La publicitat dels proveïdors d’Internetpromet velocitats molt altes que en la pràctica poques vegadeses compleixen. Els famosos 20 megabits per segon s’han convertit ambel pas del temps en un “fins a 20 megues” que reconeix laimpossibilitat real de proporcionar aquesta capacitat atots els clients en zones de cobertura. Com es potcontrolar la qualitat de la connexió que ofereixen aquestesempreses?
L’accés a Internet a gran velocitat a Espanyaes produeix sobretot a través de línies ADSL,en concret en un 80% dels casos, segons dades de novembrede 2008 de la Comissió del Mercat de Telecomunicacions. Enaquesta data hi havia gairebé nou milions de connexions de bandaampla, gairebé 20 per cada 100 habitants. Però l’ADSL sofreix uneslimitacionsintrínseques al seu disseny. Com més s’allunyiel domicili del client de la central telefònica méspropera, menors velocitats s’aconseguiran. Tambéinflueixen factors com l’estat del cablejat, i s’ha de tenir encompte que parteix de les dades s’utilitzen per gestionar lesconnexions.
Peraquesta raó, resulta complicat garantir la velocitatoferta a tots els clients, encara que els operadorsnomés estan obligats a garantir el 10% del cabal. Ésdir, els 20 megabits per segon en descàrrega contractats es podenconvertir en 2 megabits per segon. Senseembargament, superen en la major part dels casos el 50%de l’ofert (PDF), segons les dades de seguiment de laqualitat remesos pels operadors al Ministeri d’Indústria.
Aquestaobligació legal que cada operador enviï dades deels seus nivellsde qualitat del servei facilita l’orientació delsconsumidors quan es decideixin per un proveïdoren concret. Després,aquest organisme realitza una comparativaper aconseguir un ràpid esbós del comportament de cadascun.
Amenaces a la neutralitat de la Xarxa
D’altra banda, alguns proveïdors d’EstatsUnits i altres països hanrestringit el tràfic de les xarxes P2P, un delsserveis més utilitzats. S’esgrimeix que així s’evitala congestió de la Xarxa. Així mateix, les societats de gestiódels drets d’autor i les indústries culturals s’han mostrata favor d’usar aquest tipus de restriccions per evitar que elsusuaris comparteixin música, vídeos i pel·lícules através d’aquestes aplicacions.
Senseembargament, aquestes accions trenquen la neutralitatque ha caracteritzat a Internet des del seu naixement, que comportarespectar els diferents protocols de comunicació senseinterferir en ells. El camí iniciat per alguns proveïdors nonomés perjudica als usuaris, sinó també a lesempreses que viuen de la Web (Google, Yahoo!, eBay, Amazon, etc.) ales que els interessa un accés el més lliure, neutral iuniversal possible. Per exemple, Google dissenya nombrosesaplicacions web el funcionament de la qual depèn del bon estat de lesxarxes.
Enaquesta línia s’enquadra la iniciativa de Google, el ConsorciPlanetLab i laNew AmericaFoundation, que proporciona als usuaris programes paramonitorar la seva connexió i que puguin així cerciorar-se deque, efectivament, gaudeixen del promès pels proveïdors enparàmetres com la velocitat o el respecte al tràfic dedades dels programes P2P. El projecte es denomina MeasurementLab i s’ha dissenyat com una plataforma oberta. Per un altrecostat, es basa en codi lliure i tracta d’incorporar ainvestigadors i a empreses i organitzacions que vulguin sumar les sevesesforços per la neutralitat d’Internet.
BitTorrent està bloquejat?
En aquesta iniciativa, impulsada entre uns altres per VintCerf, vice-president del popular cercador i un dels pares deInternet, Google elaborarà programes perquè els usuarispuguin provar la seva connexió mitjançant un intercanvi de dades ambun altre servidor d’Internet, però al mateix temps proporcionaràuna plataforma oberta de servidors dirigida als investigadors.
Així mateix, totes les dades obtingudes sortiran al domini públic per facilitar la seva divulgació.Per exemple, els desenvolupadors de programes podran comprovarsi una de les seves aplicacions no funciona per culpa delsproveïdors. En aquestafase incipient disposen de tresaplicacions en d’altres servidors diferents. Una d’ellesés Glasnot,eina realitzada per l’Institut alemany Max Planck, queserveix per comprovar si BitTorrent,el popular protocol P2P per a l’intercanvi de grans arxius, estroba bloquejat o limitat en el seu ample de banda.
Una altrade les aplicacions, NetworkDiagnostic Tool, mesura la velocitat de càrrega i descàrrega delsdades i detecta si el que redueix aquest paràmetre obeeix a unaconfiguració interna de l’ordinador o a una alteracióa la pròpia Xarxa. S’ha de considerar que recomanen seleccionar unservidor proper a l’usuari, el mateix que succeeix en el cas deNetworkPath and Application Diagnosi, que s’encarrega de detectarproblemes en el tram més proper a l’usuari.
Demoment, servidors propers només els tenen en SantFrancisco (Estats Units). Això provoca que si es realitza el testdes d’Espanya doni lloc a taxes de transferència mésbaixes de l’esperat. Durant aquest any, planegen sumar un totalde 36 servidors distribuïts a Estats Units i Europa.
Measurement Labs ha anunciat altres dosaplicacions que incorporarà en breu: DiffProbe tractaràde detectar si el proveïdor classifica cert tràfic com deprioritat baj (que es transfereix amb major lentitud) iNANO, que busca si es redueix el rendiment de determinadesaplicacions o connexions.
Quan esdesitgi reclamar a causa d’un incompliment de contracte cal protestar davant la pròpia operadora. Si no ofereix unaresposta satisfactòria, el consumidor pot recórrer a la seva Oficina Municipal d’Informació al Consumidor (OMIC) méspropera o l’Oficina d’Atenció a l’Usuari de Telecomunicacions, on espot reclamar per Internet si es posseeix una signatura electrònica.
Segonsla normativa vigent, les operadores han d’incloure en els contractesel temps d’interrupció de la prestació del serveia partir del com es tindria dret a rebre unaindemnització. El Ministeri d’Indústria publica elscompromisosdels principalsproveïdors en els seus contractes (PDF).
