Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies > Internet i telecomunicacions

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Joan Miquel Piqué, director general de Localret

Els ciutadans ens hem desentès massa de les nostres administracions

Imatge: CONSUMER EROSKI

L’agència Localret, que fomenta la implantació de l’administració electrònica en els municipis catalans, és un organisme únic al món. Tan sols a Anglaterra hi ha una entitat similar, dedicada a assessorar i proveir a les regions d’infraestructura tecnològica. Localret té estatus d’Ajuntament i va sorgir d’un acord entre tots els consistoris de Catalunya amb la finalitat de facilitar el trànsit dels serveis municipals des de l’àmbit analògic al digital. De moment el 99% d’ells treballen en coordinació amb l’agència que, com explica el seu director general, té com a principal funció defensar els seus interessos mentre s’integren en la societat de la informació.

Quin és la comesa de Localret?

Tenim tres objectius principals. El primer és defensar els interessos dels municipis en el que concerneix a les noves tecnologies de la informació. És a dir, quan ells volen desenvolupar una nova tecnologia nosaltres els ajudem a aconseguir-ho amb assessorament tant en el plànol tècnic com en el jurídic. En segon lloc fomentem el desenvolupament de les infraestructures de telecomunicacions, ja que som conscients que es necessiten franques millores i que no n’hi ha prou amb el fil de coure, sinó que cal substituir-ho per la fibra o altres tecnologies.

Això no resulta fàcil, per la qual cosa intentem donar recolzo en l’àmbit local perquè s’escoltin les demandes de desenvolupament dels municipis. En tercer lloc oferim servei als ajuntaments, tant des del punt de vista de projectes que puguin ajudar-los a implantar una web que doni serveis, com des d’un enfocament més tècnic i jurídic, com pugui ser la gestió de la paperassa davant la CMT perquè puguin oferir wifi gratuïta en el seu terme municipal, o assessorar sobre on haurien d’anar les antenes perquè s’emeti ben el senyal.

Per què tenen vostès l’estatus d’Ajuntament?

Perquè això ens habilita per realitzar determinades gestions i labors que d’una altra manera no serien possibles.

És car per a un consistori dotar-se d’una web d’administració electrònica?

No només no és car sinó que a més, aquí, tant des de la Generalitat com des de Localret es proveeix de les eines necessàries perquè el desenvolupament surti el més rendible possible, sobretot de cara a optimitzar el servei que puguin oferir als seus ciutadans. Els costos, en cap cas avui dia, poden ser excusa per no implantar una administració web en un municipi.

Com viuen els funcionaris els canvis que implica el trànsit al món digital?

“Els costos no poden ser excusa per implantar una administració web en un municipi”

Hi ha dos aspectes que influeixen en aquesta vivència de canvi. Un és el cultural, que afecta a la manera en el qual tots estàvem acostumats a fer les coses, i que canvia amb l’arribada de les tecnologies de la informació i el coneixement. Un altre és un canvi intern que ha d’assumir tota administració, i que implica l’entrada de ple en el que coneixem com “i-gestió”. És a dir, que tots els processos administratius han de portar-se de principi a fi al camp de les noves tecnologies, i també que l’administració ha d’assumir una posada al dia tecnològica radical dels seus equips.

En aquest sentit, més que canvi d’hàbits, la qual cosa afecta al funcionari és un canvi de funcions, ja que moltes de les tasques que abans s’encarregava de dur a terme ara estan estandarditzades per les màquines, es fan de forma automàtica o telemàtica. Per tant el rol del funcionari canvia i pansa a centrar-se en l’assessorament al ciutadà, a informar-li i ajudar-li, més que en la pura gestió dels tràmits.

Apliquen els mateixos consells per a tots els ajuntaments o cada municipi requereix una assessoria personalitzada?

“El rol del funcionari canvia i pansa a centrar-se en l’assessorament al ciutadà més que en la pura gestió dels tràmits”

En Localret treballem amb supòsits extrems, com són la màxima estandardització i la màxima personalització. Respecte al primer, intentem que els projectes d’un nombre determinat d’ajuntaments coincideixin, ja que d’aquesta manera poden optar d’una manera conjunta a subvencions, obtenir estalvis considerables en els contractes amb les operadores de telecomunicacions o millores en la gestió, ja que les eines són intercanviables entre ells. És a dir, busquem la unió que fa la força.

D’altra banda, en el cas de la màxima personalització intentem atendre a les particularitats de cada municipi, ja que necessitarà una resposta diferent en funció de molts paràmetres. Si un operador ofereix un servei que consumeix molt ample de banda, en els municipis on no arriba la fibra i l’ample de banda no supera el mega serà difícil aplicar-ho. És llavors quan has de buscar solucions personalitzades.

S’ha de bolcar tota la gestió municipal a la Xarxa o això és una exageració?

Jo crec que hem de tenir molt clar quin és l’objectiu i quin mitjà usar per aconseguir-ho. Les noves tecnologies són un mitjà perquè els ajuntaments donin millor servei, que és l’objectiu. En aquesta línia, quant millor sigui el servei ofert millor es compleix l’objectiu. Per tant si podem tenir l’administració oberta 24 hores al dia i set dies a la setmana, tant millor que tenir-la només cinc dies durant vuit hores.

No creu que hi ha gestions que es fan millor al carrer que en Internet?

“És millor mantenir l’administració oberta 24 hores al dia i set dies a la setmana, que tenir-la només cinc dies durant vuit hores”

En termes generals, jo crec que cal tendir a facilitar tots els tràmits, que no oblidem que és el que se’ns exigeix per llei, de manera telemàtica. Ara bé, hi ha determinats serveis, sobretot a l’apartat d’atenció ciutadana i resolució de dubtes, que es fan millor de manera presencial en una oficina a peu de carrer. Al meu entendre, hi ha situacions que no pot resoldre una màquina, sinó que s’han de solucionar entre humans, a força de parlar, però moltes unes altres són perfectament automatizables.

S’han desenvolupat alguns models d’assistents virtuals per a pàgines web que assessoren i resolen dubtes, però fins avui no han resultat tan efectius com per substituir al funcionari real, i jo crec que no arribaran a estar-ho. Quan l’usuari té dubtes o queixes, és molt millor que tracti amb una persona, aconsegueix un servei així més satisfactori.

Quines gestions són les que més reclamen fer on line els usuaris?

“Hi ha situacions que no pot resoldre una màquina, sinó que s’han de solucionar entre persones”El que més reclamen és estalviar-se temps i cues; demanen que no els facis anar a l’oficina només per recollir un paper. En conseqüència, com menys presencial sigui la gestió d’un tràmit millor per al ciutadà, i per tant la situació ideal és que es pugui completar de manera telemàtica. S’ha avançat molt en aquesta adreça en els àmbits que no pertanyen a l’Administració, com són la banca on line i el comerç electrònic, i jo crec que tard o d’hora s’aplicaran els mateixos mètodes en l’àmbit del servei públic. Un exemple d’això és l’Agència Tributària: avui molts ciutadans fan la declaració de la renda des de la seva casa sense problemes. Fins i tot en el cas que es requereixi la presència de l’usuari per a la seva acreditació, la via telemàtica pot ser molt eficaç a l’hora d’estalviar cues si s’estableix un protocol de cites, de manera que es pugui demanar cita per Internet per a un dia i una hora determinats.

Si hagués d’escollir entre facilitar informació útil o facilitar un tràmit, què escolliria?

Crec que en Internet no hi ha problemes d’espai, i per tant jo no posaria un apartat per davant de l’altre.

La seguretat és un hàndicap per a una millor gestió on line ?

“En l’àmbit comercial s’apliquen nombrosos sistemes d’acreditació que funcionen i que jo crec que acabaran per imposar-se en el públic”La seguretat en l’àmbit públic és irrenunciable, sobretot en els temes d’acreditació personal. En l’àmbit privat hi ha nombrosos sistemes d’acreditació que funcionen per imposar-se en el públic. Ens fiem de la seguretat dels codis de xifrat en pagar en un comerç o en fer una transferència bancària, i és qüestió de temps que ens fiem de la gestió de tràmits. D’altra banda, en l’Administració tenim diversos protocols, com poden ser la signatura electrònica o el DNI electrònic, que funcionen. El problema és saber què estàndard imposem, però constatem que tots ells són mètodes segurs.

Com ajudarà l’extensió del DNI electrònic a l’acreditació telemàtica dels ciutadans i a la possibilitat de realitzar més tràmits?

Jo li veig un problema al DNI electrònic, i és que precisa d’una solució d’hardaware que no tothom té: el lector de targetes. Prefereixo l’aplicació de solucions de programari com són les contrasenyes i els noms d’usuari. Fins i tot el mòbil, que és un nombre associat a una persona, pot ser un mètode eficaç d’acreditació. Cal buscar una solució senzilla, com s’ha fet en les empreses de comerç on line i en la banca, encara que potser amb un punt de seguretat més elevat, perquè en l’Administració les dades falsejades ens afecten a tots.

Quins avantatges i quins perills suposa el “cloud computing” per a l’administració on line?

“Si jo soc un Ajuntament amb menys d’un mega, o només un mega d’ample de banda, no podré treure molt profit dels programes emmagatzemats en el núvol”El “cloud computing” implica que les dades dels ciutadans, així com els programes que usa, estiguin centralitzats en uns servidors i no en el disc dur del seu ordinador. Això suposa un nivell de seguretat molt major, ja que un usuari particular mai podrà tenir els protocols que aplica una empresa o una Administració. Per aquest costat ho veig avantatjós sens dubte. Ara bé, el problema ve en l’accés. Si jo soc un Ajuntament amb menys d’un mega, o només un mega, d’ample de banda, no podré treure molt profit d’aquests programes i aquestes dades, ja que dependré del col·lapsat que estigui el meu accés i el grans que siguin les aplicacions que vulgui usar. Per desgràcia, el tema dels accessos precaris als ajuntaments rurals no és un fet aïllat.

Creu que el servei universal d’un mega que vol garantir el Govern és suficient?

Hem participat en la redacció de la declaració d’Internet com a servei universal, i tenim una opinió matisada. D’una banda pensem que com a garantia de mínims és una conquesta important, perquè en molts llocs ni tan sols hi ha encara l’accés a la Xarxa. Però també ens temem que aquest mínim aviat es quedi curt, per exemple amb l’auge del vídeo, i tornarem al punt de partida. Creiem que la declaració serà útil sempre que el mínim establert sigui revisable en funció de les circumstàncies.

No creu que hi ha un accés de promoció política a les pàgines de les administracions municipals?

“La declaració d’Internet com a servei universal serà útil sempre que el mínim establert sigui revisable en funció de les circumstàncies”Depèn, però en general em sembla un fenomen comprensible. No oblidi que els governants municipals són càrrecs electes que pertanyen a partits polítics, i que un ple municipal és un acte de diàleg polític entre les parts. El que vostè crida promoció, jo prefereixo adjectivar-ho com a divulgació i conscienciació. Crec que els ciutadans ens hem desentès massa de les nostres administracions en els últims anys, i ja és hora que tornem a implicar-nos. Sabem menys d’un 20% del que fan els nostres regidors, i potser hàgim d’aprendre de nou a estar més pendents, perquè són coses que ens concerneixen de manera directa.


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions