Qualsevol esforç que es faci en aquesta línia em sembla molt lloable.

Vostè és un periodista de llarg recorregut al que li ha tocat viure la transició entre l’analògic i el digital. És cert que es van a acabar els periòdics de paper i aviat llegirem majoritàriament notícies a la Xarxa?

“Desapareixeran alguns periòdics en els propers anys perquè no existirà un model de negoci sostenible per tots”Aquesta és una pregunta de difícil resposta, però vaig a intentar resumir la meva visió sobre aquest tema. Estic convençut que, en molt poc temps, pocs anys, la manera més habitual que tindrem d’informar-nos serà a través d’Internet, mitjançant dispositius de tot tipus, tant fixos com a mòbils. Alguns d’aquests dispositius ja els coneixem, uns altres estan per arribar. Les nostres necessitats informatives, tant les generals com les més específiques, estaran cobertes a la perfecció pel mitjà digital. Això no vol dir, no obstant això, que hagi de desaparèixer el mig imprès, encara que sí es veurà obligat a remodelar-se en profundad del seu model. Crec que van a desaparèixer alguns periòdics en els propers anys perquè no existirà un model de negoci sostenible per a tots, i també penso que els periòdics que vulguin sobreviure hauran de redefinir-se i oferir un producte de molta qualitat i molt complementari a la informació que tindrem fàcilment accessible gràcies a Internet. “No oblidem que les generacions que arriben no estan habituades a comprar i llegir periòdics”Els periòdics del futur hauran de treure el màxim partit a un format físic que em segueix semblant meravellós. Per tant, hauran d’intentar donar resposta a aquesta pregunta: quin valor addicional puc aportar als lectors mitjançant aquesta suma de pàgines molt bé ordenades i dissenyades? Qui no sigui capaç d’aportar alguna cosa substancial, de molt valor, ho va a tenir molt mal. Es va a convertir en un producte prescindible, i això es tradueix, al final, en la desaparició. No oblidem, a més, que les generacions que arriben no estan habituades a comprar i llegir periòdics. S’informen d’altres maneres. La informació no té horari. Amb la recent crisi financera internacional hem viscut episodis que crec que són molt reveladors i exposen amb claredat alguns dels problemes de la premsa. Alguns dies, la portada del periòdic del matí no tenia cap sentit: el titular principal estava totalment superat per la realitat, per la qual cosa havia succeït durant la nit o les primeres hores del matí.

Creu que l’actual crisi econòmica es reflectirà també en el desenvolupament d’Internet?

“La publicitat on line és la que presenta xifres més positives en el sector publicitari”La crisi està afectant també a Internet, encara que no tant com a altres sectors. És evident que es va a ralentir el creixement, però els principals indicadors d’Internet segueixen sent positius. La publicitat on line, per exemple, és la que presenta xifres més positives en el sector publicitari. Els usuaris segueixen en augment i cada vegada dediquen més temps a Internet.

Podria succeir el contrari, és a dir que la tecnologia tirés de l’economia i es postulés com el motor econòmic del futur?

La tecnologia va a ser un dels motors econòmics del futur, això és evident. Ja ho és ara, ja ho ha estat durant els últims anys. La tecnologia, per exemple, està molt lligada a la productivitat.

La Vanguardia acaba de posar la seva centenària hemeroteca a la Xarxa a lliure disposició de tot el món. Quina transcendència li concedeix a aquest fet? Creu que és el camí a seguir per totes les publicacions?

Al meu entendre, és un moviment d’una gran transcendència, i estic convençut que així es veurà amb el temps. La resposta inicial que estem tenint per part dels usuaris és senzillament espectacular, tant per l’ús que s’està fent de l’hemeroteca com pels centenars de comentaris d’agraïment que estem rebent. No sé si altres publicacions voldran seguir aquest model; a nosaltres sí ens ha semblat que era la millor alternativa. Sens dubte, atrevida, però crec que molt encertada. Quan es parla d’oferir continguts diferencials i de qualitat, em sembla que aquest és un exemple perfecte.


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions