Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies > Internet i telecomunicacions

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

José Antonio Gelado, periodista i pare del “podcasting” en castellà

Fa anys que hi ha més podcasts que emissores de radi al món

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 18deDesembrede2008

Imatge: CONSUMER EROSKI

Mentre el text i el vídeo s’estenen per la Xarxa a la velocitat de la llum, els arxius d’àudio queden com la gran assignatura pendent. Per què escoltem tan pocs documents en àudio i en canvi llegim i mirem tants vídeos on line? Ningú ha sabut respondre molt bé a aquesta pregunta, però amb l’arribada del “podcasting”, l’equivalent sonor dels blogs, pot ser la resposta. Un podcast és un lloc web que alberga un arxiu sonor similar a un programa de radi i que es pot descarregar per escoltar tant en un ordinador com en telèfons mòbils o reproductors de MP3. Van aparèixer en l’estiu de 2004 i a poc a poc s’han anat fent populars entre els internautes fins a convertir-se en un format habitual en els llocs web de les principals cadenes de ràdio. El periodista José Antonio Gelado, un dels prioneros mundials del gènere, va introduir el “podcasting” en el nostre idioma a l’octubre de 2004, amb llocs que ara ja són llegendaris, com Gisando.org o Comunicando.org. Gelado ha estat analista de videojocs en la cadena SER, redactor cap de la revesteixi web tecnològica Referenta i és col·laborador habitual de CONSUMER EROSKI.

Com es va assabentar vostè que hi havia alguna cosa anomenat “podcasting”?

Estava buscant una forma de distribuir àudio i en l’estiu de 2004, en alguns blogs d’Estats Units, parlaven de sindicar arxius d’àudio al costat dels RSS dels blogs. Investigant una mica més vaig aprendre què era això del “podcasting” i qui l’estava usant. No hi hauria més de 100 persones a tot el món, ja que no teníem ni programes per generar-ho ni els oïdors per rebre-ho. Al principi era una labor artesanal que donava errors molt sovint, però ja es veia el potencial que podia tenir.

Quins van ser els primers podcasts que va escoltar?

“Estem al moment en què sorgeixen més podcasts cada dia i els estudis d’audiències indiquen que segueix creixent el nombre d’usuaris”El primer va ser el d’Adam Curri, per les referències que vaig trobar, després el de Dave Winer i a poc a poc vaig ser descobrint més, com el d’IT Conversations i uns altres, però tots en anglès en aquell moment. Tal vegada això va ser el que més em va animar a intentar fer-ho en espanyol, però des de la perspectiva que ja tenia dels meus anys de professional de la ràdio. Així va ser com va començar el meu blog Comunicant uns mesos després.

Com està el sector del “podcasting” a Espanya i quin ha estat la seva evolució des dels inicis?

Es podria dir que la situació actual és la més favorable de tots aquests anys. Estem en un moment en què sorgeixen més podcasts cada dia i els estudis d’audiències indiquen que segueix creixent el nombre d’usuaris als diferents països. A més, des de mitjan 2008 hi ha una gran entrada en escena de nous blogueros que es llancen a fer un podcast. També es nota un major interès pel “podcasting” des dels mitjans de comunicació, i estan apareixent projectes molt interessants centrats en àudio i “podcasting” com iVoox, que auguren una bona època per al sector.

“Des de mitjan 2008 hi ha una gran entrada en escena de nous blogueros que es llancen a fer un podcast”

L’evolució ha estat sempre ascendent i amb moments importants, com va ser el dia en què Apple va incorporar la possibilitat de gestionar podcast al programa iTunes, o l’aparició d’articles sobre el tema en els mitjans generalistes. També va ser molt important el dia de l’adopció del “podcasting” per part d’emissores de radi, que han donat molta visibilitat al fenomen. Al novembre de 2006 hi havia uns 500 podcasts en espanyol i actualment estem per sobre dels 1.000

En quins països està triomfant?

Podríem dir que en gairebé tots en els quals hi ha una suficient penetració d’Internet, però sobretot en països anglófonos. En espanyol, que és la part que conec una mica millor, triomfa a Estats Units, Mèxic i Espanya. En altres països ho fa en diferent mesura, si s’ha de jutjar pels estudis i enquestes publicades. No obstant això, encara cal analitzar millor les audiències a Espanya per conèixer la realitat, que probablement sigui superior al 20 o 30% dels usuaris connectats.

Per què aquesta eina no ha tingut de moment tant predicamento com el blog i el vídeo?

Crec que és una qüestió d’educació i difusió dels mitjans. El blog ha estat el protagonista i gràcies a ell també s’han donat a conèixer l’àudio i el vídeo. El problema és que fins i tot alguns podcasts no s’atreveixen a denominar-se com a tals i recorren al terme blog o a altres termes per donar-se a conèixer. I jo crec que un podcast no és un blog. En quan al vídeo, crec que s’ha abraçat de forma gairebé irracional, i a qualsevol lloc amb dos o tres vídeos -encara que siguin de baixa qualitat i pobres en contingut- se li atorga la denominació “.TV” [haciendo referencia a un hipotético movimiento de televisión en Internet], mentre que amb l’àudio tal vegada se sigui més exigent. Crec que el “podcasting” porta una línia aparentment més lenta però més sòlida, i encara no ha arribat a una major difusió. Encara té molt que créixer tant en producció com en audiència.

Què és més difícil de fer bé, un podcast o un vídeo?

El vídeo requereix manejar dos nivells, el visual i el de l’àudio, mentre que el podcast solament requereix àudio. Per tant en teoria el vídeo és més difícil. Crec que el podcast és bastant senzill, però hi ha un fre com és la pròpia veu del “podcaster”, ja que pels quals es posen per primera vegada davant d’un micro requereix acostumés a la pròpia veu gravada. Un altre fet que pot dificultar l’enregistrament d’un podcast és la preparació anterior i el procés posterior a l’enregistrament, que exigeixen més temps que un blog, per exemple.

Què li falta al “podcasting” per trencar? És un problema de qualitat de continguts, de falta d’immediatesa…?

Crec que és un problema de difusió i d’acceptació del terme més que de qualitat i immediatesa. No cal oblidar que des de fa diversos anys hi ha més podcasts que emissores de radi al món i que l’audiència ja suposa entre un 20% i un 30% dels usuaris d’Internet segons els estudis en diferents països.

S’ha plantejat reprendre el seu llegendari podcast de receptes Guisando.org? Si ho reprengués, li ficaria imatges?

“L’audiència ja suposa entre un 20% i un 30% dels usuaris d’Internet, segons els estudis en diferents països”

M’agradaria rellançar el podcast de Guisando.org [posiblemente el primer podcast del mundo versado en recetas de cocina que dejó de funcionar como tal hace unos años pero sigue en versión de texto] perquè era alguna cosa que no tenia res a veure amb tecnologia i el meu paper era secundari en ell, ja que era com un convidat.

Només ho trauríem si trobéssim una veu que encaixés amb el podcast i la filosofia que tenia d’explicar les receptes de forma senzilla. Les imatges les tenim a la web, és a dir es pot llegir, es pot veure i escoltar la recepta, i si t’animes a fer-la pots trobar en Guisando.org totes les fotos dels plats. Però si et refereixes a explorar altres formes d’explicar receptes, ja estem admetent des de fa molts mesos les receptes en vídeo que els lectors ens envien.

Afavoreix al “podcasting” la transició que estem fent des dels ordinadors de sobretaula als dispositius mòbils?

Crec que sí, perquè precisament és una de les bases del “podcasting” enfront d’altres mitjans; el permetre el seu consum fos de l’ordinador i en qualsevol tipus de dispositiu. Un bon exemple és l’iPhone, que amb la seva recent actualització ja permet la descàrrega de podcasts sense passar per un ordinador.

Com s’escolten més els podcast, en streaming o descarregats a l’escriptori?

“El normal és que el “podcasting” es converteixi en una forma més d’accedir a continguts en qualsevol lloc, amb els avantatges de la ràdio tradicional”Les dades indiquen que en termes generals, l’escolta en l’ordinador és la més utilitzada, seguida de la descàrrega també en l’ordinador. Si es barata l’accés i es facilita la descàrrega i gestió des d’aquest tipus de dispositius, el normal és que el “podcasting” es converteixi en una forma més d’accedir a continguts en qualsevol lloc, amb els avantatges que tenia la ràdio tradicional de permetre fer altres coses mentre s’escoltava.

Com es pot solucionar en els podcast el tema de les llicències d’ús, per exemple en posar una música de fons? Té notícia de denúncies o acusacions per ús indegut de músiques?

De moment no tenim en la comunitat de “podcasters” cap denúncia o queixa per aquest tema a Espanya. En part també pot ser a causa que molts “podcasters” usem música que permet expressament la seva reproducció en podcasts i que s’acullen a llicències com Creative Commons o Coloriuris.

Creu que s’està apostant poc per la veu en Internet?

Si, sens dubte. És una de les assignatures pendents de la ràdio i dels creadors d’àudio, que encara no s’han pres Internet tan de debò com es requereix. Afortunadament, cada vegada s’estan fent més coses. Hi ha iniciatives molt interessants com iVoox, que fan que sigui més fàcil consumir àudio de la mateixa forma que es consumeix vídeo on line. També és major la cultura de l’àudio on line que facilita l’aparició de més podcasts, xarxes de podcasts i empreses relacionades amb l’àudio.

Què li semblen models de radi com LAST.FM? Diria que és més una ràdio o bé un fil musical?

Crec que és la millor xarxa social de música del moment, una de les meves preferides, i és molt més que una emissora o un fil musical. És una eina de compartir, descobrir i escoltar música, i el punt de trobada dels afeccionats a tots els estils i artistes. A més, la seva capacitat d’integració en reproductors de música i dispositius mòbils permet als usuaris portar-se la música a qualsevol lloc.

Què li sembla el model de ràdio social que proposa Blip.fm?

M’agrada i és un dels descobriments de 2008. És una forma senzilla de convidar als seguidors d’una persona a escoltar una cançó. La pega que li posaria ara mateix és que encara disposa d’una base de temes una mica limitada i té molt que créixer encara. És un model interessant al que cal seguir la pista.


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions