Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La Llei d’Internet permetrà que “autoritats competents” puguin tancar pàgines web

Els internautes denuncien que la normativa segueix deixant en mans de tercers el bloqueig de continguts

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 28deSetembrede2007

Dimecres passat es van presentar quatre esmenes transaccionals al Projecte de Llei de Mesures d’Impuls a la Societat de la Informació (LISI) per part del Grup Socialista al Congrés. Una d’elles estableix que només els jutges tindran la potestat de restringir els continguts d’una pàgina web quan xoquin amb la llibertat d’expressió o informació.

Les associacions d’internautes veuen en aquesta condició (“quan col·lisionin amb la llibertat d’expressió o informació”) un “matís perillós”, ja que no elimina per complet l’anterior ambigüitat de la norma i segueix tenint en compte la possibilitat que, en determinats suposats, siguin “òrgans competents” els qui restringeixin els continguts (o fins i tot tanquin) llocs d’Internet.

Hi ha dos aspectes en els quals gairebé tots els grups parlamentaris estan d’acord: declarar l’accés a Internet per banda ampla com a servei universal i manifestar-se en contra que les autoritats administratives puguin tancar pàgines web sense una ordre judicial.

Que decideixi el jutge

El polèmic article 17 bis va ser retirat pel Ministeri d’Indústria després del veto del passat mes d’abril per part del Consell Assessor de les Telecomunicacions i la Societat de la Informació (CATSI). Aquest article facultava a les entitats de gestió dels drets d’autor, com la SGAE, a tancar o bloquejar pàgines web sense necessitat d’una ordre judicial. Aquesta qüestió ha quedat “solucionada”, segons Víctor Domingo, president de l’Associació d’Internautes (AI).

Però la normativa permetria, en determinades condicions, que “autoritats competents” sense especificar poguessin bloquejar continguts o fins i tot tancar llocs. “Tant els internautes com la resta dels grups parlamentaris volem que sigui un jutge qui decideixi, en tots els casos. Però en el seu article 8, la llei segueix deixant en mans de tercers el bloqueig de continguts en determinades pàgines web”, precisa Domingo.

Els magistrats solament podran actuar “per defensar la llibertat d’expressió”

Així, un “òrgan competent”, com per exemple el Ministeri de Sanitat, podria tancar una pàgina perquè ven medicaments; o un banc, si vol evitar el “phishing”, podria bloquejar pàgines sense intervenció judicial. “Nosaltres -recalca Domingo- volem que quedi molt clar que sempre, en tots els casos, sigui un jutge qui tingui l’última paraula”.

Servei “universal”

Quant a la implantació de l’accés a Internet per banda ampla com a servei universal, l’esmena transaccional presentada pel Grup Socialista segueix sense explicar els mecanismes a través dels quals es podria finançar aquest servei. El text de l’esmena recull literalment el contingut de l’article 22.1 de la Llei General de Telecomunicacions (LGT), que estableix el dret de tot usuari a obtenir una connexió a la xarxa telefònica pública, però canvia l’últim paràgraf, substituint el concepte que aquesta connexió haurà de “permetre comunicacions de fax i dades a velocitat suficient per accedir de forma funcional a Internet”, per la de “permetre comunicacions de fax i dades en banda ampla, en els termes i qualitats definits per la normativa comunitària per al servei universal”.

I aquest és, precisament, el problema, ja que la normativa comunitària per al servei universal a la qual es refereix l’esmena no diu gens sobre la banda ampla a l’hora de definir els termes i qualitats en els quals ha de prestar-se el servei. És més, l’article 4.2 de la Directiva 2002/22/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 7 de març de 2002, es limita a dir que la connexió a haurà d’efectuar-se a “velocitats suficients per accedir de forma funcional a Internet”, i en la seva Considerant 8 diu expressament que “aquesta exigència es limita a una única connexió a la xarxa de banda estreta” el que, en la pràctica, només garanteix el servei a una velocitat de transmissió de dades de 56 kbit/s, la que permet un mòdem convencional.

Ni tan sols està prevista, en una propera revisió d’aquesta directiva comunitària, la inclusió de la banda ampla a aquest servei. Al contrari, una comunicació de la Comissió, d’abril de 2006, sobre revisió de l’abast del servei universal, afirma textualment que “no es compleixen les condicions necessàries per incloure els serveis de banda ampla en l’aplicació del servei universal”.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions