Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies > Internet i telecomunicacions

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

José Cervera, periodista fundador de Baquia i autor de ‘El robatori del mil·lenni’

Internet la van inventar una colla d'hippies

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 21 de Desembre de 2006

Diu la gent que li coneix que el cervell de José Cervera va com a mínim cinc anys per davant de la resta del cos, i per tant de la realitat actual. La veritat és que Cervera maneja sempre una ingent quantitat d’informació amb la facilitat de qui remou la xavalla en la butxaca dels pantalons. Amb aquesta informació va predir fa deu anys el que està succeint avui dia, i les seves previsions s’han complert fil per randa. Fa menys, set anys, es va decidir a fundar una revista online que seria referència de modernitat i independència entre 1999 i 2002: Baquia. Posteriorment va ser pioner a Espanya en l’aplicació de les llicències Creative Commons. Ara Cervera, que abans que periodista va ser paleontòleg en l’equip d’Atapuerca, torna de nou la cara cap al passat per excavar en els orígens de la Xarxa i treure les seves particulars deduccions, que plasma en un interessantíssim assaig de propera edició, ‘El robatori del mil·lenni’.

Quins són els orígens d’Internet?

“Internet és fruit de la fusió de tres elements bàsics: els ordinadors personals, la xarxa que els posa en contacte entre si i l’hipertext com a factor de coneixement”Internet és fruit de la fusió de tres elements bàsics, que són els ordinadors personals, la xarxa que els posa en contacte entre si i l’hipertext com a factor de coneixement. Aquests tres elements s’han anat trenant des del seu naixement en desenvolupaments independents que es tocaven de tant en tant, però no va ser fins a principis dels anys setanta quan van convergir en un lloc molt concret: els campus universitaris de la california hippy. És en els ambients contraculturales de Sant Francisco i Los Angeles on es concentren els investigadors que estaven llavors dissenyant els primers ordinadors personals, a partir de l’acomodació de les grans màquines d’IBM, i els primers protocols per connectar ordinadors i compartir informació Allí coniciden amb els líders del moviment dels drets civils i de l’esquerra estudiantil americana, però també amb personatges procedents de l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) com Bill Gates (creador de Microsoft), Richard Stallman (pare del moviment del programari lliure) o Steve Wozniak (que amb el temps dissenyaria el primer Macintosh). Diguem que aquest va ser el brou de cultiu de les noves tecnologies de la informació, el lloc on van adquirir una filosofia pròpia.

Quin és la importància relativa en la revolució tecnològica de cadascun aquests tres elements que vostè assenyala?

Jo diria que a parts iguals, perquè no es pot entendre Internet si falta l’hipertext, que al cap i a la fi és la forma per la qual naveguem, és l’anar d’enllaç en enllaç buscant alguna cosa que no sabem concretament què és però que fa que ens anem informant. D’altra banda, és incontestable que sense la revolució dels ordinadors personals Internet mai hagués arribat a ser un fenomen social i popular. Finalment, sobra dir que els protocols que permeten comunicar-se a dos o més ordinadors personals li estan donant la volta a la manera que tenim de relacionar-nos, tal com l’havíem conegut fins ara. Però sense ordinadors i sense l’hipertext, de poc ens haguessin servit els protocols.

Sembla una mica estranyo incloure la hipertextualidad entre els factors propiciadores del fenomen Internet…

“El desenvolupament lògic hauria estat que Internet s’hagués gestat des del món empresarial”Doncs en realitat és el més antic dels tres, i té precedents fins i tot en la Bíblia, com són la cita creuada o l’anotació a peu de pàgina. Es tracta de maneres precursores de fer referència a un altre text diferent del que s’està llegint, i en realitat la hipertextualidad és molt més propera a la manera de pensar humà que la lectura lineal. Pensem associant idees, no deduint una d’una altra. Fins i tot Ramón Llull va voler inventar al segle XIII una màquina que servia per unir pàgines que contenien idees associables; des de sempre l’ésser humà ha buscat una manera de reflectir els seus pensaments que anés més versàtil que el lineal, i jo diria que la hipertextualidad és el que més s’apropa a la manera de pensar humà.

Es pot concloure que Internet és la conseqüència lògica del desenvolupament de les noves tecnologies durant el segle XX?

No, en absolut. Fins i tot al contrari, el desenvolupament lògic hauria estat que Internet s’hagués gestat des del món empresarial i hagués estat pensada com un servei de valor afegit al telèfon: es podria oferir des de videoconferències a videovigilancia dels nens, de la llar, correu electrònic, etc… Tot amb elevada qualitat, sense correu brossa, sense virus, però completament controlat per AT&T i altres grans operadores de telefonia. Est és el model de les ‘superautopistas de la informació’; veritables jardins exclusius i closos, alguna cosa elitista i gens popular. Hauria estat un model que no hauria permès la publicació lliure tal com la concebem ara, i que jo crec que és el gran valor afegit d’Internet. A aquest model van respondre les primeres experiències de xarxes, com Compuserve, America Online o el Minitel de France Telecom, que encara segueix existint com a servei independent.

Què va ocórrer llavors perquè Internet no seguís aquest model empresarial i acabés sent alguna cosa popular?

“Els fundadors d’empreses com Microsoft i Apple eren activistes hippies la decisió dels quals més important va ser fundar les seves pròpies empreses”Va tenir molt a veure en això la procedència dels primers enginyers que van treballar en el desenvolupament de xarxes per intercanviar informació, ja que l’interès per les mateixes neix després de la segona guerra mundial en l’àmbit militar. Al capdavant d’ells estava Douglas Engelbart, del MIT, potser el primer a pensar tant en els ordinadors personals com en el desenvolupament de xarxes de computadors. A partir d’ell i del seu equip de treball, comença a haver-hi un interès en la recerca militar per les xarxes de computadors, i com a conseqüència tot el desenvolupament que es produeix, o bona part d’ell, es fa amb pressupost del Pentágono, per la qual cosa la seva propietat passa a ser pública per llei una vegada que transcendeix l’àmbit del secret militar. Això és molt important per comprendre que Internet no caigués exclusivament del costat empresarial. D’altra banda, estan els moviments contraculturales dels anys seixanta i setanta, que alimentaven ideològicament les universitats occidentals. És allí on es formaven els primers investigadors interessats en la informàtica i la computació, i és allí, a Califòrnia sobretot, on es va produir la confusió d’idees que va generar Internet.

En què va consistir aquesta confusió?

Bàsicament va consistir que aquells estudiants que se suposava que havien de formar-se per entrar a treballar en IBM i altres grans empreses, alhora que desenvolupaven programes com el sistema operatiu Unix, o aparells com els primers computadors, els primers teclats, els primers ratolins, etc… Aquests estudiants es xopaven d’ideologia contracultural mentre construïen el futur tecnològic. Bill Gates, Paul Allen (fundadors de Microsoft) o els Steves (Jobs i Wozniak, fundadors d’Apple) acudien a les festes hippies, als concerts de Grateful Dead, estaven a l’entorn de Steward Brand, manager de grups de rock àcid i creador de la bíblia hippy, la revista The Hole Earth Cataloge. Eren activistes hippies la decisió dels quals més important va ser no entrar a treballar en les multinacionals, com feien la majoria dels seus companys de promoció, sinó fundar les seves pròpies empreses i aplicar part de la seva filosofia. Per descomptat en aquest entorn també estaven persones com Richard Stallman i unes altres que amb el temps van donar forma al moviment del programari lliure. En definitiva es pot dir que la revolució de les noves tecnologies és cosa d’una colla d’hippies.

És cert que es pot veure a Bill Gates com un empresari atípic i a Microsoft o Apple com a empreses destrossadores, però d’aquí a pensar que la seva filosofia és contracultural…

“Internet està canviant les relacions de poder, ja que la informació, sobretot, ja no està en mans d’uns pocs sinó de tots”Ja dic que en alguns casos la decisió més important va ser crear les seves pròpies empreses, però en uns altres va ser fundar el moviment del programari lliure; a la seva manera cadascun ha contribuït al fet que Internet sigui el que és, perquè no cal negar que tant Microsoft en programari com Apple en maquinari fan alguna cosa revolucionari: creen l’ordinador per a les persones, els individus, és a dir que li donen el poder de manejar la informació al ciutadà en comptes de deixar-ho com a subjecte passiu, que és el que passa amb la televisió o la ràdio. Això és fonamental, perquè li dona motiu/dóna motiu al ciutadà a participar d’Internet, a entrar en un joc on la principal premissa és que la informació vol ser lliure (enfront de la informació controlada de les grans empreses), una premissa hippy per antonomàsia. La xarxa per la qual es connectaven aquests ordinadors personals primigenis també va ser creada per subversius, per estudiants hippies companys de Gates, Jobs i companyia. Internet va ser llançada des de les universitats amb un fort component ideològic i llibertari, i jo crec que no és del tot casualitat que avui sigui el que és.

I en què consisteix el ‘robatori del mil·lenni’ que dona títol al seu proper llibre?

Precisament en això: a crear un artefacte que fos capaç de donar-li la volta una situació on una elit té el control sobre com s’informa la massa, què consumeix la massa, què escriu, diu o fa la massa, per passar a una realitat en la qual la massa es fa sobirana, en el qual cada individu val el mateix de partida i on cada ciutadà pot escriure, llegir o fer el que li plagui sense que això afecti necessàriament als altres individus. I si no tant, almenys sí un espai on tant la llibertat com les possibilitats de repercussió de cada actitud personal siguin infinitament majors del que fins ara han estat. Internet està canviant les relacions de poder, ja que la informació, sobretot, ja no està en mans d’uns pocs, sinó de tots: aquest és el robatori del mil·lenni. I quan parlo d’informació em refereixo tant a notícies com a música, vídeos, pel·lícules, programari, etcètera, i també a influència i a poder de decisió.

I a on porta això?

“Pot ser que hi hagi un període transitori en el qual la mort dels estats i les nacions generi màfies i tribalismos”Porta a una gran sèrie de canvis, encara que és difícil preveure les seves conseqüències concretes; jo no m’atreveixo a pronosticar gens, però em fa l’efecte al fet que va a portar canvis de molta profunditat. De moment el concepte d’espai físic, de dia i nit, d’horari laboral, etcètera, estan canviant o s’estan posant en qüestió. És a dir, que és un canvi que està afectant a la realitat física. A major nivell, i amb el temps, pot arribar a ser un canvi molt més profund, perquè suposa una alteració de les cultures i les economies; una alteració i una barreja. Internet posa en contacte immediat a gent amb diferents costums, diferents horaris, diferents religions, diferents dietes, etcètera, i això té les seves repercussions.

Tota revolució té el seu preu en sang. La impremta va portar les guerres de religió, la revolució francesa les guerres nacionals, la industrial els totalitarismes… Què portarà Internet?

Ja dic que no tinc ni idea de si serà una revolució cruenta o no, però penso que en el cas que toc massa de cop algun poder fonamental del règim econòmic actual, podrien succeir esdeveniments violents. Per exemple, pot haver-hi tensions en el cas de l’organització dels individus, perquè amb un desenvolupament ple d’Internet es necessitaria només un gran estat rector que doni les línies mestres (imaginem la Unió Europea), i després associacions veïnals d’individus per dur a terme canvis efectius en el seu entorn. Per tant, qui necessita als estats tal com són avui dia? Ningú vol intermediaris innecessaris, per la qual cosa desapareixen; o tal vegada es revelin contra la ciutadania i donin cops d’estat. O bé pot ser que hi hagi un període transitori en el qual l’absència d’estats i nacions generi grups de defensa de col·lectius que passin a ser màfies, o tribus… Se m’ocorre que Al-Qaeda respon a aquest perfil: individus units tan sols per una idea i per uns mètodes, però amb res més en comú; individus que formen una xarxa i la ideologia de la qual és molt poc concreta salvo per les seves línies mestres… Encara que qui sap: tal vegada sigui una revolució incruenta.


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions