Els ciutadans de la Unió Europea (UE) ens regim per lleis i normes que procedeixen d’una única directriu, amb la finalitat de que, a efectes pràctics, tots visquem sota un mateix estat i amb equivalència de drets. No obstant això, els països de l’espai de Schengen gaudeixen de llibertat de circulació de persones i mercaderies, però no de dades ni ones. Quan un europeu creua les fronteres del seu país, es veu obligat al pagament d’un extra, anomenat roaming, per trucar per telèfon o accedir a Internet des de l’aparell. Això no ocorre a Estats Units i Xina, als quals la UE vol semblar-se. Davant tal incoherència, la Comissió Europea intenta que les operadores creuen un espai europeu de telecomunicacions unificat, amb tarifes regulades per a tots els Estats membres, però de moment les empreses no mostren interès. Aquest article analitza els avantatges d’un mercat comú de la telefonia mòbil, però també les dificultats per fer-ho realitat.
Quan un europeu creua les fronteres del seu país, es veu obligat al pagament d’un extra per trucar per telèfon
A principis d’aquest mes, el comissari de la competència i vice-president de la Comissió Europea, Joaquin Almunia, va assegurar que, en una reunió amb els representants del sector de les telecomunicacions el passat 28 de novembre, es va esmentar la creació d’una xarxa paneuropea de telecomunicacions com un dels objectius prioritaris. Poc després, l’associació europea d’empreses de telefonia, ETNO, ho negava “de manera taxativa”. Aquest intercanvi declaratiu revela les tensions que es viuen entre la Comissió Europea i les operadores.
Substituir roaming per acords
El gabinet d’Almunia, al costat del de la també vice-presidenta Neelie Kroes, encarregada del pla Agenda Digital Per a Europa, està interessat a aconseguir a mitjà termini un espai comú europeu on el roaming no tingui raó de ser. La idea és que se substitueixi per acords entre empreses quan un ciutadà europeu usa el mòbil en un país que no és el seu, de manera que no hi hagi diferència entre la tarifa nacional i la comunitària.
En realitat a Europa hi ha unes poques empreses grans amb filials als diferents països
A favor d’aquesta postura juguen diversos arguments. El primer és que en realitat a Europa hi ha unes poques empreses grans amb filials als diferents països, que són les que actuen com a operadores de referència nacionals. D’aquesta manera, la demanda de l’usuari es pot cobrir moltes vegades des d’una mateixa multinacional (Telefónica, Orange, Vodafone, Deusche Telecom, Telecom Itàlia, etc.) i en unes altres es pot arribar a acords equivalents entre grans companyies, de manera que es prestin serveis recíprocs quan els usuaris canviïn de país.
Efecte inhibidor del consum
Un altre argument que obra en aquesta adreça és l’auge del comerç electrònic a l’espai europeu. La Comissió del Mercat de les Telecomunicacions estima que el comerç on line creix a Espanya a un ritme del 20 % anual i que moltes de les compres es fan en tendes digitals europees. A més, la presència del mòbil en les adquisicions, o en la decisió final de les mateixes, és cada vegada major.
La Comissió estima que un mercat de telefonia unificat podria generar un benefici de 110.000 milions d’euros
En aquest sentit, el roaming fragmenta el dret a la informació i el consum pel seu efecte inhibidor. Encara que el seu preu ha descendit de manera important en els últims sis anys, la seva presència s’associa a un sobregasto i té un important efecte negatiu sobre el consum.
Cal tenir en compte que el mòbil és molt útil per buscar informació geolocalizada de serveis i comerços quan s’està a l’estranger, que és a més quan més despesa es fa.
La Comissió estima que en un mercat de telefonia unificat es podria generar un benefici per consum de béns i serveis de 110.000 milions d’euros, l’equivalent al 0,8 % del PIB de la UE, segons dades del gabinet de la vice-presidenta Kroes. Aquests milions són els que ara deixen de gastar els turistes i viatjants europeus per causa del roaming que, per temor a les taxes, els impedeix obrir Google Maps o el navegador GPS des del seu telèfon per buscar on estan les tendes, els teatres, els museus, etc.
Poc benefici per a les operadores
La resistència aparent de les operadores a les intencions de Brussel·les, que les consideren més aviat ingerències, té certa raó de ser. Més enllà que el roaming sigui un negoci més o menys lucratiu -alguna cosa discutible-, està el fet que per arribar a un mercat unificat les empreses de telecomunicacions haurien de fer importants inversions i al final traurien poc benefici.
No és clar que una tarifa unificada aconseguís compensar les asimetries d’ús entre els diferents països de la Unió com ho fa el roaming
Quan s’accedeix a la xarxa de dades des de l’estranger, s’usen les antenes d’una empresa aliena, que dona un servei i després ho cobrarà a l’empresa nacional amb la qual l’usuasio té el contracte de telefonia, la qual cosa té uns costos de comunicació i gestió de senyals. Però no és el mateix el desgast al que se sotmet una antena espanyola a Màlaga en temporada turística alta que el que té una altra a Suècia durant tot l’any. El roaming tracta de compensar aquestes asimetries i no és clar que una tarifa unificada ho aconseguís de la mateixa manera.
D’altra banda, la major part d’aquests 110.000 milions d’euros generats en una Europa sense roaming anirien als comerços on line i a empreses com Google, Facebook o Amazon, però no a les operadores, que estan fora del mercat dels continguts.
Una última dificultat per a un mercat únic de telefonia és la desigualtat tecnològica que impera en el continent, amb la tecnologia 4G ja desplegada en alguns països del nord, però absent en la majoria i amb diferents velocitats de desenvolupament. El mercat únic forçaria a una posada al dia tecnològica que para moltes empreses es traduiria en inversions encara majors.
