Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies > Internet i telecomunicacions

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Kees Rovers, responsable del projecte ‘Ons Net’ de Nuenen, una ciutat amb accés cooperatiu a Internet mitjançant fibra fins a la llar.

En Nuenen les noces es retransmeten en vídeo d'alta qualitat per la xarxa de fibra

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 22deJunyde2006

Elpassat 17 de maig va tenir lloc, a Vilanova i la Geltrú, iorganitzat pel seu Ajuntament, la primera trobada de ‘Ciutats aEuropa amb projectes de Fibra fins a la llar’ (IPCities Event 2006),en la seva majoria xarxes públiques de nova generacióo projectes tan singulars com el de la ciutat Nuenen a Holanda.Nuenen és una població de 7.500 llars que s’encamina cap a la‘ ciutatintel·ligent‘, aquellaque compta amb una xarxa d’alta velocitat, basada en fibra òpticai simètrica, amb innovació i gestió de laciutat sobre protocol Internet. El projecte ho inicia i ho lideraKees Rovers, d’Ons Net, un ex-directiude banca que, impressionat per les xarxes ‘customerowned fiber’ (fibra gestionada pel client a EUA)decideix convertir-se en el pioner a implantar les ciutats de fibrafins a la llar gestionades pels ciutadans.

Nuenen és una ciutatpoc coneguda a Espanya. Ens pot ajudar a situar-la?

Nuenen es troba anomés set quilòmetres d’Eindhoven, la ciutat calmi dePhilips. Nuenen és coneguda al món sencer com la ciutat de VanGogh. És en Nuenen on Vincent té el seu període mésproductiu, en quantitat, com a pintor. D’aquesta època ens quedael seu cèlebre quadro “Camperols menjant patates”.

‘OnsNet’, la cooperariva d’accés a Internet que vostè lidera, voldir “la nostra xarxa”. És important aquestsentiment de pertinença?

Sí, és molt important.Els ciutadans estan farts de tants monopolis que adquireixenuns serveis públics que en realitat són nostres, com lestelecomunicacions, l’aigua, el transport, l’energia. Per aixòes diu ‘Ons Net’ la cooperativa de telecomunicacions deNuenen.

Quan parlem detelecomunicacions, en general, es parla de tecnologies detelecomunicacions i no de serveis o de persones. Coms’impliquen les persones en ‘Ons Net’?

“Caloblidar la tecnologia; a gairebé a ningú li interessa latecnologia com tal”Cal oblidar latecnologia. A gairebé ningú li interessa la tecnologia com atal. T’has fixat que a les dones, en general, no elsagrada la tecnologia? Quan els homes compren un cotxe, elprimer que fan és obrir el capó i revisar el motor; les donesmai. A elles els interessen les funcions útils, com elconfort del cotxe per exemple. Amb les telecomunicacions ha de passarel mateix, ens han d’interessar més les solucions i serveis,que les tecnologies que les fan possibles.

En el ‘IP CitiesEvent 2006’ vostè ha parlat dels set pilars que suporten elprojecte de la cooperativa de telecomunicacions de Nuenen. Quinssón?

“Ellleter que ven llet a la ciutat porta publicitat de ‘OnsNet'”Primer, el modelde negoci: en una cooperativa l’únic objectiu és el d’aconseguirun benefici material per als seus membres. I la tornada de lainversió, mentre que no hi ha requeriment de beneficipurament comercial, és de 20 anys, temps suficient pergarantir la tornada de la inversió basant-nos nomésen serveis bàsics sempre més barats que el queofereix un operador privat. Segundo, el sentiment general depertinença comcomentàvem. Quan tothom participa és mésfàcil que guanyem tots i que tinguem serveis nous i abaix cost. Tercer, oferir el ‘TriplePlay’ com a punt de partida o serveis bàsics.Comencem primer a oferir telefonia, que és el que tothomvol, després televisió i finalment Internet. Cambra,oferir serveis locals enels quals tots participen. Des del moment en què comptem ambla nostra xarxa és fàcil que tots s’impliquin en la innovació.El capellà, els metges, els joves, les personesmajors, els esportistes, les escoles i fins a l’alcalde de laciutat, tots creen els seus serveis de banda ampla.

I els tresúltims?

“Elcapellà de Nuenen ha creat un servei que permet connectar l’església per retransmetre les misses”Elcinquè pilar es tracta de ‘comunicar’,no de parlar de tecnologies. Comunicar perquè ens entenguiuna dona de 75 anys que no té ordinador i que no comprènInternet. Aconseguir que la xarxa sigui també per a ella. Aquest haestat el nostre repte. Ara ella, que no entenia para volia’fibra fins a la llar’,comunica amb els seus nets per videoconferència i compta amb serveisde tele seguretat i tele medicina que li resulten molt útils.Sisè, comptar amb un bon servei d’atencióal client i fer-ho millor que els operadors privats detelecomunicacions. I setè, comptar amb una xarxade la major qualitat, ampliable, flexible, que es pugui unir aaltres xarxes, que pugui créixer en capacitat i serveis.

Comexplica la gairebé unanimitat del 97% dels habitants com asubscriptors a ‘Ons Net’?

Ha estat el repte mésimportant, molt més que el d’obrir carrers i construirfísicament la xarxa de fibra òptica. Ho hem aconseguitrecolzant-nos en la premsa i els mitjans locals, organitzantpermanentment reunions de treball amb les organitzacions de laciutat. Hem hagut de crear, per exemple, els ‘ambaixadors decarrer’, com el lleter que ven llet a la ciutat i que portapublicitat de ‘Ons Net’. S’ha implicat a tothom, alsdirectius del futbol, els metges o els professors d’escola.

Quantcosten els serveis que presta Ons Net?

La telefoniacosta 9,50 euros mensuals; es paguen 13 euros per 49 canals de TV i39 euros per una connexió de 10 Megabits per segonsimètrics a Internet.

KPN, l’operador detelecomunicacions holandès, o Philips, estan molt prop de Nuenen,què diuen a tot això?

“Elsoperadors de cable han fet tot el possible per detenir-nos,pressionant al parlament o al govern holandès”Ara com ara s’hanmostrat indiferents. Sense embrago, els operadors de cable sí que s’hanmanifestat clarament en contra. Han fet tot el possible perdetenir-nos, pressionant al parlament o al govern holandès.

A Vilanova i la Geltrú,en el ‘IP Cities Event 2006’, va estar vostè acompanyatper Henri Smits, qui dirigeix una cooperativa d’habitatge en Nuenen,com valora la relació habitatge i xarxa?

Aquesta relació ésper als ciutadans de Nuenen molt important. Hem aconseguit noushabitatges a baix preu, per a joves per exemple, i que jacompten amb accés de fibra fins a la llar. Tot el que és el sectorimmobiliari, sigui privat o cooperatiu, troba un gran valor a lesxarxes d’alta velocitat. Penso que a Espanya, alsapartaments per a turistes, haurien de comptar amb accés defibra, és el que els turistes van a demandar aviat.

Crida l’atencióla implicació del capellà de Nuenen. Quin serveiofereix el capellà?

En Nuenen el capellà sabiaque els joves no visitaven l’església, i no perquè no sóncreients. De manera que per estar en contacte amb ells, el capellà deNuenen ha creat un servei que permet connectar l’església amb unportal de qualitat per retransmetre les misses, els batejos i lescomunions. En Nuenen les noces es donen en vídeo d’alta qualitat per laxarxa de fibra.

I prop de Nuenen, què diuen les ciutats?

“Avuiles telecomunicacions estan sotmeses a la rendibilitat de lesaccions i no a la rendibilitat de cara alconsumidor”Ara tothom alnostre al voltant està entusiasmat amb el nostre projecte. Fa pocsdies hem tingut una reunió amb 25 alcaldes deciutats properes i tots, absolutament tots, volen ara la seva ‘OnsNet’.

És per venturanomés una experiència holandesa o pot ser atractiva per aaltres ciutats europees?

Clar que sí. Ino només per a Europa. A més d’explicar el nostreprojecte a Catalunya el passat 17 de maig, fa poques setmanesvaig tenir la visita d’un grup d’alcaldes italians; el passat 20 dejuny ens visitava un grup d’Àfrica del Sud i demàtenim aquí una delegació del parlament escocès.Crec que hi ha molts polítics europeus que lamenten queserveis públics com les telecomunicacions s’haginvenut a inversors que només busquen rendibilitat pura i dura.Avui les telecomunicacions estan sotmeses a la rendibilitatde les accions i no a la rendibilitat de cara al consumidor, quehauria de prevaler en les telecomunicacions a Europa.


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions