Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies > Internet i telecomunicacions

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

L’altre costat de la Web 2.0

Malgrat els seus grans avantatges, la Internet participativa combina malament amb la preservació de la intimitat per part de l'usuari

La Xarxa evoluciona cap a cada vegada majors graus de participació,amb un funcionament cada vegada méssenzill i intuïtiu i amb la comunitat d’usuaris com a elementcentral. Aquest procés presenta el seu costat fosc, com per exemple la cessióde nombroses dades personals i professionals a empreses com Yahoo!o Google, amb els evidents riscos per a la intimitat que aixòcomporta.

Més comoditat, menys intimitat

Web2.0 és el nom que el ‘guru’ TimO’Reillyva inventar per a designar a l’última evoluciótècnica d’Internet, que permet més comunicacióentre els usuaris gràcies a diferents serveis entre els quals es trobenels blogs,els wikisi els llocs web que faciliten compartir diferents continguts:direccions favorites (del.icio.us),fotos (Flickr),vídeos (YouTube) onotícies (Digg,Belluga’m).

LaWeb 2.0 ofereix solucions per a compartir gairebé qualsevol contingutdigital però també presenta desavantatges. En alguns casos,l’usuari perd el control de les seves creacions en favor de les empresesque presten el servei. Encara que O’Reilly sostingui que la persona”controla les seves pròpies dades”, això només seria certen alguns casos, però no en tots.

Un consumidor té la llibertat de decidir quinscontinguts publicar en una web, però una vegada que estan dins del servei, en molts portals es perd part del control sobre la informació aportada.

El consumidor té la llibertat de decidir quinscontinguts publicar en una web, però una vegada que estan dins del servei, perd part del control

Unexemple es troba en les condicionsde servei(la famosa lletra petita) del portal per a compartir vídeosYouTube, per les quals es concedeix a l’empresa estatunidenca unallicència mundial gratuïta, que al seu torn pot transferir a quivulgui, per a distribuir i realitzar obres derivades del vídeoenviat per l’usuari. El mateix succeeix en les comunitats de blogsMySpacei MSN Spaces.

Cessió de dades personals i informació

No obstant això, no sols es tracta que algunes de les empreses Web2.0 s’atribueixin automàticament el permís per a manejar segons els seus interessos els continguts rebuts, sinó que el veritableperill resideix en l’ús que les companyies podenrealitzar de les dades que guarden de cada persona, per molt que lesempreses prometin honestedat.

LaWeb 2.0 aconsegueix informació des del mateix moment en què l’usuaries registra amb el seu correu electrònic, i quan elsconsumidors pugen a aquests serveis les seves adreces favorites d’Internet,les seves fotografies personals, les seves opinions o els seus vídeos,deixen al descobert els seus gustos i preferències, la seva manera de pensar;revelen qui componen el seu circulo afectiu.

S’arribaa l’extrem que en Gmail, el correu electrònic de Google,una màquina rastrejael contingutdels missatges, és a dir de la correspondència privada de cadausuari, per a mostrar anuncis publicitaris relacionats amb l’escrit..

En Gmail, el correu electrònic de Google,una màquina restreadels missatges per a mostrar publicitat relacionada amb l’escritSón les aplicacions web ofimàtiques segures?

D’altra banda , les eines d’ofimàtica (processadors de text,fulls de càlcul) de la Web 2.0 es manegen simplementamb una connexió a Internet, i en aquests casos hi ha l’opciód’utilitzar l’ordinador només com a forma d’accés a l’aplicacióremota.

Com a conseqüència,els arxius (documents de treball, cartes personals,currículums, etc.) poden deixar-se guardats en el servidor de l’empresaque ofereix l’eina ofimàtica, i el magatzematgede la informació, al costat dels de molts altres usuaris.

Aixòcomporta d’una banda la seguretat de tenir una còpia de certsdocuments a resguard de fallades en les terminals (ordinadorspersonals o dispositius portàtils), però tambépot arribar a suposar, si no es prenen les degudes precaucions, unrisc per a la intimitat de l’usuari o de la seva empresa.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions