Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Entrevista

John Kennedy, president de la Federació Internacional de la Indústria Fonogràfica (IFPI)

Si ets espanyol, hauries d'estar preocupat pel futur de la teva música
Per Antonio Delgado 22 de gener de 2009
Img kenedy portada
Imagen: Antonio Delgado

Parlar de John Kennedy no és només parlar del principal portaveu planetari dels més bel·ligerants enemics del P2P i la pirateria en el negoci musical. Kennedy va tenir un passat abans d’arribar a la presidència de la IFPI (la SGAE mundial), que inclou tant l’organització dels concerts en ajuda d’Etiòpia Live Aid de 1984 -els primers benèfics a nivell global i mediàtic que es van fer-, com la presidència mundial de la discogràfica Universal Music. Tal vegada aquestes dades puguin explicar el grau d’implicació d’aquest advocat londinenc en la batalla contra la vulneració dels drets d’autor i la seva aposta pel manteniment dels mateixos tal com es coneixien abans que Internet i la cultura lliure canviessin el panorama legal. CONSUMER EROSKI li va entrevistar durant una recent visita al nostre país.

Està assabentat de l’arxiu d’actuacions en els jutjats espanyols contra diversos llocs web d’enllaç a xarxes P2P?

No puc dir que conegui tots els detalls, però del que estic segur és que estic a favor de tot el que vagi en contra de la pirateria i ajudi a mantenir la inversió en música espanyola.

Quines mesures pensa vostè que cal prendre per detenir la pirateria en Internet?

“En preguntar als consumidors què és el que els faria pagar per les coses que consumeixen i parar de baixar-se música gratuïtament, diuen que el remei veritable seria una sanció consistent”
Jo crec que el que cal fer per prevenir la pirateria en Internet és proposar alguna cosa que produeixi un canvi en la mentalitat del consumidor. Em refereixo al fet que, quan preguntem als consumidors què és el que els faria pagar per les coses que consumeixen i parar de baixar-se música gratuïtament, diuen que el remei veritable seria una mesura forta, així com una sanció consistent, un impediment real. Ara precisament s’està plantejant la possibilitat de perdre la connexió a Internet. Si això suposés un canvi d’actitud i/o comportament, crec que mereixeria la pena aplicar-ho.

Els proveïdors d’accés a Internet (ISP) i la indústria musical poden treballar junts?

“Si vols sanejar l’ample de banda de la Xarxa, lleva tot el tràfic il·legal i concentra’t només en la música legal, que fa que hi hagi inversió local”
Absolutament. Crec que els ISP i la indústria musical poden treballar junts perquè tenen un objectiu comú: sanejar el tràfic a la Xarxa. La indústria necessita música nova, i para això necessita inversió en nous artistes. Per descomptat amb la pirateria tan present això és impossible. Per la seva banda els ISP tenen problemes amb l’intercanvi de fitxers via P2P però per altres raons: el P2P està agafant molt ample de banda, i ja sabem que l’ample de banda és car. Tots diuen que s’està acabant l’ample de banda, que s’està embussant la Xarxa i que en tres anys Internet estarà totalment embussada. Jo sé la solució a aquest problema, és fàcil: lleva tot el tràfic il·legal i concentra’t només en la música legal, que fa que hi hagi inversió local, inversió en artistes; contribueix a l’economia i la cultura.

Van a seguir denunciant a usuaris de sistemes P2P a Estats Units? Estan servint per a alguna cosa aquestes denúncies?

“Quan els ISP juguin el seu rol punitiu no hi haurà necessitat de judicis i tots sortirem guanyant”
Els judicis de tot el món han tingut el seu propòsit; han estat educacionals. Hem tingut rodes de premsa abans de portar a judici als usuaris denunciats, els hem previngut, els hem demanat que parin de robar música i moltes altres coses abans de portar-los als tribunals… No obstant això, molta gent ha estat portada a judici i això continuarà si continua subsistint el problema. El que diem és que si els ISP juguen el seu rol punitiu ja no hi haurà necessitat de judicis i tots sortirem guanyant.

Es consumeix més música ara que fa deu anys?

“Mentre la gent no pagui per les cançons no hi haurà nova música, el públic s’afartarà de l’antiga i arribarem al col·lapse”
Sí, crec que s’està consumint més música que mai, ja que es tracta del producte de consum més popular al món industrialitzat. Si vas a treballar veus en el transport públic a moltíssima gent amb els auriculars en les seves orelles… Sens dubte s’està consumint més música que abans i no nego que en gran part es deu a la tecnologia. Però si les persones no paguen per ella, no hi haurà nova música, llavors la gent s’afartés de la música antiga i arribarem al col·lapse. A qui afavorirà això?

A Espanya, l’assistència a concerts ha pujat en els últims anys…

“No vas a trobar molts concerts de gent procedent del carrer o que està en Internet”
Un dels grans mites és que l’audiència dels concerts va a rescatar a la indústria musical. Quan la gent va als concerts, va a veure artistes que han estat promocionats per les seves discogràfiques, amb carreres desenvolupades per les seves discogràfiques, les quals han fet una inversió enorme. No vas a trobar molts concerts de gent procedent del carrer o que està en Internet, o de persones que no han estat promocionades i sobre les quals no s’ha fet cap inversió. Així que és un mite que la indústria dels concerts vagi a salvar a la indústria musical. No produeix nova música.

El DRM té futur?

“Un dels grans mites d’Internet és que l’audiència dels concerts va a rescatar a la indústria musical”
El DRM [acrónimo de “Digital Rights Management”, sistemas anticopia] està sent malinterpretado. És un sistema necessari per poder donar nous serveis, ja que sense DRM no pot haver-hi serveis de subscripció; no es pot pagar a la comunitat creativa: artistes, escriptors de lletres, productors, arranjadors… Així que el DRM és necessari encara que sigui malentès. En alguns productes es retira el DRM per fer-los més atractius, però si el consumidor va a seguir demanant més varietat de serveis, llavors el DRM segueix tenint sentit.

La discogràfica Atlantic Records ha anunciat que ja guanya més amb el seu negoci digital de venda de música que amb els CD. El futur de la indústria està en les vendes realitzades als canals digitals?

És cert que Atlantic Records va anunciar que més del 50% dels seus ingressos ara venen de fonts digitals. És bo i és dolent. El bé és que el mercat digital està viu i creixent bé, però encara ha de tractar amb la disponibilitat de música gratis; el dolent és que el percentatge és un 51%, perquè els ingressos físics han caigut.

Què futur li veu a la indústria musical espanyola?

El que més em preocupa d’Espanya és que el mercat digital no és prou vibrant en la indústria musical, així que quan el mercat es mogui cap al digital, no va a haver-hi ingressos i com resultat no s’invertirà en el negoci. Aquest és el risc. Estic molt preocupat pel mercat musical espanyol.

“El que més em preocupa d’Espanya és que el mercat digital no és prou vibrant en la indústria musical”
Jo he estat responsable de discogràfiques espanyoles en el passat i he vist la inversió necessària, i no pot haver-hi inversió si no hi ha ingressos. I els ingressos estan caient increïblement al mercat musical espanyol. En aquests moments si ets espanyol i t’interessa la cultura espanyola, hauries d’estar preocupat pel futur de la música, perquè només va a haver-hi música d’altres països, no espanyola. I això és una pena. Aquest és un país que ha desenvolupat artistes globals per a altres mercats al món, ha produït música per a Amèrica Llatina, però això només pot existir amb inversió. Sincerament, no entenc per què els espanyols, tant els consumidors, com els mitjans i el Govern, volen deixar caure del rol influent que té la música espanyola.