Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La Xarxa de xarxes compleix deu anys cara al públic

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 30deAbrilde2003

El 30 d’abril de 1993, el Laboratori Europeu de Física de Partícules (CERN) anunciava en un comunicat la disponibilitat pública d’un programa informàtic anomenat World Wide Web (WWW), el servei d’Internet que en aquests anys ha aconseguit transformar les comunicacions a tot el món. La idea de la Xarxa de xarxes tal com la coneixem avui dia es remunta a març de 1989, quan un especialista en computació del CERN, va proposar un sistema d’informació basat en els ordinadors per posar en contacte a la nodrida comunitat mundial de científics que desentranyen els misteris de la matèria.

L’autor d’aquesta proposta va ser el britànic Tim Berners-Lee, que cap al nadal de 1990 va portar a la pràctica la seva idea amb els primers servidors i “browsers” (navegadors) dels quals disposaven els tècnics del CERN, la seu del qual es troba en Ginebra. La base d’aquest avanç fonamental per a les tecnologies de les comunicacions va ser el desenvolupament d’un programa que permetia emmagatzemar informació i amb el qual Berners-Lee pretenia formes noves de treballar en equip de manera més eficaç, trencant les barreres geogràfiques. Ho va cridar “Enquire” i era un senzill programa d’hipertext.

Una tassa de cafè

Ocultant adreces adscrites a una xarxa després de certes icones visibles en la pantalla de l’ordinador, la informació manejada pel programa podia ser compartida des de diversos ordinadors. Segons els seus companys, la primera “experiència web” de la història es va produir quan Tim va usar el seu incipient programa per enviar a un col·lega, en un altre departament de les instal·lacions del CERN, la icona d’una tassa de cafè fumejant a l’hora en què solien quedar per al desdejuni.

L’any 1991, dos desenvolupaments pràctics van fer de la WWW un sistema de comunicació realment atractiu per a altres laboratoris. Un estudiant anomenat Nicola Pellow va escriure un senzill navegador (el programa que permet accedir a la Xarxa amb un sol clic de ratolí), que podia ser utilitzat per molts ordinadors diferents. L’altra innovació va ser obra de Bernd Pollermann, que va desenvolupar un servidor per a les principals bases de dades del Laboratori Europeu de Física de Partícules.

En 1993, el desenvolupament d’aquest sistema va créixer espectacularment quan la Comissió Europea va aprovar el primer projecte relacionat amb la Web, del que el CERN era el soci principal. El mateix any, el Centre Nacional d’Aplicacions de Supercomputación d’Estats Units va començar a treballar en el desenvolupament de nous “browsers”, que van permetre l’accés a la Xarxa des d’ordinadors Apple Macintosh i Microsoft Windows.

Mosaic

Va ser al novembre de 1993 quan el citat centre nord-americà va presentar oficialment “Mosaic”, el primer “browser” que va permetre al públic experimentar el plaure de navegar per Internet. Només era qüestió de temps una vegada que el CERN posés mesos abans a la disposició de la societat el seu invent. A partir de 1993, la World Wide Web ha experimentat un creixement imparable.

Una de les raons més importants d’aquest gran èxit és que Berners-Lee i el CERN es van assegurar que la WWW pogués ser utilitzada per tota la societat, al no constituir una propietat d’una empresa o individu. Avui, els científics del CERN segueixen a l’avantguarda de la computació i el desenvolupament de sistemes de navegació per xarxes. El seu actual projecte rep el nom de “Grid”, una tecnologia que promet revolucionar la utilització conjunta de recursos informàtics d’igual forma que la Web va permetre compartir informació. Entre el 20 i 24 de maig se celebrarà la XII conferència internacional sobre la World Wide Web.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions