Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

L’Associació d’Internautes denuncia davant la CE la normativa espanyola sobre intercepció de les comunicacions

Considera que s'ignoren les garanties constitucionals i comunitàries, entre elles l'existència d'ordre judicial

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Diumenge, 13deSetembrede2009

La normativa que regula a Espanya la intercepció legal de les comunicacions ha estat denunciada per l’Associació d’Internautes (AI) davant la Comissió Europea (CE). El motiu que fonamenta la denúncia d’AI és el d’ignorar “les garanties constitucionals i comunitàries que protegeixen la seva correcta execució, com per exemple, el fet que hagin de ser ordenades per un jutge”.

“L’execució de la intercepció legal de les comunicacions està regulada per una norma de rang inferior a la qual hagués de”, assegura AI. L’associació argumenta que l’article 55.3 de la Constitució Espanyola diu que ha de ser d’una Llei Orgànica la que determini la forma i els casos en els quals, de forma individual i amb la necessària intervenció judicial, es restringeixin determinats drets fonamentals com el dret al secret de les comunicacions.

AI recorda que a Espanya són els articles 83 a 101 del Reial decret 424/2005, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament sobre les condicions per a la prestació de serveis de comunicacions electròniques, el servei universal i la protecció dels usuaris, i la Llei Ordinària 25/2007, de 18 d’octubre, de conservació de dades relatives a les comunicacions electròniques i a les xarxes públiques de comunicacions, els que determinen la forma de les intercepcions. L’associació considera que aquestes normes estableixen que “les intercepcions de les comunicacions puguin iniciar-se sense autorització judicial prèvia”.

En els tribunals des de 2005

D’aquesta manera, “els agents facultats pel Govern, en el marc d’una recerca penal, poden demanar a les operadores dades personals dels seus usuaris (dades de tràfic com les hores de trucada, la durada de les mateixes o, la identificació de qui crida i és anomenat), sense que un jutge hagi determinat exactament quin usuaris poden veure’s afectats i els motius legals que així ho emparen”, argumenta AI. Per això, l’associació va acudir en 2005 als tribunals espanyols, però les seves pretensions van ser desestimades en 2008 amb una resolució del Tribunal Suprem que considerava que “aquestes dades personals no són dignes de protecció com a part del dret fonamental al secret de les comunicacions”.

“La mera intercepció d’una comunicació, implica de per si mateix, conèixer els qui són les persones que es comuniquen, la freqüència de les comunicacions o la durada, la qual cosa comporta implícitament una vulneració del secret de les comunicacions i de la protecció de dades personals sense necessitat d’arribar a conèixer el contingut”, afirma AI, que ara ha decidit presentar la seva reclamació davant l’Executiu comunitari.

En l’àmbit de la Unió Europea (UE), el Tribunal Europeu de Drets Humans ha afirmat que “es considera vulnerat el dret al secret de les comunicacions no només amb l’observació del contingut intern de la comunicació, sinó també amb el control d’altres aspectes accessoris, com poden ser les dades identificatives dels usuaris”, afegeix l’agrupació d’internautes. “Ha d’establir-se una proporcionalitat entre la defensa de la societat democràtica i la protecció i respecte dels drets individuals i això és el que hauria de guiar la imprecisa i incompleta normativa espanyola en aquesta matèria, sobretot, en el respecte al control del poder públic per les autoritats judicials”, conclou AI.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions