Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies > Internet i telecomunicacions

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Les biblioteques es bolquen en Internet

Europa respon al projecte de Google de digitalitzar 15 milions de llibres

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 16deJunyde2005

A la gran font de coneixement que és Internet li faltava una gran part de la saviesa universal: la continguda en els llibres. Google s’ha proposat pal·liar aquest dèficit amb Google Print, un projecte per a digitalitzar 15 milions de llibres d’algunes de les més importants biblioteques del planeta, i posar-los a la disposició dels internautes. La seva ambiciosa missió, “organitzar la informació del món”, s’ha topat aquesta vegada amb el recel de la vella Europa, expressat amb major vehemència des de França, que tem que l’enorme poder de Google, unit al “criteri anglosaxó” que aplicarà en seleccionar les obres, ampliï el domini dels EUA en el món digital en detriment del patrimoni cultural europeu.

Google Print

D’entre els nombrosos projectes que ha posat en marxa Google recentment, hi ha un que destaca per la seva gran envergadura: Google Print. El popular cercador ha arribat a un acord amb cinc grans biblioteques (les de les universitats de Michigan, Harvard, Stanford i Oxford, i la Biblioteca Pública de Nova York) per a digitalitzar i oferir en Internet uns 15 milions de llibres d’aquí a 2015.

/imgs/2006/11/bibliotecas1.jpg

Des de print.google.com es poden realitzar cerques sobre el text complet de les obres digitalitzades, encara que només és possible consultar íntegres aquelles que estiguin en el domini públic, això és, les que ja no tinguin drets d’autor. Dels llibres amb copyright, Google Print ofereix informació bibliogràfica i fragments (a vegades només la frase o paràgraf que conté el text buscat) com a via per a vendre’ls a través de botigues online com Amazon, Barnes&Noble.com o Booksense. També mostra els títols cedits per les editorials, dels quals es consulta la pàgina on apareix el text sol·licitat i algunes pàgines anteriors i subsegüents.

Google Print no es limitaa mostrar una ‘captura de pantalla’ de la pàgina del llibre que conté el text buscat (que apareix ressaltat en color). Localitzat el llibre, es pot el repetir la cerca o realitzar una nova dins del mateix exemplar, llegir ressenyes i crítiques de l’obra, trobar informació relacionada (per exemple, altres pàgines web que esmenten el llibre) amb l’edició i l’editor, comprar-lo online o situar una biblioteca on estigui disponible.

No es tracta, segons afirma Google, de facilitar la lectura en la Xarxa d’un llibre de principi a fi, sinó d’ajudar a descobrir nous títols: “és com anar a la llibreria i fullejar, només que amb el toc Google”. Com indica en la declaració d’intencions de d’altres projectes, “la missió de Google és organitzar la informació del món”, i en aquest cas s’afegeix que “molta d’aquesta informació no està encara online”, per la qual cosa Google Print “aspira a posar el contingut dels llibres on es pot trobar de forma més senzilla, en els resultats de cerca de Google”. De fet, el cercador genèric (google.com) ja col·loca en la part superior de la pàgina de resultats una icona que mostra enllaços a llibres.

Google preveu invertir al voltant de 150 milions d’euros per a completar el projecte, encara en fase beta (en proves), que segurament tingui continuïtat dins o fora del cercador: “La majoria dels coneixements del món s’hauran digitalitzat i estaran disponibles d’aquí a dues dècades”, segons Michael A. Keller, de la Biblioteca de la Universitat de Stanford, centre on van estudiar els fundadors de Google, Sergey Brin i Larry Page.

Aquesta ambiciosa iniciativa, que d’entrada sona com una gran eina per a difuminar les fronteres del coneixement i un magnífic servei per a la comunitat internauta, s’ha rebut amb cert temor en alguns cercles culturals i polítics europeus. Que sigui una empresa privada estatunidenca, amb afany de lucre, l’encarregada de ‘expandir la cultura’ segons criteri propi és un desafiament a Europa, com expressava un article de Le Monde signat pel director de la Biblioteca Nacional de França, Jean-Noël Jeanneney, qui mostra el seu recel davant les intervencions sobre el patrimoni cultural i davant el domini dels EUA en el món digital. Europa pretén reaccionar perquè no s’ampliï la bretxa entre la cultura europea i anglosaxona, amb molta més presència en Internet.

Paginació dins d’aquest contingut

  •  No hi ha cap pàgina anterior
  • Ets a la pàgina: [Pág. 1 de 3]
  • Ves a la pàgina següent: Resposta europea »

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions