Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies > Maquinari

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Japó: la ‘altra’ bretxa tecnològica

El gran desenvolupament dels mòbils nipons allunya als joves de l'ordinador

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Diumenge, 25deMarçde2007

Enels últims sis anys, el desenvolupament tecnològica Japó ha sofert un efecte únic i sorprenent: l’úsd’ordinadors personals ha pujat de manera paral·lela al de laresta del planeta en totes les franges d’edat menys una. A lafranja que va dels 20 als 25 anys ha descenditdramàticament des de l’any 2000. Part del problemaés demogràfic (la població japonesa és cada vegada mésmajor); l’altra part és tecnològic: els mòbils sóntan complexos i estan tan integrats en la vida social delsadolescents que no els fa falta l’ordinador.

Img

La
majoria de la gent usa els ordinadors per treballar. El
resta del temps, s’utilitzen per llegir i contestar el correu,
navegar, veure vídeos, escriure blogs, jugar a videojocs
online i altres activitats lúdic-socials, feliçment
encapçalades per veinteañeros de tot el món. En japón,
totes aquestes funcions estan perfectament cobertes per les
aplicacions d’un telèfon mòbil, juntament amb unes altres
moltes que no té un ordinador.

Per
una altra part, la cultura adolescent japonesa associa el PC amb el
oficinista i l’uniforme de vestit i corbata, una figura massa
tradicional i conformista. Els joves japonesos persegueixen
treballs liberals i creatius. Els ‘freelance’ estan sempre
en moviment, vesteixen de manera casual i es connecten sobre la marxa.


Analfabetisme per excés de tecnologia

La
conseqüència més greu i directa d’aquest enfrontament entri
el movil i el PC és que la seva capacitat per utilitzar un sistema
operatiu s’ha reduït dràsticament. Contra tot
pronòstic, l’hiperdesarrollo tecnològic ha fet que
una part de la joventut japonesa sigui analfabeta en l’entorn
informàtic.

Img

Els
efectes d’aquest analfabetisme són còmics a l’una que
preocupants. En un article publicat a Japó apropa
d’aquesta “segona bretxa digital” hi ha un cas il·lustratiu.
El missatge d’error “110: El seu correu no va poder ser enviat”
va ser interpretat per 5.700 usuaris com un número de telèfon
al que havien de cridar per resoldre el problema. La mala sort
va voler que aquest nombre, el 110, correspon en japón al
nombre d’urgències de la policia.

Tot
va començar l’any 2000 quan NTT DoCoMo, en el seu esforç
per col·locar més telèfons en un mercat sobresaturat,
va començar la seva carrera per oferir tecnologies i serveis
cada vegada més sofisticats per obligar als usuaris a
canviar de terminal. Hi ha qui sosté que iMode (el primer servei
d’Internet per a mòbils a Japó, presentat per NTT
en el 2002) va canviar Japó per sempre.

Encara que
avui competeix amb serveis similars com a J-Sky (J-Phone) o l’Ezweb
d’AU, segueix sent un gegant entre canijos. Entre els seus serveis més
populars estan els jocs
multijugador
, com Dragon Quest o Final Fantasy i les iNovelas.


La ‘iLiteratura’

Aquests
dies, el més cool que es pot fer amb un
mòbil a Tòquio és llegir una ‘iNovela’ o escriure-la. Alguns de
els novel·listes més llegits de Japó escriuen
exclusivament per a aquest format, que té les seves pròpies regles.
Escriuen amb efectes especials, afegint vibracions i
sons a les seves escenes més tibants o eròtiques.

Els seus
llibres es poden trobar en la llibreria màgica de
Magic iLand. Encara que les
iNovelas porten anys en circulació, la febre va començar
en 2005 amb una obra de Naito Mika sobre un triangulo amorós
entre una jove i dos germans. Aquest any, la venda de llibres
electrònics va passar de 30 a 60 milions d’euros des del
any anterior.

En
resposta a la demanda, els fabricants han millorat la qualitat de
les seves pantalles i afegit sistemes que s’acomoden al rímo
de lectura de l’usuari, com ‘passa-pàgines’ automàtics.
Fa un mes va tenir lloc el primer concurs literari d’iNovelas ‘’,
organitzat per The Magic Library Plus en col·laboració amb NTT
DoCoMo, D2 Communications i la companyia de lloguer de
vídeos Tsutaya. Ho va guanyar un home de 40 anys amb
una història sobre la fi del món.

Para
alguns, és un símptoma de decadència que no saben com
frenar. Per a uns altres, una prova que l’ús de la tecnologia
està transformant la societat de maneres variades, mai
pitjors. “És gent que no hi havia
llegit un llibre en la seva vida”, comenta Toshiaki Itou,
portaveu de Magic iLand, “i
molt menys escriure una”.

Diccionari essencial de la cultura 'Keitai'

  • Keitai.A Japó, els mòbils es diuen ‘keitai denwa’ (alguna cosaque portes amb tu), keitai per als amics. Tots els derivatstenen a veure amb la cultura que envolta al telèfon mòbil(descàrrega de tons, creació d’animacions instantànies,sms, etc).

  • Thumbculture. Dícese d’aquells usuaris que han desenvolupathabilitats sobrehumanas en el maneig del polze a força de jugar iescriure missatges en el petit teclat d’un telèfonmòbil. A Japó hi ha diverses competicions que premienla velocitat i la netedat dels usuaris, normalment entre 17 i25 anys. Els jocs consisteixen a escriure elmés ràpid possible un missatge complex de 12-15 caràcters ienviar-ho. La velocitat mitjana dels guanyadors ronda els 100caràcters per minut, la velocitat mínima requerida persuperar el grau superior de mecanografia en japón,on s’usa un teclat normal i deu dits.

  • CodiQR . Es tracta d’un codi matricial (o codi debarres bidimensional), una imatge que amaga informació quepot ser descodificada i traduïda per un dispositiu especial. Lamajoria dels mòbils en japón tenencapacitat per llegir aquests codis a través dela seva càmera, i s’inclouen freqüentment en pòsters,revistes, blogs, anuncis i targetes.

    Originalmentva ser un invent de la companyia Dens-Wave in 1994 pertransmetre dades petites i rellevants de manera instantània.Normalment contenen adreces, informació sobre esdeveniments,dates i urls, encara que algunes companyies com Sony elsutilitzen per crear petits jocs d’enginy o concursos enels quals els usuaris llegeixen la informació oculta i segueixen lesinstruccions fins a acabar el joc.

  • Emoji.Pictogrames. Una versió ultrasofisticada de les nostresemoticones. La seva varietat depèn de l’operadora, un element moltimportant a l’hora de vendre contractes als adolescentsjaponesos.

  • Chaku-melo.To per al mòbil. També ‘Chaku-voice’,’Chaku-uta’, etc. L’últim crit és el ‘Chaku-motion’, elstons amb vídeo. A un euro la peça.

  • Mēwakumail. Correu-vos no sol·licitats o, popularment, correu brossa. Un problemaseriós a Japó on les operadores tenen les seves pròpies llistesnegres.

  • PHS(Personal Handyphone System) És una espècie de wireless pobra,una tecnologia desenvolupada en japón des de mitjan90 i s’usa generalment per enviar e-mails i xatejar. El seu amplede banda és similar al dels primers anys de la Xarxa(32k/64k) però és molt més barat que una connexiówireless o una trucada de telèfon. Les antenes de PHS sónbarates, petites i senzilles d’instal·lar, i es pot usar enels plens de gom a gom vagons de metre i el tren, on fer o rebretrucades és de molt mala educació. En els últims anyss’ha estès a Xina, Taiwan, Tailàndia (on es diu PCT)

  • PDC(Personal Digital Cellular). Tecnologia mòbil desegona generació. Després del GSM i del D-AMPS, lamés popular del món, encara que només existeix a Japó.Va ser dissenyada per DoCoMo en 1991 per evitar saturacióen espais públics però tancats, com a establiments,oficines, centres comercials i estacions de metro.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions