Finalment la Font Europea de Neutrons per Espalación (ESS) no es construirà a Bilbao, sinó a la ciutat sueca de Lund, a la vora del Bàltic. En la reunió de ministres de Ciència europeus que va decidir la seva ubicació, la candidatura nòrdica va obtenir el suport de set països -Alemanya, Dinamarca, Estònia, França, Lituània, Noruega i Polònia- i altres dos -Itàlia i Suïssa- es van sumar a aquesta majoria. Únicament Portugal va recolzar a Espanya, mentre que Txèquia i Regne Unit es van abstenir.
“Bilbao serà un centre de referència en tecnologia de neutrons”Després de conèixer-se el resultat de les votacions, Espanya va començar immediatament a negociar amb Suècia la seva participació en la gran instal·lació com a soci preferent. “Ells són conscients que el nostre capital científic i tecnològic és boníssim, i nosaltres volem que hi hagi un projecte únic. Anem a fer un munt de coses. Bilbao serà un centre de referència en tecnologia de neutrons”, assenyalen des del Ministeri de Ciència i Innovació.
Ja existeix un principi d’acord entre els dos països segons el qual la capital biscaina serà subseu, acollirà un centre de disseny per a la fabricació d’acceleradors, un laboratori de proves i una estació d’accés remot perquè els investigadors supervisin els experiments des de Biscaia.
En marxa en 2019
Les obres de construcció està previst que comencin en 2012
El que serà el més avançat laboratori de neutrons del món s’espera que comenci a funcionar a partir de l’any 2019. Però per a això es necessita una important quantitat de diners. En principi, Suècia i els seus aliats nòrdics i bàltics van a pagar el 50% del projecte, un 35% correrà a compte de tercers països i el 15% restant ho abonarà el Govern d’Estocolm a través d’un crèdit pont.
Els suecs treballen amb la previsió que el marc de finançament i participació es tanqui en uns mesos i les obres de construcció comencin en 2012. La font començaria a funcionar entre sis i set anys després. El seu cost de funcionament ascendiria a 100 milions anuals.
L’eix central de l’ESS serà una gran accelerador lineal de partícules que permetrà produir a gran escala neutrons que s’utilitzaran per estudiar l’estructura atòmica de tot tipus de materials. Aquesta tecnologia té nombroses aplicacions que abasten múltiples camps, des de les telecomunicacions a la biotecnologia i l’arqueologia, passant pel desenvolupament de nous materials i l’enginyeria avançada.
Una font d’espalación està formada, a més de per el citat accelerador, pel “target” o objectiu i els instruments de mesurament. Una font produeix ions -àtoms carregats elèctricament- d’hidrogen que són llançats a través d’un accelerador lineal fins al “target”, que sol ser un blanc d’àtoms pesats, generalment mercuri.
El resultat del xoc entre els ions i l’objectiu és l’espalación: polsos de neutrons que es dirigeixen a través de “guies de neutrons” fins que penetren en els materials que es pretén estudiar. Aquest procés no genera cap tipus de contaminació radioactiva i ofereix la possibilitat de radiografiar a nivell atòmic qualsevol material.
