Amb l’arribada de les noves tecnologies s’han trencat moltes barreres, algunes positives però unes altres, si més no, discutibles. Es pot escoltar més música que mai, veure vídeos i notícies abans que ningú o comprar en el més remot dels països amb un només clic de ratolí. Però també han cotitzat a la baixa valors com la privadesa i les dades personals. El correu brossa ens envaeix amb una facilitat pasmosa. De vegades, es coneixen detalls de l’usuari que aquest creia no haver revelat, se succeeixen les trucades de telèfon en les quals s’ofereixen els productes i serveis més barrocs i, si busquem el nostre nom en Google, apareixen fotografies que no haurien d’estar aquí. És per això que una bona part de les empreses implicades en el comerç electrònic han llançat la llista Robinson a la Xarxa. En ella, els usuaris poden dir que no volen rebre publicitat d’empreses amb les quals no tinguin relació i aquesta decisió ha de ser respectada. La principal promotora de la iniciativa és la Federació de Comerç Electrònic i Màrqueting Directe (FECEMD). CONSUMER EROSKI va entrevistar al seu director general, José Luis Zimmerman.
“En la llista Robinson els ciutadans es poden donar d’alta per deixar de rebre publicitat d’empreses amb les quals no tinguin o no hagin tingut algun tipus de relació”És un sistema que permet als ciutadans exercir el dret d’oposició reconegut en la legislació vigent, de manera que puguin disminuir la publicitat que reben a través dels diferents canals de comunicació pels quals és necessari el tractament de dades de caràcter personal. És a dir, és una llista en la qual els ciutadans es poden donar d’alta per deixar de rebre publicitat d’empreses amb les quals no tinguin o no hagin tingut algun tipus de relació. D’altra banda, les empreses estan obligades a consultar les llistes d’exclusió, segons la normativa vigent, i aquest sistema pretén facilitar el seu compliment.
Ha de registrar-se en Listarobinson.es i, a continuació, triar en quin canal o canals desitja donar-se d’alta: email, correu postal, sms/mms o telèfon.
Si, efectivament. L’Agència de Protecció de Dades podria aplicar el règim sancionador corresponent.
“En el correu brossa telefònic, certes eines autorreguladoras haurien de ser més respectades per evitar els abusos”No ho sé. Al canal del correu electrònic és un problema molt complicat d’atallar perquè és d’origen i abast global. En el que s’ha denominat correu brossa telefònic, existeixen certes eines autorreguladoras que haurien de ser més respectades per evitar els abusos, que també és cert, han estat especialment agressius a causa de la guerra competitiva de sectors com el dels operadors de telefonia.
En poques paraules, les noves tecnologies, i més concretament la Web com a plataforma (Web 2.0), han atorgat tot el poder al consumidor. Com ja s’ha comentat moltes vegades, les marques han d’escoltar i establir un diàleg permanent amb ell perquè, d’una altra manera, es quedaran fora de joc. Dominar un “metamedio” com a Internet és essencial per a les marques i mantenir-se aquí obliga a tenir una relació contínua i dinàmica amb els usuaris.
“Crec que va ser Tim O´Reilly qui va dir que la dada personal és el motor de tota aquesta indústria”Crec que va ser Tim O´Reilly qui va dir que la dada personal és el motor de tota aquesta indústria. Avui es pot tenir accés a informació sobre el consumidor de manera accessible i relativament barata. Les noves tecnologies han de permetre una comunicació més eficaç i transparent, més adequada i menys intrusiva. Això sí, respectant a tot moment drets fonamentals com el dret a la protecció de dades.
“Per bé o per malament, Google marca el pas”És difícil saber-ho, moltes marques han demostrat al llarg de la història que es converteixen en productes de masses perquè tenen un excel·lent producte i dominen els canals. En la mesura en què continuïn així i entenguin que la comunicació és bidireccional, destacaran per sobre d’unes altres. Però sí és veritat que ara moltes altres marques i empreses ho tenen més fàcil per accedir al consumidor final i això els dona una oportunitat única.
Per a mi és molt senzill: si no estàs en Google no existeixes. Google és la finestra i la base de dades de les intencions dels consumidors. Per bé o per malament, Google marca el pas.
No hi ha diferències; el primer és definir l’estratègia d’acord als teus objectius i no concebo avui dia una bona estratègia de comunicació de marca sense perseguir una òptima presència en cercadors.
Crec que és més important que es coneguin les possibilitats del canal i de les eines que la Web 2.0 posa a la disposició de les marques i tenir sempre un bon especialista de SEU en el teu equip. No es tracta tant de dominar les tècniques SEU, com de conèixer bé el canal.
La resposta és molt senzilla: van plegats. Un negoci on line ha d’estar ben posicionat en cercadors i, per a això, ha de ser rellevant per a la cerca. Si després d’invertir esforç i recursos per atreure al consumidor a una pàgina, no s’aconsegueix retenir-ho i portar-ho al final del procés de compra, el fracàs és total.
Una vegada que ha entrat a la pàgina, aquesta ha de resultar-li usable i molt intuïtiva. Tot el procés fins a la culminació de la compra ha de ser molt senzill, ja que és fàcil que l’usuari abandoni en pocs segons si troba alguna dificultat.
