Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies > Internet i telecomunicacions

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

José Pérez, director general d’ASIMELEC

El nostre desig és que no existís cànon ni per als particulars, però va a ser difícil

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 11deNovembrede2010

Imatge: CONSUMER EROSKI

El contenciósque un grup de comerciants ha mantingut durant els últims cincanys contra les entitats espanyoles de gestió de dretsintel·lectuals arran de l’anomenat “cànondigital“, ha desembocat en una sentència del Tribunal deJustícia de la Unió Europea que opera en un doble sentit. D’una banda,dona la raó als querellants i opina que el cànon és unaacció injusta i indiscriminada per a les persones jurídiques, comsón les empreses o entitats que fan un ús no personal delssuports d’emmagatzematge i còpia digital. Per un altre, avalala seva aplicació a particulars com a mètode compensatori per les pèrdues que sofreixen els autors per la coneguda com a “còpiaprivada”. Des d’ASIMELEC (Associació Multisectorial d’empresesTecnològiques de la Informació, les Comunicacions i l’Electrònica),el seu director general assegura que encara que la sentència de l’alttribunal europeu forçarà a canviar la norma, serà difícil queels particulars puguin evitar el cànon. També defensa que és “unabarbaritat” elplantejament d’algunes entitats de gestió perquèel cànon s’estengui a les connexionis ADSL dels usuaris.

Què implica la recent sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea?

La recent sentència implica la declaració per part del tribunal europeu que el cànon digital o, dit d’una manera més tècnica, la “compensació equitativa per còpia privada” prevista en l’ordenament espanyol és indiscriminada. És també contrària, per tant, al Dret Europeu. La conseqüència immediata és que el Govern haurà de canviar la norma.

Què ocorrerà ara si els tribunals de Barcelona prenen com a referència aquesta sentència?

La veritat és que o es canvia la norma o els tribunals es veuran inundats de reclamacions que, evidentment, es podran recolzar en aquesta sentència.

Es podrà recuperar els diners pagats en concepte de cànon? Quins requisits serien necessaris per a això?

“La conseqüència immediata de la sentència del tribunal europeu és que el Govern haurà de canviar la norma”El pagament s’ha assentat en una norma que és contrària al Dret Europeu. Entenc, per tant, que cabria una acció de nul·litat. No obstant això, el procediment per recuperar en cada cas les quantitats dependrà de diversos factors i de com es va realitzar el pagament.

Tenen dades de la suma total que es podria haver recaptat de manera presumptament il·lícita durant tots aquests anys?

És molt difícil saber la suma recaptada que hauria quedat exempt, en imputar-se a persones jurídiques que, segons la sentència, han de quedar excloses. Sí resultaria fàcil calcular a partir d’ara, ja que la majoria de les empreses tenen segmentades les vendes per clients, per la qual cosa no és complicat comprovar què es factura a persones jurídiques.

La sentència del tribunal europeu respecta en principi el cànon per a particulars, el denominat “per còpia privada”. Tenen pensat demanar la retirada també d’aquesta part?

“És molt difícil saber la suma recaptada que hauria quedat exempt d’haver-se aplicat el cànon de conformitat amb la sentència”La sentència reconeix el principi de “compensació equitativa per còpia privada”. Aquest principi es reconeixia en la Directiva corresponent, per la qual cosa deixa als Estats membres la possibilitat d’implementar-ho en els seus ordenaments interns, com és el cas d’Espanya. Al mateix temps, la sentència, una vegada reconegut el principi, estableix una exempció a favor de les persones jurídiques. El nostre desig és que no existís cànon ni per als particulars. Alguna cosa que intuïm difícil, a la vista de la Directiva Europea i d’aquesta sentència, és la seva eliminació.

Impedeix d’alguna manera aquest gravamen l’augment de les vendes de dispositius tecnològics?

Per descomptat, l’augment del preu dels productes que imposa el cànon és un fre per a l’usuari.

Creu que l’auge de les reproduccions en streaming fa menys justificable el cànon?

No hi ha dubte que, en la mesura en què proliferen sistemes d’explotació de continguts, figures com el cànon perden sentit.

Tenen pensat plantejar vostès algun altre mecanisme compensatori?

“No hi ha dubte que, en la mesura en què proliferen sistemes d’explotació de continguts, figures com el cànon perden sentit”Pensem en fórmules que permetin combinar el legítim dret dels autors a veure remunerada la seva creació amb la justícia que suposa pagar quan es copia i no de manera indiscriminada. Confiem a poder presentar aquestes fórmules al debat que s’obrirà en la possible reforma de la norma.

Com se soluciona el problema del denominat “dany als autors”, provocat per la còpia privada que no remunera el seu treball?

Hi ha fórmules, alguna d’elles ja s’apliquen en altres països, com les tributàries, la meritació en origen, el càlcul del dany global, etc., que seria molt complicat detallar en unes breus línies. Prou indicar que hi ha i que són factibles.

Què opinen d’alternatives com la implantació d’un cànon per les connexionis ADSL, que han demanat algunes entitats de gestió?

Em sembla una autèntica barbaritat que la Llei, de manera expressa, directa i concreta, ha evitat.

Etiquetes:

asimelec cànon


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions