Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Les companyies de discos dels EUA podrien baixar els preus per a frenar la pirateria

Universal ja ha decidit reduir dràsticament els seus preus, la qual cosa pot arrossegar a altres segells
Per mediatrader 9 de setembre de 2003

Les discogràfiques sembla que hauran de resignar-se a baixar els preus dels discos si volen lluitar contra la pirateria. Universal, la major discogràfica mundial, ha estat la primera a fer aquest pas i ha decidit reduir dràsticament els seus preus per a animar als clients a comprar música a les botigues, una decisió que pot arrossegar a altres grans segells.

Universal Music Group va anunciar la setmana passada que a partir de l’1 d’octubre els discos dels seus artistes costaran fins a un 32% menys. Segons va explicar la companyia, aquesta decisió -que implica que els discos que ara costen entorn de 17 euros s’embenaran per menys de 12- té com a objectiu recuperar el mercat que considera “robat” pels llocs d’intercanvi gratuït de cançons (P2P). “Estem immersos en una terrible situació, en la qual estan robant la nostra música”, va dir Doug Morris, director executiu d’Universal. A la influència dels llocs d’intercanvi de música se suma la facilitat per a gravar els CD´s i la competència dels DVD´s. Tot això va fer que les vendes de discos es reduïssin un 15% des de 2000 fins a 2002, segons fonts del sector, que indiquen que la decisió d’Universal aviat pot moure als altres grans segells -BMI, EMI, Sony i Warner- a prendre iniciatives similars.

Alguns experts pensen que l’estratègia d’Universal farà que la gent torni a gastar-se els diners en els canals tradicionals. No obstant això, uns altres creuen que la discogràfica només està col·locant els seus productes com més barats, i no com a millors. “El preu comunica una cosa molt important al consumidor. A vegades és el valor, a vegades és que el producte no val la pena”, afirma l’analista Barry Sosnick, per a qui, quan es redueix el preu del producte, el consumidor tendeix a considerar-lo de menys qualitat.

Les discogràfiques nord-americanes porten mesos lluitant per a impedir que els internautes intercanviïn música per Internet, a través dels coneguts programes P2P. Però molts experts creuen que la música no hauria de ser un producte elitista, i recorden que bona part dels usuaris no es baixarien fitxers d’Internet si el preu fos més raonable.

En la dècada dels 90, els grans segells van arribar a un acord per a fixar el preu dels discos. Arran d’això, 43 estats nord-americans van demandar a les cinc majors discogràfiques per haver fixat els preus artificialment i a l’alça entre 1995 i 2000. A partir d’aquí, molts usuaris van utilitzar la notícia que les discogràfiques havien inflat els seus preus com a justificació per a baixar-se cançons d’Internet.

D’altra banda, la RIAA, associació que reuneix els principals segells discogràfics del país i que va llançar fa uns mesos una intensa campanya contra els usuaris individuals, ha promès no perseguir als internautes que intercanvien cançons “online” si es porten “bé” i esborren tots els arxius que s’hagin descarregat.

Mentrestant, un grup comercial de la RIAA va anunciar que ha demandat a 261 particulars dels qui es creu que han distribuït centenars de cançons a través d’Internet sense permís, i va dir que estaven en camí moltes més accions legals.