Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Japó: la ‘altra’ bretxa tecnològica

El gran desenvolupament dels mòbils nipons allunya als joves de l'ordinador
Per Marta Peirano 25 de març de 2007

Enels últims sis anys, el desenvolupament tecnològica Japó ha sofert un efecte únic i sorprenent: l’úsd’ordinadors personals ha pujat de manera paral·lela al de laresta del planeta en totes les franges d’edat menys una. A lafranja que va dels 20 als 25 anys ha descenditdramàticament des de l’any 2000. Part del problemaés demogràfic (la població japonesa és cada vegada mésmajor); l’altra part és tecnològic: els mòbils sóntan complexos i estan tan integrats en la vida social delsadolescents que no els fa falta l’ordinador.

Img

Lamajoria de la gent usa els ordinadors per treballar. Elresta del temps, s’utilitzen per llegir i contestar el correu,navegar, veure vídeos, escriure blogs, jugar a videojocsonline i altres activitats lúdic-socials, feliçmentencapçalades per veinteañeros de tot el món. En japón,totes aquestes funcions estan perfectament cobertes per lesaplicacions d’un telèfon mòbil, juntament amb unes altresmoltes que no té un ordinador.

Peruna altra part, la cultura adolescent japonesa associa el PC amb eloficinista i l’uniforme de vestit i corbata, una figura massatradicional i conformista. Els joves japonesos persegueixentreballs liberals i creatius. Els ‘freelance’ estan sempreen moviment, vesteixen de manera casual i es connecten sobre la marxa.

Analfabetisme per excés de tecnologia

Laconseqüència més greu i directa d’aquest enfrontament entriel movil i el PC és que la seva capacitat per utilitzar un sistemaoperatiu s’ha reduït dràsticament. Contra totpronòstic, l’hiperdesarrollo tecnològic ha fet queuna part de la joventut japonesa sigui analfabeta en l’entorninformàtic.

Img

Elsefectes d’aquest analfabetisme són còmics a l’una quepreocupants. En un article publicat a Japó apropad’aquesta “segona bretxa digital” hi ha un cas il·lustratiu.El missatge d’error “110: El seu correu no va poder ser enviat”va ser interpretat per 5.700 usuaris com un número de telèfonal que havien de cridar per resoldre el problema. La mala sortva voler que aquest nombre, el 110, correspon en japón alnombre d’urgències de la policia.

Totva començar l’any 2000 quan NTT DoCoMo, en el seu esforçper col·locar més telèfons en un mercat sobresaturat,va començar la seva carrera per oferir tecnologies i serveiscada vegada més sofisticats per obligar als usuaris acanviar de terminal. Hi ha qui sosté que iMode (el primer serveid’Internet per a mòbils a Japó, presentat per NTTen el 2002) va canviar Japó per sempre.

Encara queavui competeix amb serveis similars com a J-Sky (J-Phone) o l’Ezwebd’AU, segueix sent un gegant entre canijos. Entre els seus serveis méspopulars estan els jocsmultijugador, com Dragon Quest o Final Fantasy i les iNovelas.

La ‘iLiteratura’

Aquestsdies, el més cool que es pot fer amb unmòbil a Tòquio és llegir una ‘iNovela’ o escriure-la. Alguns deels novel·listes més llegits de Japó escriuenexclusivament per a aquest format, que té les seves pròpies regles.Escriuen amb efectes especials, afegint vibracions isons a les seves escenes més tibants o eròtiques.

Els seusllibres es poden trobar en la llibreria màgica deMagic iLand. Encara que lesiNovelas porten anys en circulació, la febre va començaren 2005 amb una obra de Naito Mika sobre un triangulo amorósentre una jove i dos germans. Aquest any, la venda de llibreselectrònics va passar de 30 a 60 milions d’euros des delany anterior.

Enresposta a la demanda, els fabricants han millorat la qualitat deles seves pantalles i afegit sistemes que s’acomoden al rímode lectura de l’usuari, com ‘passa-pàgines’ automàtics.Fa un mes va tenir lloc el primer concurs literari d’iNovelas ‘’,organitzat per The Magic Library Plus en col·laboració amb NTTDoCoMo, D2 Communications i la companyia de lloguer devídeos Tsutaya. Ho va guanyar un home de 40 anys ambuna història sobre la fi del món.

Paraalguns, és un símptoma de decadència que no saben comfrenar. Per a uns altres, una prova que l’ús de la tecnologiaestà transformant la societat de maneres variades, maipitjors. “És gent que no hi haviallegit un llibre en la seva vida”, comenta Toshiaki Itou,portaveu de Magic iLand, “imolt menys escriure una”.

Diccionari essencial de la cultura ‘Keitai’

  • Keitai.A Japó, els mòbils es diuen ‘keitai denwa’ (alguna cosaque portes amb tu), keitai per als amics. Tots els derivatstenen a veure amb la cultura que envolta al telèfon mòbil(descàrrega de tons, creació d’animacions instantànies,sms, etc).

  • Thumbculture. Dícese d’aquells usuaris que han desenvolupathabilitats sobrehumanas en el maneig del polze a força de jugar iescriure missatges en el petit teclat d’un telèfonmòbil. A Japó hi ha diverses competicions que premienla velocitat i la netedat dels usuaris, normalment entre 17 i25 anys. Els jocs consisteixen a escriure elmés ràpid possible un missatge complex de 12-15 caràcters ienviar-ho. La velocitat mitjana dels guanyadors ronda els 100caràcters per minut, la velocitat mínima requerida persuperar el grau superior de mecanografia en japón,on s’usa un teclat normal i deu dits.

  • CodiQR . Es tracta d’un codi matricial (o codi debarres bidimensional), una imatge que amaga informació quepot ser descodificada i traduïda per un dispositiu especial. Lamajoria dels mòbils en japón tenencapacitat per llegir aquests codis a través dela seva càmera, i s’inclouen freqüentment en pòsters,revistes, blogs, anuncis i targetes.

    Originalmentva ser un invent de la companyia Dens-Wave in 1994 pertransmetre dades petites i rellevants de manera instantània.Normalment contenen adreces, informació sobre esdeveniments,dates i urls, encara que algunes companyies com Sony elsutilitzen per crear petits jocs d’enginy o concursos enels quals els usuaris llegeixen la informació oculta i segueixen lesinstruccions fins a acabar el joc.

  • Emoji.Pictogrames. Una versió ultrasofisticada de les nostresemoticones. La seva varietat depèn de l’operadora, un element moltimportant a l’hora de vendre contractes als adolescentsjaponesos.

  • Chaku-melo.To per al mòbil. També ‘Chaku-voice’,’Chaku-uta’, etc. L’últim crit és el ‘Chaku-motion’, elstons amb vídeo. A un euro la peça.

  • Mēwakumail. Correu-vos no sol·licitats o, popularment, correu brossa. Un problemaseriós a Japó on les operadores tenen les seves pròpies llistesnegres.

  • PHS(Personal Handyphone System) És una espècie de wireless pobra,una tecnologia desenvolupada en japón des de mitjan90 i s’usa generalment per enviar e-mails i xatejar. El seu amplede banda és similar al dels primers anys de la Xarxa(32k/64k) però és molt més barat que una connexiówireless o una trucada de telèfon. Les antenes de PHS sónbarates, petites i senzilles d’instal·lar, i es pot usar enels plens de gom a gom vagons de metre i el tren, on fer o rebretrucades és de molt mala educació. En els últims anyss’ha estès a Xina, Taiwan, Tailàndia (on es diu PCT)

  • PDC(Personal Digital Cellular). Tecnologia mòbil desegona generació. Després del GSM i del D-AMPS, lamés popular del món, encara que només existeix a Japó.Va ser dissenyada per DoCoMo en 1991 per evitar saturacióen espais públics però tancats, com a establiments,oficines, centres comercials i estacions de metro.