Ni en les empreses ni a l’escola era una tecnologia d’ús generalitzat. Gens evitava un llarg viatge per a una reunió o per veure a la família. Amb la pandèmia ens hem vist obligats a conviure amb les videollamadas diàriament i a utilitzar-les per parlar amb els cosins, per reunir-nos amb els companys de treball, per atendre a proveïdors o per acudir a classe. Com funcionen? El seu ús és segur? Quines necessitats tècniques exigeixen? Ho detallem aquí.
Van néixer en els anys 40 del segle passat, però no va ser fins als 70 i 80, amb l’arribada de les xarxes digitals de telefonia (XDSI), quan van començar a desenvolupar-se. En els 90 va arribar la videoconferència basada en Internet i la seva popularització a partir de la dècada de 2000 a través de serveis gratuïts com Messenger o iChat (avui FaceTime). Avui estan a l’ordre del dia. En alguns sectors fins i tot s’utilitzen més que el telèfon.
Com funcionen les videollamadas
La tecnologia ha evolucionat en els últims anys, però segueix funcionant de la mateixa manera: a través de la compressió digital d’àudio i vídeo en temps real, que s’envia i rep de forma simultània a través d’una mateixa plataforma que han d’utilitzar dues o més interlocutors, ja sigui a través d’un ordinador, smartphone o tableta.
Les millores en l’ample de banda de les xarxes i els algorismes de compressió (gràcies a ells es requereix cada vegada gastar menys dades per fer les trucades amb més qualitat) proporcionen una millor qualitat d’imatge, aconseguint ja cotes d’alta resolució (FullHD, o 1080p). I quantitat: hem passat d’uns sistemes per connectar entre dues persones a reunir a centenars en una sala de manera simultània.
Què es necessita per fer videollamadas
Qualsevol portàtil o smartphone integra tots els components necessaris per realitzar una videollamada: pantalla, càmera, altaveu i micròfon. Sempre és recomanable utilitzar accessoris com a auriculars amb micròfon –per obtenir major privadesa i qualitat–, però ja no és sempre necessària la instal·lació d’un programa per realitzar la trucada, gràcies a la tecnologia WebRTC (sigles de Web Real- Estafi Communication), i que ha suposat una revolució en aquestes plataformes.
La majoria ofereixen la possibilitat de connectar-se a una videollamada solament amb entrar en un enllaç a través de navegadors com Chrome o Firefox. Això és perquè són compatibles amb aquesta tecnologia, que demana permís a l’usuari per utilitzar micròfon, altaveus o auriculars del dispositiu, al mateix temps que li connecten a una aplicació en el núvol que dona accés a la plataforma de videollamadas, com si l’hagués instal·lat de forma local.
No sempre s’obtenen les mateixes prestacions. Google Meet, per exemple, ofereix funcions com la de l’enregistrament de pantalla, solament disponible en la seva versió d’escriptori, i no a través del navegador. Però, en general, l’experiència sol ser similar amb i sense app.
Videollamadas, són segures?
Quan una tecnologia es fa massiva, inevitablement es posa en l’objectiu dels delinqüents, com comenta Ruth García, tècnic de ciberseguretat d’Incibe (Institut Nacional de Ciberseguretat d’Espanya): “Aquest bum ha estat utilitzat pels ciberdelincuentes per intentar explotar vulnerabilitats de les aplicacions, així com per propagar malware (virus informàtic) recolzant-se en tècniques d’enginyeria social: correus, SMS i trucades fraudulentes, principalment, més conegudes com phishing (missatges amb enllaços fraudulents), smishing (estafa mitjançant SMS) i vishing (frau a través de trucada telefònica), respectivament”. Tècniques d’hackeo per fer-se amb les nostres claus d’accés, especialment, a serveis financers o, entre uns altres, subscriure’ns a un servei de SMS premium que ens suposarà un gran cost en la factura telefònica.
Videollamadas en el treball
Com indica Pablo Contreras, professor en EAE Business School i autor de l’estudi ‘L’impacte del coronavirus en estats d’ànim, hàbits i consum’, les videollamadas han permès pal·liar, en part, la necessitat d’interacció i d’intercanvi d’idees imprescindible en el treball i els negocis. “Tenim sort de comptar amb aquest recurs a l’abast de tot el món que abans no teníem, atès que la simple trucada telefònica és inferior en capacitat de comunicar i compartir idees”.
Però tot això no serveix de molt, si no ens adaptem a una nova forma de treballar. Es requereix, perquè aquestes eines funcionin i tinguin sentit realment productiu, una planificació rigorosa i una pròpia capacitat d’organització que no totes les persones tenen, d’entrada.
Isabel Aranda, psicòloga experta en psicologia del treball, afegeix un altre factor: “La comunicació no verbal és molt important per donar un valor concret als missatges. Relativiza, maximitza, minimitza… i en la videollamada ens falta la comunicació corporal, ens hem d’atenir solament al que diu el rostre. Això fa que posem més atenció en la veu, en el rostre i en el contingut”.
Lluny del que podria presumir-se, les videollamadas no han disparat la “reunionitis”, indiquen tots dos experts. La facilitat de convocatòria i la comoditat de no haver de desplaçar-se són més avantatges que addicció. Segons Aranda, “caldria considerar-ho un mitjà per guanyar eficiència. En aquest sentit, tenir un temps tancat fa que, per a molts, per primera vegada les reunions es facin previsibles. Pautar principi i final és perfecte per saber quan desconnectar”.
Classes virtuals, educació online
El repte a les aules ha estat superior com més joves són els alumnes. Universitaris i professionals estaven ja acostumats als webinars (seminaris online en directe) i cursos a través d’Internet, però nens i adolescents han passat d’estar a la classe amb els seus companys a seguir les explicacions del seu professor des d’una finestra. I no sempre és fàcil aconseguir que un menor –o un adult– segueixi les explicacions del ponent amb la mateixa atenció que a l’aula: no ens comportem igual en una reunió o en un curs mitjançant videoconferència que en persona.
Com revela Aranda, una de les coses que més ens afecta és estar veient la cara dels quals estan en la reunió o en classe. “La nostra ment està acostumada a mirar al que parla i no simultàniament a tots”. En una reunió presencial hi ha una vivacitat del debat, unes intervencions més immediates i fluides que donen energia a la conversa. En les videollamadas la veu del que parla pot resultar monòtona i propiciar certa desconnexió. Hi ha molts més elements visuals i auditius a controlar simultàniament que exigeixen un major esforç d’atenció i concentració i, per això, segons la psicòloga Isabel Aranda, les videollamadas ens provoquen aquesta sensació de major cansament.
