Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Les biblioteques es bolquen en Internet

Europa respon al projecte de Google de digitalitzar 15 milions de llibres
Per Nacho Rojo 16 de juny de 2005

A la gran font de coneixement que és Internet li faltava una gran part de la saviesa universal: la continguda en els llibres. Google s’ha proposat pal·liar aquest dèficit amb Google Print, un projecte per a digitalitzar 15 milions de llibres d’algunes de les més importants biblioteques del planeta, i posar-los a la disposició dels internautes. La seva ambiciosa missió, “organitzar la informació del món”, s’ha topat aquesta vegada amb el recel de la vella Europa, expressat amb major vehemència des de França, que tem que l’enorme poder de Google, unit al “criteri anglosaxó” que aplicarà en seleccionar les obres, ampliï el domini dels EUA en el món digital en detriment del patrimoni cultural europeu.

Google Print

D’entre els nombrosos projectes que ha posat en marxa Google recentment, hi ha un que destaca per la seva gran envergadura: Google Print. El popular cercador ha arribat a un acord amb cinc grans biblioteques (les de les universitats de Michigan, Harvard, Stanford i Oxford, i la Biblioteca Pública de Nova York) per a digitalitzar i oferir en Internet uns 15 milions de llibres d’aquí a 2015.

Google Print

Des de print.google.com es poden realitzar cerques sobre el text complet de les obres digitalitzades, encara que només és possible consultar íntegres aquelles que estiguin en el domini públic, això és, les que ja no tinguin drets d’autor. Dels llibres amb copyright, Google Print ofereix informació bibliogràfica i fragments (a vegades només la frase o paràgraf que conté el text buscat) com a via per a vendre’ls a través de botigues online com Amazon, Barnes&Noble.com o Booksense. També mostra els títols cedits per les editorials, dels quals es consulta la pàgina on apareix el text sol·licitat i algunes pàgines anteriors i subsegüents.

Google Print no es limitaa mostrar una ‘captura de pantalla’ de la pàgina del llibre que conté el text buscat (que apareix ressaltat en color). Localitzat el llibre, es pot el repetir la cerca o realitzar una nova dins del mateix exemplar, llegir ressenyes i crítiques de l’obra, trobar informació relacionada (per exemple, altres pàgines web que esmenten el llibre) amb l’edició i l’editor, comprar-lo online o situar una biblioteca on estigui disponible.

No es tracta, segons afirma Google, de facilitar la lectura en la Xarxa d’un llibre de principi a fi, sinó d’ajudar a descobrir nous títols: “és com anar a la llibreria i fullejar, només que amb el toc Google”. Com indica en la declaració d’intencions de d’altres projectes, “la missió de Google és organitzar la informació del món”, i en aquest cas s’afegeix que “molta d’aquesta informació no està encara online”, per la qual cosa Google Print “aspira a posar el contingut dels llibres on es pot trobar de forma més senzilla, en els resultats de cerca de Google”. De fet, el cercador genèric (google.com) ja col·loca en la part superior de la pàgina de resultats una icona que mostra enllaços a llibres.

Google preveu invertir al voltant de 150 milions d’euros per a completar el projecte, encara en fase beta (en proves), que segurament tingui continuïtat dins o fora del cercador: “La majoria dels coneixements del món s’hauran digitalitzat i estaran disponibles d’aquí a dues dècades”, segons Michael A. Keller, de la Biblioteca de la Universitat de Stanford, centre on van estudiar els fundadors de Google, Sergey Brin i Larry Page.

Aquesta ambiciosa iniciativa, que d’entrada sona com una gran eina per a difuminar les fronteres del coneixement i un magnífic servei per a la comunitat internauta, s’ha rebut amb cert temor en alguns cercles culturals i polítics europeus. Que sigui una empresa privada estatunidenca, amb afany de lucre, l’encarregada de ‘expandir la cultura’ segons criteri propi és un desafiament a Europa, com expressava un article de Le Monde signat pel director de la Biblioteca Nacional de França, Jean-Noël Jeanneney, qui mostra el seu recel davant les intervencions sobre el patrimoni cultural i davant el domini dels EUA en el món digital. Europa pretén reaccionar perquè no s’ampliï la bretxa entre la cultura europea i anglosaxona, amb molta més presència en Internet.

Resposta europea

“El patrimoni de les biblioteques europees té una riquesa i una diversitat sense igual. Expressa l’universalisme d’un continent que, al llarg de la seva història, ha dialogat amb la resta del món”. Així s’expressaven sis dirigents de països europeus (França, Alemanya, Itàlia, Espanya, Hongria i Polònia) en la carta dirigida als presidents de la UE i de la Comissió Europea amb la seva proposta per a crear una ‘biblioteca digital europea’on bolcar “el patrimoni cultural i científic d’Europa en les xarxes informàtiques mundials”.

Resposta europea

És la seva proposició, clara rèplica al projecte de Google, els líders europeus adverteixen que si aquest patrimoni no és accessible des d’Internet, “corre el risc de no ocupar demà tot el seu lloc en la futura geografia dels coneixements”. La iniciativa es manifestava a l’una que es rubricava un acord entre 19 biblioteques nacionals de la UEper a bolcar en la Xarxa les obres més importants de la cultura europea.

En el text subscrit els directors de les biblioteques nacionals d’Espanya, França, Alemanya, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Estònia, Finlàndia, Grècia, Hongria, Irlanda, Itàlia, Lituània, Luxemburg, Holanda, Polònia, República Txeca, Eslovènia, Eslovàquia i Suècia, donen suport a una iniciativa comuna dels dirigents d’Europa per a una digitalització àmplia i organitzada d’obres pertanyents al patrimoni del vell continent. A més dels signants, el Regne Unit va mostrar el seu suport a la iniciativa, Portugal va donar el seu acord escrit baix reserva de validació del ministre de tutela i Xipre i Malta van manifestar el seu acord oral.

El projecte europeu no sols arriba més tard i com a reacció a un Google Print ja en marxa, sinó que encara ha d’afrontar reptes econòmics (no se sap qui es farà càrrec del finançament, encara que Alemanya ha recollit amb entusiasme les crítiques de Jeanneney i exigeix fons de la UE per a ‘contraatacar’ a Google), de coordinació (per a la selecció dels fons a digitalitzar i evitar redundàncies) i, sobretot, tecnològics, relacionats tant amb el sistema de digitalització com amb les eines d’arxiu, cerca i presentació de les obres en la Xarxa. Aquesta reacció europea, iniciada intel·lectualment amb l’article de Jeanneney i encapçalada després pel president de França, Jacques Chirac, ha suscitat un intens debat dins i fora d’Internet.

El propi director de la biblioteca nacional francesa planteja els termes del debat. “La primera reacció davant aquesta perspectiva gegantesca [los 15 millones de libros que pretende digitalizar Google] podria ser el simple i pur goig”, perquè “estem a un punt que s’encarni el somni messiànic definit a la fi del segle passat: tots els sabers del món, accessibles gratuïtament a tot el planeta”, escriu Jeanneney. No obstant això, alerta que aquests llibres seran seleccionats sota criteris anglosaxons, la qual cosa “confirma el risc d’una dominació aclaparadora d’Amèrica en la definició de la idea que les pròximes generacions es faran del món”.

Crítiques dins dels EUA

La immensa biblioteca digital que es proposa crear Google també s’ha trobat algun obstacle als Estats Units. L’Associació de la Premsa Universitària creu que es tracta d’una “infracció a gran escala dels drets de propietat intel·lectual”. El seu director, Peter Givler, ha enviat una carta a Google per a protestar contra un projecte que va contra els interessos econòmics dels seus 125 membres, que publiquen 750 diaris acadèmics i 11.000 llibres a l’any.

Encara que Google insisteix una vegada i una altra que respectarà les lleis de propietat intel·lectual, no és la primera vegada que rep crítiques. Les editorials John Wiley & Sons i Random House han mostrat també la seva preocupació per la possible infracció de les lleis de copyright , i el director de l’Associació d’Editorials dels EUA va afirmar que no entén “com la compilació d’aquest material per part d’una companyia amb ànim de lucre pot considerar-se un ús just”.

La millor biblioteca online

A mig camí entre els quals aplaudeixen la iniciativa de Google i els que la miren amb desconfiança, s’obre la postura que defensa que Google Print no va en principi contra ningú, i la seva proposta no cal veure-la com una amenaça, sinó com un repte que “estimula la reflexió“, segons defensa Hervé Le Crosnier, professor de la Universitat de Caen.

L’escriptor, editor i expert en Internet José Antonio Millán, que recull aquest debaten la seva pàgina web, creu que la cultura de Google és “una continuació de tota una ideologia de difusió del saber sense elitismes, la qual cosa no ha estat exactament el cas europeu”. I encara que reconeix que el cercador s’ha convertit en alguna cosa que preocupa extremadament, perquè “és el mitjà privilegiat, gairebé monopolístic, d’accés al saber en la Xarxa”, Google classifica els continguts culturals europeus “i guanya diners posant-los gratis a l’abast de tots!”.

Per a Millán, la força de Google es troba en què interpreta i filtra un treball realitzat per tots els internautes, encara que la seva eina “s’oculta sota algorismes que són secret comercial”. El lingüista es pregunta si val la pena, com proposa Jeanneney, fer un Google europeu (“si poguéssim”), o si no és millor mirar-ho a l’inrevés i pensar què diríem “si Google oferís digitalitzar gratis tota la Biblioteca Nacional d’Espanya, o França, donant-nos una còpia del que digitalitzi”. En lloc de competir amb Google, Millán advoca per conjuminar esforços, com explica en l’article publicat en El País “…i Google va raptar a Europa”, i invertir en:

  • Coordinar pràctiques de digitalització, per a evitar que es repeteixin treballs ja fets o que fons digitalitzats amb diners públics no estiguin accessibles.
  • En els seus criteris, per a obtenir textos en els quals es puguin fer cerques en lloc de fotos de llibres en línia.
  • En normes d’amigabilidad davant els cercadors, perquè els continguts estiguin accessibles per als seus sistemes automàtics de classificació.
  • En sistemes d’interoperabilitat d’arxius, descriptors, metadades…, perquè des de les xarxes bibliotecàries i de recerca tot el panorama europeu sigui accessible.
  • En treballs de la web semàntica, per a aplicar les categories culturals a les pròpies dades.
  • En utilització de llicències, que deixin ben clar quin ús es permet donar al patrimoni.
  • En programes lingüístics, que permetin fer cerques usant la llengua natural i saltin les barreres entre idiomes.

Tot el treball, acaba Millán, hauria de fer-se “amb estàndards oberts, no propietaris, que permetin que les aplicacions creixin a mesura que faci falta, i serveixin als interessos de tots els col·lectius, sense pagar royalties a l’exterior”. Sense oblidar articular “una política que faci real la tesi (contra la qual ningú aixecarà la veu) que volem cultura per a tots”.

Molt més crític amb la tesi de Jeanneney, Javier Candeira, periodista i editor de Barrapunto, opinaque la resposta francesa és “un pla digitalitzador centralitzat, fer el seu propi motor de cerca (perquè Google té massa capitalització borsària, com es pot llegir en l’article original [de Jeanneney]) i, per descomptat, un munt d’ampul·losa retòrica sobre la ‘diversitat cultural’”. Segons el parer de Candeira, “no fa falta fer un Google Europeu”, perquè “la mera idea d’una cosa tan restrictiva és una memez”.

Candeira defensa la difusió de la cultura sense traves de cap índole: “El que han de fer les biblioteques nacionals és digitalitzar els seus fons i posar-los a la disposició del món, perquè els alberguin Archive.org o biblioweb.cc, els distribueixin els propis ciutadans amb Bittorrent, Kazaa, Emuli, Freenet; els indexin Google o Yahoo! (o Teoma, o Nutch), i els reeditin Planeta o Traficants de Somnis, o la fotocopiadora de la cantonada. Per a això cal digitalitzar-los en estàndards oberts, i no posar traves tecnològiques al seu accés ni noses legals en forma de copyrights restrictius”.