Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Entrevista

Jorge Hortolà, president de Telecomunicacions Solidàries (TeSo)

Els usuaris tenen poca cura a l'hora d'esborrar les seves dades en els ordinadors que ens donen
Per Jordi Sabaté 11 de maig de 2006
Img jorge
Imagen: ICMAN-CSIC

Jorge Hortolà Otero (València, 1983) és llicenciat en informàtica, investigador a la Universitat de Politècnica de València i professor d’informàtica bàsica en l’Associació Secretariat Gitano de la seva ciutat. Des de febrer d’aquest any és també president de l’ONG Telecomunicacions Solidàries (TeSo), encara que porta treballant en l’organització com a voluntari des de finals del 2002. TeSo es dedica principalment a recollir i reparar equips informàtics per donar-los més tard a diferents associacions. També imparteix cursos d’informàtica a col·lectius desfavorits, en zones on l’accés a les noves tecnologies és difícil i en països de l’est d’Europa i del tercer món. TeSo mana equips reparats a l’estranger i després envia a diversos voluntaris en persona per acabar l’obra en el lloc de destinació.

Les societats amb més tecnologies poden desenvolupar les mateixes d’una forma més accelerada, mentre que les societats més rudimentàries es queden estancades Com definiria TeSo?

TeSo és una associació que va néixer de forma modesta amb la finalitat de canviar el món. Existeixen al món diverses associacions que s’encarreguen d’eliminar la fam, erradicar malalties, donar educació, però no existeix (no existia, doncs ja no som els únics al país) cap associació que s’encarregués d’eliminar la bretxa tecnològica. Per bretxa tecnològica s’entén al procés en què les societats amb més tecnologies poden desenvolupar les mateixes d’una forma més accelerada, mentre que les societats més rudimentàries queden estancades o el seu creixement tecnològic és menor, per tant les diferències socials, econòmiques, etcètera, s’accentuen amb el pas del temps. Per tant TeSo és una associació que principalment s’encarrega de fer arribar les noves tecnologies a aquelles persones que no tenen recursos econòmics o mitjans per accedir a les mateixes. Igual que potencia l’enteniment de les mateixes.

Quanta gent compon l’organització? Quin és el perfil dels integrants de TeSo?

Aproximadament serem unes 50 persones, principalment estudiants o treballadors de diverses branques que tenen relació amb les noves tecnologies com les telecomunicacions o la informàtica. No obstant això, aquesta generalitat no es compleix sempre, doncs tenim persones pertanyents a altres especialitats (com el dret o les belles arts) que simplement tenen un especial interès en aquest àmbit i ens recolzen. Les edats dels voluntaris oscil·len enormement, sent estudiants universitaris, pares de família o jubilats que aprofiten el seu temps lliure per fer alguna cosa útil. No tots els voluntaris s’encarreguen del reciclatge d’ordinadors, sinó que cadascun col·labora en allò en el que està més a gust o pot resultar més útil. Hi ha voluntaris encarregats de l’embalatge dels equips, uns altres que porten la burocràcia, uns altres que presten els seus vehicles si cal recollir algun equip, que ens serveixen d’enllaç amb altres associacions, etcètera. És a dir, cadascun col·labora en el que pugues.

Quines accions fa TeSo? En quines adreces es mou l’organització?

Principalment, TeSo es dedica a dues coses: donar material i impartir coneixements. Al llarg d’aquests anys ens hem dedicat a repartir aproximadament uns 1000 equips i a impartir diversos cursos de sensibilització en l’entorn universitari, així com a fer classes a grups minoritaris desfavorits, com a immigrants. Igual que la realització d’un manual gratuït que ensenya a reciclar ordinadors.

Qui poden donar el seu maquinari?

Qualsevol persona o entitat pot donar allò del que es vulgui desprendre, tenint en compte que tenim la nostra seu a València i que normalment no ens desplacem per recollir aquest material.

Quin tipus de maquinari reciclen?

Qualsevol Maquinari que es pugui utilitzar en la generació d’un aula d’informàtica: ordinadors, impressores, cables de xarxa, ‘switches’, ‘routers’, ‘mòdems’…

L’equip donat pot prendre dos camins: ser desmuntat i servir com a peces de recanvi o ser ampliat i completatQuins requisits han de tenir els aparells donats?

En aquest moment estem recollint aparells amb processadors iguals o superiors a Pentium II, que són aquells que tenen utilitat al món actual. Els requisits són que han de ser funcionals (o bé l’equip, o ben alguns dels seus components) a causa de la impossibilitat de reparar els circuits integrats.

És car reciclar maquinari?

TeSo funciona amb molt pocs mitjans, un dels motius pels quals no tenim amb prou feines mitjans per anar a recollir equips amb un vehicle propi. Una vegada el donant ens porta l’equip al nostre taller podem o bé preparar-ho per a una propera donació, o podem desmuntar-ho i usar les seves peces útils per a altres equips que vagin arribant. D’aquesta forma, sempre que podem treballem amb material reciclat. Així el reciclatge és pràcticament gratuït. Per tant aconseguim, en la mesura del possible, que TeSo solament tingui com a despeses el manteniment de nostra ADSL, el telèfon i altres despeses bàsiques.

Als països desenvolupats mai es recicla suficientQuins passos segueix el reciclatge d’un PC, per exemple?

Quan un equip arriba al taller, el primer que es fa és comprovar l’estat del mateix. Els components que li falten, la qualitat del mateix, l’antiguitat… D’aquesta forma, l’equip pot prendre dos camins: ser desmuntat i servir com a peces de recanvi o, mitjançant l’ús de peces d’altres equips, ampliar-ho i completar-ho. Una vegada tenim l’equip muntat, ve el pas de la instal·lació del Sistema Operatiu. Quan l’equip ja funciona instal·lem totes les aplicacions adequades, depenent de la destinació al que vagi dirigit.

Tenen dades de la quantitat d’escombraries informàtiques que es genera a Espanya?

Solem penjar en el local totes les notícies de periòdic relacionades amb el tema. Des d’ecoparques fins a abocadors clandestins. No obstant això, en aquest moment seria incapaç de donar dades concretes.

La labor de TeSo és minúscula comparada amb l’enorme problema de reciclatge que existeixEs recicla suficient, o el ciutadà hauria de ser més conscient del problema que genera les escombraries electròniques?

Als països desenvolupats mai es recicla suficient. Gastem moltíssim més del que podem reciclar avui dia. En el cas concret de les noves tecnologies, un ordinador mitjà té una vida de 4 o 5 anys abans de quedar “obsolet”. Tenint en compte la quantitat d’ordinadors que existeixen a Espanya, es pot observar que la labor de TeSo és minúscula comparada amb el problema que existeix. Les iniciatives públiques tampoc solucionen aquest problema. Això desemboca en un desaprofitament de recursos i en un greuge al medi ambient.

Col·laboren les institucions públiques a fomentar el reciclatge?

En el nostre àmbit desgraciadament no. L’administració pública mai ha apreciat la nostra labor. Ni ens ajuden econòmicament, ni ens ajuden en altres assumptes, com en temes de locals, contenidors propis, publicitat… TeSo ha hagut de solucionar aquests problemes per compte propi.

A on va a parar tot el material que vostès reciclen? Al tercer món, a ciutadans desfavorits, a institucions socials?

Principalment a associacions locals, és a dir, associacions de l’àrea metropolitana de València. Aquestes associacions han de complir alguns requisits, com el no poder permetre’s la compra del material i que tinguin alguna utilitat per a la societat. Espontàniament cada any realitzem enviaments a altres països a través d’altres ONGs o associacions. D’aquesta forma hem portat equips a Cuba, Ucraïna, Burkina Faso, el Marroc, Algèria… Mai donem a particulars. Ni encara que aquests no l’hi puguin permetre.

L’administració pública mai ha apreciat la nostra labor; ni ens ajuden econòmicament, ni ens ajuden en altres assumptesExisteix algun tipus de problema de llicències amb el programari propietari que contenen els aparells? Instal·len programari lliure com a part del procés de reciclatge o tenen algun tipus d’acord amb companyies de programari propietari?

TeSo simpatitza amb el moviment de Programari Lliure, per tant ho instal·lem en la mesura del possible en els nostres equips. L’única excepció és el Sistema Operatiu: Windows. Això és a causa que la destinació d’aquests equips sol ser gent sense cap coneixement d’informàtica, per la qual cosa vol usar el que veu en el seu entorn. La instal·lació d’aquest programari propietari ho solucionem de dues maneres: Amb una llicència especial que ens va donar el departament de publicitat de Microsoft, i amb les llicències que els donants regalen amb els seus equips. Per descomptat, a aquells destinataris que s’atreveixen amb altres sistemes operatius, com Linux, els hi proporcionem encantats. Encara que això, per desgràcia, no és molt comuna. La resta de programari instal·lat és lliure. Per exemple OpenOffice, que instal·lem en comptes de la suite d’ofimàtica tradicional. O descompresores, ja que existeix una gran varietat gratuïta per Internet.

Diferents estudis asseguren que pot ocórrer que quedin algunes dades sensibles allotjades en els ordinadors que es lliuren per al reciclatge. Com se soluciona aquest problema? Han tingut vostès algun cas d’aquest tipus?

La veritat és que l’usuari normalment perd cura a l’hora de donar els equips a TeSo. Molts arriben amb les dades sense esborrar, tal quin els va deixar el seu propietari l’última vegada que va encendre l’aparell. Nosaltres utilitzem una eina gratuïta que es denomina Autoclau que serveix per esborrar a consciència els discos durs. D’aquesta forma ens assegurem que les dades dels donants no puguin extreure’s de nou dels discos.

Els fabricants mai s’han posat en contacte amb nosaltres, ni tan sols per agrair-nos nostra labor, una labor que els correspon en part Brussel·les va aprovar la Directiva sobre Residus d’Equipament Elèctric i Electrònic, que imposa que els fabricants carregaran amb el cost del reciclatge. S’està complint aquesta directiva? Els afecta a vostès? Reben algun tipus d’ajuda econòmica per part dels fabricants per dur a terme la seva labor?

A grans trets, podem dir que la RAEE obliga a la recollida i tractament de residus sense costos per als usuaris. Pel que sabem, la destinació actual de qualsevol ordinador és l’abocador. A Espanya van sorgir els ecoparques des de fa ja diversos anys, però encara no poden encarregar-se de totes les escombraries que es produeix a dia d’avui. Tampoc existeixen ecoparques en tots els municipis. Els usuaris són els encarregats en gran part de portar les escombraries fins a l’ecoparque o fins a altres destinacions, com som nosaltres. Respecte a les ajudes econòmiques per part dels fabricants, mai s’ha posat en contacte amb nosaltres algun, ni per agrair-nos nostra labor, ni molt menys per ajudar-nos o subvencionar-nos. Tenint en compte que estem realitzant gratuïtament una labor que els correspon en part, podríem dir que és una miqueta injust.