Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La realitat virtual podria ser una eina eficaç per a tractar certs desordres psicològics

Investigadors espanyols han aplicat amb èxit aquesta tecnologia en el tractament de la claustrofòbia, l'anorèxia o la por de volar

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 16deMarçde2004

La realitat virtual, concebuda a mitjan anys 50 del segle passat com a instrument de simulació per a finalitats militars, ha trobat en la medicina i la psicologia el mitjà idoni per a desenvolupar el seu potencial. Gràcies a la capacitat de simulació que ofereixen els equips de realitat virtual s’han aconseguit impensables avanços en la telemedicina (en simulacions d’operacions a pacients virtuals, disseny de protocols d’atenció a ferits, etc.), i sobretot un significatiu pas endavant en el tractament de desordres psicològics, com els trastorns alimentaris i determinades fòbies.

A Espanya, investigadors en psicologia clínica de les universitats Jaume I de Castelló, Politècnica de València i Barcelona, a través de diversos projectes nacionals i europeus, han aconseguit dissenyar i aplicar la realitat virtual en el tractament de la claustrofòbia, l’anorèxia o la por de volar.

Rosa Baños, docent de la Universitat de València i pionera al costat de la doctora Cristina Botella en aquest camp de recerca, es congratula d’haver obert una porta en el tractament de diversos desordres psicològics: “Comencem a investigar fa deu anys, quan no hi havia més precedents en aquest camp que un grup estatunidenc anomenat North. La idea de simular situacions per a tractar algunes afeccions psicològiques com les fòbies és molt atractiva, perquè permet exposar al pacient a les situacions que li atemoreixen de manera gradual i, sobretot, controlada”.

Alt percentatge d’èxit

El grup espanyol va començar tractant la claustrofòbia i des de llavors ha adequat la tècnica a altres desordres, com la por de volar, l’agorafòbia, el rebuig a certs animals, la por de parlar en públic i fins i tot als canvis en la percepció que originen els trastorns de l’alimentació, com l’anorèxia i la bulímia. Al voltant de 150 persones s’han sotmès a aquest tractament, registrant un alt percentatge d’èxit. “A més, respecte a una altra mena de teràpies, la proporció d’abandons és ínfima”, assenyala Baños.

Els efectes del tractament es produeixen a molt curt termini. Segons dades del centre Previ de València, un gabinet psicològic pioner en l’aplicació d’aquesta teràpia, set o vuit sessions són suficients per a observar una sorprenent millora en els pacients.

A més, gairebé tots els fòbics poden sotmetre’s a tractament per aquest mètode, “excepte les persones amb problemes de vertigen o equilibri, que poden sofrir marejos o efectes similars”, afirma el docent i investigador del departament de Psicologia Social i de la Personalitat de la Universitat de Màlaga, Luis Valero.

José Gutiérrez Maldonado, professor de la Universitat Politècnica de Barcelona, matisa que “s’ha observat que els individus introvertits responen millor, perquè són persones amb major capacitat d’abstracció i interactivitat amb la màquina, al contrari que els extravertits, que solen avorrir-se amb facilitat amb ella i els costa més concentrar-se”.

Efecte “immersió”

La realitat virtual crea un efecte d’immersió “” en entorns creats per ordinador. És a dir, permet al paseante incorporar-se visualment a l’escenari artificial. Això dóna lloc a una interacció entre l’home i el nou entorn, capaç de generar les mateixes sensacions que en l’univers real: olors, tacte, ubicació espacial… i no es descarta la possibilitat d’integrar tots els sentits de l’ésser humà.

Fins avui, és necessària l’adquisició d’un costós maquinari compost per una estació de treball (l’ordinador) connectat a una sèrie de components perifèrics (casc, guants…), per a generar semblant grau de realisme, però els avanços en memòria gràfica dels ordinadors actuals permetran popularitzar aquesta tecnologia i posar-la a la disposició de qualsevol usuari mitjà; i el més important, popularitzar-la a través d’Internet.

A Espanya això ja és possible, com informa la directora de comunicació del centre Previ: “Fa alguns mesos vam posar a la disposició dels nostres clients un dispositiu dissenyat en la Universitat per a tractar la por de parlar en públic. Es tracta d’una eina interactiva cent per cent, autoaplicable a través de la Xarxa, la qual cosa la converteix en única en el món. Està dissenyada per a aplicar-se de manera gradual, a mesura que el pacient va fent progressos i el grau d’èxit està sent satisfactori”.

Per part seva, Gutiérrez Maldonado sosté que “en un futur pròxim aquest tipus de programari de caràcter immersiu estarà disponible en Cd-rom o bé a través de servidors en Internet”. El problema radicarà, segons aquest expert, a induir estímuls en el pacient: “Per a popularitzar la realitat virtual a través d’Internet caldrà depurar molt la tècnica, perquè el pacient a vegades no es crea l’escena virtual amb els perifèrics, i molt menys si el visualitza en una pantalla, com si fos un videojoc”.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions