La tornada dels sistemes anticopia

UltraViolet i altres noves iniciatives anticopia

La indústria de l’entretenimenttreballa des de fa dos anys, reunida en el consorci DigitalEntertainment Content Ecosystem (DECE), en el desenvolupament d’unsistema denominat UltraVioletper a la distribució d’obres audiovisuals unificades sota laprotecció d’un mateix DRM. Aquesta tecnologia permet als usuariscomprar un contingut a través de qualsevol dispositiu compatible, omitjançant una còpia física, i accedir a ell on line amb independènciad’en quina tenda s’hagi adquirit.

Es pretén flexibilitzar l’accés als continguts en “el núvol” dels nous serveis de distribució de música i pel·lícules

Es pretén així flexibilitzar l’accésals continguts dels nous serveis de distribució i accésa música i pel·lícules que estiguin allotjats enel “núvol”, comprats pels usuaris; una de les especificacions d’UltraViolet ésque es podrà accedir al producte comprat des d’un màxim de dotzedispositius que comptin amb connexió a Internet. En l’actualitat,més de seixanta empreses formen part d’UltraViolet, com Sony,Microsoft, Netflix, Universal, Paramount o Warner.

D’altra banda, al desembre passat, lesempreses tecnològiques Panasonic, Samsung, Sandisk, Sony i Toshibavan anunciar lacreació d’un grup per implementar una nova solució anticopiaper als continguts en alta definició inclosos en memòriesflaix i targetesde memòria SD. Aquesta nova tecnologia denominada “NextGeneration Secure Memory Initiative” es llançarà al mercatdurant 2012 i consistirà a controlar la còpia i la visualitzacióde continguts audiovisuals adquirits en diferents dispositius.

Eliminar el DRM ajuda a incrementar les vendes

Una dels desavantatges dels sistemesanticopia és que complica l’experiència d’usuari per accedir al contingut adquirit, a causa de diversos factors com laincompatibilitat entre diferents plataformes i dispositius, elspassos necessaris per validar la còpia o el coneixement necessariper accedir al contingut des d’un reproductor compatible. A més,per a alguns experts, els sistemes DRM tracten comcriminals als usuaris que han adquirit un contingut o videojoc legítimament.

Un estudi realitzat per dosuniversitats d’Estats Units, la de Rice i la de Duke, va determinar en 2010 que l’eliminaciódel DRM potajudar a baixar les descàrregues no autoritzades. Les conclusions deaquest estudi destaquen que, en la majoria dels casos, lesrestriccions dels sistemes DRM impedeixen als usuaris fer alguna cosatan normal com aconseguir una còpia de la seva música. Per tant, alno poder realitzar-la, es recorre a còpies no autoritzades enInternet.

Aquesta conclusió va en la línia de lamanifestada per Steve Jobs, fundador d’Apple, en unarticle publicat en 2007 sobre els problemes d’aquest tipus desistemes. Dos anys més tard, Apple va eliminar parcialment el DRM deles cançons venudes a través de la tenda iTunes, en resposta auna demanda majoritària entre els usuaris.

A més, l’editorial O’Reilly,especialitzada en la publicació de llibres tècnics sobre Internet iles noves tecnologies, va eliminaren 2010 els sistemes DRM dels seus llibres. Aquesta estratègia va portaraconsegueixo que l’editorial augmentés en 18 mesos un 108% les vendes.Per a molts editors, els sistemes DRM nosón una bona estratègia per a la indústria, encara que lesprincipals tendes del sector, com Amazon amb Kindle, compten ambsistemes DRM anticopia, si bé hi ha diferents formes de saltar-seaquestes restriccions.

Dret de còpia privada i sistemes anticopia

Un dels aspectes més polèmics de l’actual Lleide Propietat Intel·lectual és el referit al cànonpel dret a la còpia privada, ja que aquest es va introduirper primera vegada fa més de 20 anys a Espanya, per acomodar-se auna realitat basada en el copiat analògic, és a dir, el replicatde l’obra mitjançant còpies amb una qualitat inferior a l’original. L’exercicid’aquest dret va portar amb si en 1987 l’anomenat dret decompensació a l’autor pel suposat perjudici que causa la còpiaprivada als autors en exercici.

La legislació vigent permet la còpia privada d’una banda, però per l’altre prohibeix exercir aquest dret

A Espanya, el dret de còpia privadapermet als usuaris realitzar una còpia personal d’obresliteràries, artístiques i científiques sense autorització delstitulars de propietat intel·lectual, sempre que no existeixi ànim delucre. Aquest dret no s’aplica als programes d’ordinador. No obstant això,el codi penal, en el seu article 270, prohibeix expressamentla fabricació, distribució o tinença de mecanismes destinats afacilitar la supressió de sistemes de protecció anticopia, sempre quesigui amb ànim de lucre i en perjudici de tercers. Ademas, l’elusión de mesures anticopia ja és il·legal conforme a l’article 160 de la LPI, que no exigeix que concorri ni lucre ni perjudici. Per tant, lalegislació vigent, permet la còpia privada d’una banda, però per l’altreprohibeix exercir aquest dret en determinades condicions.