ASIMELEC, la principal associació de les empreses tecnològiques a Espanya, està molt preocupada pel frenazo en el desenvolupament del sector digital. Tal com explica Juan Manuel Zafra, president de la Comissió de Continguts Digitals d’aquest organisme i director adjunt del grup audiovisual Lavinia, la crisi ha caigut com una destralada sobre aquesta indústria i ha tallat d’arrel tot el flux d’inversions. Però el problema va més enllà, perquè l’aturada s’ha registrat en una etapa de desenvolupament fonamental, quan començaven a brollar els primers projectes del que hauria de ser el futur del sector. És per això que des d’ASIMELEC s’ha llançat una crida a l’Administració perquè lideri i recolzi la transformació digital de la indústria espanyola dels continguts, atrapada en el seu atàvic model de negoci, i evitar així el seu enfonsament.
Hi ha una crisi de model. Es consumeixen més productes d’oci i cultura que mai abans, però els ingressos no creixen al ritme que ho feien com a conseqüència de factors tecnològics, sociològics, regulatoris i d’una altra índole. S’han modificat els hàbits de consum perquè la ciutadania disposa de noves eines associades a la digitalització dels productes i les xarxes de banda ampla per accedir a ells. La “pirateria” és un problema significatiu a Espanya, la qual cosa ens obliga a incrementar les estratègies per combatre-la, però no només amb mesures coercitives, sinó també amb divulgació i formació. De totes maneres, és innegable que hem d’experimentar fórmules de comercialització dels continguts per adequar-nos a les noves demandes del mercat.
És una crisi estructural, una transformació que afecta a totes les baules de la cadena de valor de la indústria dels continguts. Hem d’obrir una reflexió profunda. Enmig d’aquest procés d’adequació al nou context digital, ens hem topat amb la pitjor crisi financera de la història, la qual cosa significa que les empreses del sector han vist com es restringeix el crèdit per afrontar els processos de renovació i modernització que s’havien iniciat.
“Vivim una transformació que afecta a totes les baules de la cadena de valor de la indústria dels continguts”Hi ha sectors industrials que han rebut l’impuls i les ajudes necessàries de l’Administració per afrontar la seva reconversió. Si creiem de debò que aquest és un sector estratègic en la societat de la informació i el coneixement, on el talent i la creativitat marquen la riquesa de les nacions, l’Administració ha de plantejar-se plans específics per dur a terme la necessària transformació de la indústria de continguts.
A la crisi econòmica general s’ha sumat una crisi del model d’explotació de la informació, del model de negoci dels mitjans de comunicació i la indústria dels continguts en general. En conseqüència, al no veure un panorama clar, ha caigut la inversió en publicitat per part de les empreses. Això ha passat en mitjans tradicionals, però també en els nous mitjans digitals, sobre els quals a poc a poc es dissipen dubtes, però que encara no són capaços d’atreure els volums publicitaris que acaparen els mitjans tradicionals, encara que siguin els que més creixen.
“Les empreses del sector han vist com es restringeix el crèdit per afrontar els processos de renovació i modernització”El lideratge i suport del Govern són determinants per afrontar les profundes reformes necessàries en el sector. No es tracta de reivindicar ajudes públiques en un context d’austeritat i ajust, sinó de racionalitzar la inversió, establir prioritats i objectius clars des de les institucions amb responsabilitats clarament identificades en el sector.
Seguirem com una economia tradicional, subjecta a un patró de creixement més propi del segle XX que del XXI, no sostenible i no ajustada a les demandes i necessitats de les generacions futures.
Depèn dels camps als quals ens referim. El Govern ha fet un esforç enorme per adequar les infraestructures, la part tècnica, a la televisió digital terrestre (TDT). Ara que les llars compten amb descodificadors, hauríem de plantejar-nos la segona fase d’aquest esforç, que ha d’orientar-se a dotar de continguts, serveis i aplicacions a aquestes xarxes, afavorir la pluralitat i la diversitat de l’oferta. Cal impulsar i afavorir als emprenedors perquè continuï el desenvolupament de plataformes de continguts interactius, cal fomentar la formació creativa i l’adequació dels professionals del sector a les noves demandes. Aquestes són algunes de les mesures que creiem que haurien de prendre’s i formar part d’aquest “pla nacional” d’impuls a la indústria dels continguts digitals a Espanya que hem proposat al Govern i als ministeris d’Indústria, Educació i Innovació.
Perquè estem al començament d’una revolució industrial que trastoca tots els ordres de les nostres vides i que requereix ajustos molt importants: renunciar a vells hàbits i posicions de poder.
Hem de trobar nous models d’explotació dels continguts, trencar amb els motlles establerts que no serveixin i desenvolupar la creativitat per formular noves propostes als consumidors. Però també és cert que la consolidació dels nous models resulta molt complicada quan no hi ha una cultura de pagament, com sembla que succeeix a Espanya.
ASIMELEC, que ha assumit el cànon per imperatiu legal, sempre ha considerat que la cultura i la creativitat han de remunerar-se, però el cànon no és el mitjà adequat, ja que és un sistema obsolet i indiscriminat que penalitza als usuaris que no utilitzen els equips o suports per copiar material protegit, i genera problemes per a les empreses i el mercat.
“ASIMELEC sempre ha considerat que la cultura i la creativitat han de remunerar-se, però el cànon no és el mitjà adequat”L’advocada general del Tribunal de Justícia Europeu, Verica Trstenjak, ha qualificat de “indiscriminat” el model del cànon digital que s’aplica a Espanya, ja que només hauria de gravar els equips, aparells i materials de reproducció digital que es vagin a destinar a la realització de còpies privades. És necessari desenvolupar nous models de negoci en la indústria i establir mesures per fomentar, protegir i remunerar el talent creatiu. Al meu entendre, el cànon enterboleix el debat perquè crea un estat d’opinió contrari a la cerca de propostes de consens, serenes i flexibles.
