Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La ciberocupación: ocupació de dominis en Internet

Aquesta pràctica consisteix a registrar noms de domini de marques comercials per aconseguir un benefici econòmic
Per EROSKI Consumer 1 de setembre de 2011
Img ciberocupacion portada
Imagen: Tristan

Una dels avantatges d’Internet és la facilitat per registrar un domini. Els anomenats dominis de primer nivell, és a dir, els acabats en “.com”, “.net” i “.org”, poden registrar-se per part de qualsevol particular o empresa si estan lliures en aquest moment. A més, el preu és el mateix si ho registra un particular o una multinacional. Aquesta circumstància ha estat un dels factors importants que ha permès que Internet creixi de forma exponencial i que el nivell d’entrada per disposar de presència a la Xarxa sigui igual per a tothom. També ha propiciat que particulars s’apropiïn dels noms de grans marques per extorquir-les, demanar molts diners a canvi d’alliberar el domini o aprofitar-se del tràfic que generen on line i vendre publicitat. Són els anomenats “ciberocupas“, un problema que creix.

Gràcies a la competència entre empreses registradores, el preu dels dominis de primer nivell ha caigut amb el temps. A la fi dels noranta del segle passat, el cost d’un domini “.com” durant un any rondava els 60 euros, mentre que en l’actualitat és comuna que costin menys de deu euros i es comptabilitzen més de 200 milions de noms de dominis registrats, dels quals més de la meitat acaben en “.com”. D’altra banda, els denominats dominis de segon nivell, corresponents a les terminacions de domini de cada país -com “.és” a Espanya-, es regeixen per la normativa establerta per cada govern.

Algunes terminacions de països són molt fàcils i barates d’aconseguir, mentre que unes altres impliquen un major nombre de traves burocràtiques

D’aquesta manera, hi ha terminacions de països molt fàcils i barates d’aconseguir, mentre que unes altres requereixen superar un major nombre de traves burocràtiques i condicions que complir perquè un nom de domini es concedeixi. A Espanya, fins a fa pocs anys, la normativa respecte al registre de noms de domini era poc flexible, la qual cosa va motivar que les primeres empreses d’Internet o PIMES que volien tenir presència en Internet optessin per registrar la seva marca sota dominis de primer nivell o bé amb terminacions d’altres països.

OMPI, un lloc on reclamar

No obstant això, la part més negativa d’aquesta flexibilitat en registrar noms de domini radica que s’usurpen noms de marques o empreses amb la finalitat de revendre’ls més tard o aprofitar-se econòmicament del posicionament al mercat d’una empresa. Segons dades de l’Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual (OMPI), en 2010 les denúncies per “ciberocupación” de noms de dominis en Internet van augmentar un 28% respecte a l’any anterior. Sectors com el comerç minorista, la banca, les empreses de biotecnologia o el sector financer van ser els principals perjudicats.

Segons dades de l’Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual, en 2010 les denúncies per “ciberocupación” van augmentar un 28% respecte a l’any anterior

L’OMPI és una de les entitats internacionals autoritzades per ICANN per disposar d’un centre d’arbitratge i mediació en el cas de litigis motivats pel registre de noms de domini. D’aquesta forma, els reclamants tenen un lloc internacional on denunciar casos d’usurpació i que un àrbitre independent, una vegada escoltats els arguments d’ambdues parts, procedeixi a dictar un veredicte a favor o en contra del reclamant. En 2010, segons dades de l’OMPI, el 91% dels casos d’arbitratges realitzats per aquesta organització es van resoldre a favor dels demandants.

Tipus de “ciberocupación”

Hi ha diferents tipus d’ocupació de noms de dominis, que van més enllà d’un simple registre idèntic del nom d’una marca. En aquest cas, es vol impedir que una marca pugui utilitzar aquest domini en la seva presència en Internet i que es vegi en la necessitat d’arribar a un acord econòmic per recuperar el domini sense haver d’anar a un litigi. D’igual manera, en ocasions, el registre del domini d’una marca es realitza per explotar-la econòmicament i vendre productes o publicitat.

Es vol impedir que una marca pugui utilitzar el domini de marca en la seva presència en Internet i es vegi obligada a arribar a un acord econòmic

Una altra de les formes “de ciberocupación” és el registre de dominis similars o amb alguns errors, com llevar o agregar lletres a la marca, com “goglr.com”, “skyp.es”, etc. D’aquesta forma s’aconsegueix que els usuaris que tinguin equivocacions en escriure el nom del domini en el navegador entrin en una pàgina que gens té a veure amb la qual buscaven. Aquests dominis, pensats per a usuaris que realitzen errors en teclejar, són habituals en marques i empreses amb forta presència en Internet, com a cercadors i portals.

També pot donar-se el cas que el registre d’un domini sigui producte d’una coincidència fortuïta, és a dir, el registrador del domini no coneixia que hi havia una marca amb aquesta denominació ni pensava realitzar un ús fraudulent o malintencionat del domini registrat. En aquests casos, l’habitual és recórrer a un centre d’arbitratge o arribar a un acord econòmic.

També en Twitter

Img
Imatge: CONSUMER EROSKI

La “ciberocupación” no es limita en l’actualitat solament als dominis d’Internet, sinó que ha saltat als comptes de llocs tan populars per a la promoció de marques com Facebook o Twitter. Mentre que en el primer servei els plets sovint es resolen amb el bloqueig del compte del “ciberocupa” i la seva concessió a la marca, en el cas de Twitter no sempre ocorre així, per la pròpia dinàmica del servei, on es creen i s’anul·len comptes sense parar.

Si no hi ha suplantació d’un compte previ, en aquesta xarxa qualsevol usuari pot donar d’alta un compte i un perfil amb qualsevol nom que se li ocorri i quedi lliure. Així és com es “ocupen” alguns noms comercials fins que l’empresa que hi ha darrere de la marca s’avé a comprar el perfil al “ciberocupa” o bé ha de buscar alternatives com intercalar guions i barres en el nom. També aquí hi ha coincidències agraciades, com la d’Israel Meléndez, un empresari espanyol que produeix continguts web per a adults i que ostentava una compta amb el seu nom -@israel- fins que l’estat israelià va relacionar la marca i l’activitat empresarial i va decidir comprar-la al seu propietari per “una xifra que va aconseguir els cinc zeros”, segons va relatar el protagonista.